Ahir vam cloure el cicle dedicat als Objectius de Desenvolupament Sostenible, organitzat per la Càtedra Josep Termes i el Parc de les Humanitats i les Ciències Socials (UB) que vam iniciar el passat 17 de novembre amb una taula rodona dedicada a l’educació per a la sostenibilitat. En aquesta darrera jornada –celebrada el 29 de novembre– la protagonista ha sigut l’energia i fenòmens tan alarmants com el de la pobresa energètica.

El debat ha estat moderat pel Dr. Gaspar Coll, Comissionat per al Parc i l’impuls científic de les Humanitats i les Ciències Socials de la UB, i ha comptat amb la participació de:

• Mercè Rius, directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya
• Joan Herrera, patró de la Fundación Energías Renovables
• Oriol Illa, politòleg i president de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya
• Pep Salas, doctor per la UPC i enginyer agrònom especialitzat en transició energètica. Responsable de SmartGrid.cat

La primera en prendre la paraula ha sigut la Mercè Rius, que ens ha parlat de la importància de la prevenció per tal d’arribar a casos de pobresa energètica. Ha posat especial èmfasi en les mesures que s’haurien de prendre per mitigar el canvi climàtic, que agreugen el fenomen de la pobresa energètica degut als climes més extrems que patim arreu del món. Quan parlem de pobresa energètica acostumem a pensar en el fred, però Mercè Rius ens ha recordat que la calor també és causant de moltes morts quan no estem preparats per afrontar-la. En definitiva, parlar de pobresa energètica implica parlar de consum, de tipus d’habitatge i la seva rehabilitació, de formació de persones… Considera especialment necessari un canvi de model energètic i, sobretot, regular-lo, ja que l’energia al nostre país és molt més cara que a d’altres països europeus.

Seguidament en Joan Herrera ens ha facilitat una sèrie de xifres que posen de manifest la magnitud del problema que afrontem i, sobretot, les estafes i males pràctiques que duen a terme les empreses subministradores que ens han conduït irremeiablement a aquesta situació. Posteriorment, ha enumerat  una sèrie de propostes que es podrien emprendre per tal de canviar el model energètic, per a fer-lo més just per a tothom, com vindrien a ser l’autoconsum o la promoció i l’ús d’energies renovables.

En Pep Salas, al seu torn, ha fet un repàs de gran quantitat de models energètics europeus molt més eficients i justos que el nostre, deixant clar que seria totalment viable garantir un subministrament mínim a tot ciutadà en situació de risc. Ens ha recordat, també, una qüestió relativa al llenguatge que, si bé sabem, sovint oblidem: quan parlem d’eradicar la pobresa energètica, no estem parlant de caritat, estem parlant de corresponsabilitat.  I com mitigar-la? Promovent mesures d’eficiència energètica com reduir costos, per exemple.

L’Oriol Illa ha compartit dades esfereïdores que evidencien com les desigualtats augmenten any rere any i assegura que totes les mesures que s’han pres fins ara en relació a la pobresa energètica –per motius d’urgència– no han sigut més que pedaços que no han aportat una solució real. Ara és el moment de pensar-hi bé, acceptar responsabilitats i preguntar-nos com canviar el model energètic ja que –dada que fa pensar– a Catalunya no hi ha cap tall d’aigua tot i els nombrosos casos de talls de subministrament d’electