El Sàhara, un poble abandonat

PHOTO-2018-09-19-13-21-59

Resultat de la seva tesi doctoral, dirigida pel Dr. Agustí Colomines, el Dr. Alberto Maestre, membre del GRENPoC, presenta el seu llibre, Un pueblo abandonado. Los engaños en la descolonización del Sahara Occidental (Chiado Books), el divendre 28 de setembre, a les 19h., a la Llibreria La Central del Raval. L’acte serà introduït pel professor Giovanni Cattini.

Nations & Nationalism Essay Prize

prize_9121538

ASEN and Nations & Nationalism established an essay prize in honour of the memory of Dominique Jacquin-Berdal who was a devoted member of ASEN and an Editor of Nations & Nationalism.

The essay prize was established to encourage young scholars to publish original research in ethnicity and nationalism. Submissions are invited on all areas and themes in the field of nationalism studies.

The prize will be awarded for the best article submitted. The winning article will be announced at annual ASEN Conference.

The prize will include a sum of 250 pound (GBP) and 2 years’ free membership of ASEN, and may lead to publication of the article in Nations & Nationalism.

Submissions may be made by currently enrolled post-graduate students and those who have submitted their thesis within five years of the submission deadline.

The deadline for submissions is 30 November 2018. If you have any questions, please email nations@asen.ac.uk.

Submission procedure:

Articles must be submitted in English and in the Nations & Nationalism house style (‘Harvard’ system). Please refer to the guidelines for contributors.

Submissions must be accompanied by an official letter from the author’s supervisor confirming status and eligibility.

An author may only submit one article for consideration for the prize. Co-authored articles will not be considered.

The Prize Committee reserves the right not to award a prize in any given year.

Previous Winners:

2018

Uma Pradhan

“‘To love your jati is to love your country’: Nationalism, ethnicity, and simultaneous identities in Nepal”

Issue to be confirmed

2017

Tamara Pavasovic Trost

“Ruptures and Continuities in Ethno-National Discourse: Reconstructing theNationthrough History Textbooks in Serbia and Croatia”

Issue to be confirmed

2016

Simon Halink

“Noble Heathens: Jn Jnsson Ails and the Problem of Icelands Pagan Past”

Published in Nations and Nationalism, Vol 23 Issue 3

2015

Richard Warren

“Charles Gleyre’s ‘Les Romains’: Classics and nationalism in Swiss art”

Published in Nations and Nationalism, Vol 22 Issue 2

2014

Martin Beckstein

“Nation Building in Contemporary Germany: The Strange Conversion of Hitlers Word Made of Stone”

Published in Nations and Nationalism, Vol. 19 Issue 4

2013

Fiona Rose Greenland

“The Parthenon Marbles as Icons of Nationalism”

Published in Nations and Nationalism, Vol. 19 Issue 4

2012

David Pettinicchio

“Migration and Ethnic Nationalism: Anglophone Exit and the ‘Decolonization’ of Qubec”

Published in Nations and Nationalism, Vol.19 Issue 1

2011

Marc Scully

“The tyranny of transnational discourse: ‘Authenticity’ and Irish diasporic identity in Ireland and England”.

Published in Nations and Nationalism Vol. 18 Issue 2

2009

Mariana Kriel

“Culture and power: The rise of Afrikaner nationalism revisited”.

Published in Nations and Nationalism, Vol. 16 Issue 3

2007

Robert Schertzer

“Recognition or Imposition? Federalism, National Minorities, and the Supreme Court of Canada”.

Published in Nations and Nationalism, Vol. 14 Issue 1

2006

Jonathan Fox

“From national inclusion to economic exclusion: ethnic Hungarian migration and the redefinition of the nation”

Published in Nations and Nationalism, Volume 13 Issue 1

2005

Erol Ulker

“Contextualising ‘Turkification’: Nation-building in the Late Ottoman Empire, 1908-1918”

Published in Nations and Nationalism, Volume 11 Issue 4

2003

Takeshi Nakano

“Theorising Economic Nationalism”

Published in Nations and Nationalism, Volume 10 Issue 3

 

Premi d’assaig 2018 atorgat per “Nations & Nationalism” i l’ASEN

dominique_jacquin-berdal

Dra Dominique Jacquin-Berdal (1966-2006). Nascuda a Ghana, es va doctorar amb la investigació: “Nationalism and Ethnicity in the Horn of Africa” (2002).

ASEN i Nations & Nationalism van establir un premi d’assaig en memòria de Dominique Jacquin-Berdal, que era membre d’ASEN i editora de la revista.

El premi d’assaig es va establir per animar els joves estudiosos a publicar investigacions originals sobre nacionalisme i altres aspectes de l’estudi de les identitats.

El premi es concedeix al millor article que s’hagi presentat. S’anunciarà el o la guanyador/a del premi en la 28a edició de la Conferència ASEN, que se celebrarà a Londres el mes de març de 2018.

El premi consisteix en 250 lliures esterlines i en la gratuïtat durant 2 anys de la quata de membre d’ASEN, a més d’optar a la publicació de l’article a Nations & Nationalism.

Poden optar al premi estudiants de postgrau que estiguin matriculats i els investigadors/res que hagin presentat la tesi doctoral en els darrers cinc anys. El termini per poder presentar originals acaba el 30 de novembre de 2017. Els articles s’han de presentar escrits en anglès seguint les normes de the Nations & Nationalism  (‘Harvard’ system). Aquesta és la guia d’estil: guidelines for contributors.

La proposta d’article ha d’anar acompanyada d’una carta del tutor/a de màster o del director/a de tesi de l’autor/a que certifiqui l’ideoneïat de l’asperirant per poder concursar i que compleix les normes d’elegibilitat.

Només es pot presentar un article per autor/a. No s’admeten articles col·lectius.

Per aclariments, podeu contactar amb la Sra. Seeta Persaud per mail (nations@lse.ac.uk) o per telèfon (0044 207 955 6801).

Liah Greenfeld: “Si perds el referèndum i no t’agrada, sempre pots marxar”

Tinc 62 anys. Vaig néixer a Soc catedràtica de Sociologia, Ciències Polítiques i Antropologia a la Universitat de Boston. Soc casada i tinc un fill, Política? Soc dissident, filla i neta de dissidents. Soc de família jueva. L’any passat Apara editores va publicar Pensar con libertad. La humanidad y la nación en todos sus estados, amb una introducció d’Agustí Colomines i Aurora Madaula. Tots tres són membres del nostre grup de recerca.

Esquinçar l’himen

Després d’escoltar el seu acadèmic discurs sobre el nacionalisme –matèria en la qual és màxima especialista–, li proposo d’imaginar una Catalunya independent: acceptaria llavors, Catalunya, un referèndum per votar tornar a Espanya?I em deixa glaçat: Liah Greenfeld no preveu la possibilitat democràtica d’un futur referèndum de reunificació amb Espanya. Entre nacionalismes iguals, ni aigua! Greenfeld ha participat al seminari Dret organitzat al CCCB pel Departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat. Veig que un referèndum, si arriba a produir-se, serà tan irreversible com un himen esquinçat. Víctor-M. Amela

 

Filla i neta de dissidents?

El meu avi patern, home culte, va dissentir del tsarisme, va ser dels primers bolxevics russos.

Un revolucionari.

Després va dirigir prestigiosos teatres d’òpera i ballets soviètics. Però va arribar Stalin amb la gran purga, el 1937…

El va destituir?

Stalin odiava els vells bolxevics perquè eren cultes i temia que el desobeïssin: va preferir carregar-se’ls i envoltar-se d’analfabets que el reverenciessin.

Sol passar. Què se’n va fer del seu avi?

El van torturar perquè confessés un crim polític inventat i afusellar-lo. Va resistir i no va confessar. El van enviar a Sibèria, al gulag.

Hi va morir?

Hi va estar 17 anys. Per ser a prop seu, la seva dona i el seu fill el van seguir fins allà…

El seu pare.

Sí, que així va conèixer la meva mare…, que era també filla d’un altre dissident de l’estalinisme.

El seu avi matern.

Bolxevic des dels 13 anys, el van perseguir, i després de la revolució es va fer metge. El 1936, les autoritats li van portar a l’hospital un cadàver amb dos trets a l’esquena: “Certifica que és un suïcidi”, li van ordenar.

Devia ser algun purgat per Stalin…

El meu avi s’hi va negar. I, acusat de trotskista, el van arrestar. Va morir a la sala de tortures. Tenia 30 anys, i la meva mare tot just nou anyets. I es va quedar sola: a la seva mare, per ser la dona d’un enemic del poble, la van enviar al gulag: va estar-hi tancada deu anys.

Quina història familiar…

A la meva mare la van ajudar a sobreviure uns pispes dels baixos fons… Són històries que m’han explicat des de petita el meus pares, que al seu torn van ser dissidents.

Dissidents, de què?

Van renunciar a la ciutadania soviètica per anar a Israel el 1967. Ho van perdre tot. Jo tenia tretze anys. Vam començar de zero.

Com l’ha marcat tot això, a vostè?

Em va dur a estudiar com i per què la gent pensa el que pensa.

Amb alguna conclusió?

Una ben clara: que tots som nacionalistes.

Jo també?

Sí. El marc mental que t’injecta identitat és la nació. És una forma de consciència: abans ho van ser la casta o la religió, però això va canviar a l’ Anglaterra del segle XVI.

Què va passar, a Anglaterra, llavors?

Destruïda per la guerra, la vella aristocràcia feudal va desaparèixer, inclosa la dinastia regnant. I una dinastia nova va crear una noblesa nova…que va extreure de la plebs.

El baix poble, els plebeus.

Laboratores: fins aleshores un plebeu no podia canviar d’estat. I ara Wolsey, fill d’un carnisser, arribava a cardenal i conseller reial! Inconcebible! Com ho podien justificar?

Necessitaven explicar-s’ho?

Sí, i salvaguardar aquesta novetat. I van agafar un concepte dels consells eclesiàstics, la natio, per aplicar-lo al poble anglès: i així es va elevar la plebs a la dignitat d’elit. Tots iguals com a components de la natio!

La segueixo, professora.

Durant dos segles, l’única nació va ser la Gran Bretanya: tots lliures i iguals des de baix. Neix la modernitat, amb el nacionalisme! Una revolució de la consciència. La Gran Bretanya va pujar. Tothom la va emular: avui tots ho veiem igual, som nacionalistes.

Hitler era nacionalista?

Sí.

Stalin era nacionalista?

Sí.

Doncs vaja…

Alemanya i Rússia van desenvolupar un nacionalisme desposseït de l’individualisme igualitari anglès: l’alemany i el rus seran un tipus de nacionalisme etnicista, racista.

N’hi ha més tipus, de nacionalisme?

El nacionalisme col·lectivista cívic, que sorgirà a França. Veuen la nació com un cos de dona: no la pots desmembrar.

I a Espanya? I a Catalunya?

El problema és que a Espanya i Catalunya impera el mateix tipus de nacionalisme.

Quin?

El de tipus francès, el nacionalisme col·lectivista cívic, amb un component de filiació voluntària a l’anglesa: no ets català o espanyol si no vols, no se t’obliga. Son dos nacionalismes iguals que xoquen entre si!

I llavors, què ens passarà?

Que si els independentistes catalans argumentessin bé, Espanya i el món cedirien pel que fa al referèndum. I no ho estan fent.

No? Què haurien d’argumentar?

Que primer són els individus i el seu dret a determinar quina nació constitueixen. És el marc mental d’Occident, indiscutible!

Segur?

Tot i que els estats són poc donats a escoltar, és un pensament compartit: cal insistir-hi.

I quants dels seus individus necessitaria Catalunya per independitzar-se?

La meitat més un dels vots emesos.

I què li diria a l’altra meitat, llavors?

Que, després d’haver provat de convèncer la majoria del que creien millor, han perdut.

I podran votar per tornar a Espanya?

No, esclar, han perdut: si tant els disgusta, tenen la llibertat de marxar a Espanya.

Entrevista de Víctor-M. Amela, publicada a La Vanguardia, 18/07/2017 Foto: ©David Airob

El dret d’autodeterminació al segle XXI

Els propers dies 13 i 14 de juliol tindrà lloc a l’aula 1 del CCCB les Jornades sobre el dret d’autodeterminació al segle XXI, organitzades pel Centre d’Estudis de Temes Contemporanis (CETC) del Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors de la Generalitat de Catalunya. Hi participaran prestigiosos acadèmics d’arreu del món. Aquí teniu el programa:

programa

Podeu formalitzar les inscripcions a: cetc.exteriors@gencat.cat o bé trucant al 938 876 370.

Between accommodation and secession: Explaining the shifting territorial goals of nationalist parties in the Basque Country and Catalonia

In this article, Anwen Elias and Ludger Mees examines the shifting territorial goals of two of the most electorally successful and politically relevant nationalist parties in Spain: the Partido NacionalistaVasco (PNV) and Convergència i Unió (CiU). Whilst both parties have often co-operated to challenge the authority of the Spanish state, their territorial goals have varied over time and from party to party. We map these changes and identify key drivers of territorial preferences; these include party ideology, the impact of the financial crisis, the territorial structure of the state, party competition, public opinion, government versus opposition, the impact of multi-level politics and the particularities of party organisation. These factors interact to shape what nationalist parties say and do on core territorial issues, and contribute to their oscillation between territorial accommodation and secession. However, the way in which these factors play out is highly context-specific, and this accounts for the different territorial preferences of the PNV and CiU. These findings advance our understanding of persistent territorial tensions in Spain, and provide broader theoretical insights into the internal and external dynamics that determine the territorial positioning of stateless nationalist and regionalist parties in plurinational states.  See full article, here.

Democràcia i nacionalisme. Conferència de Liah Greenfeld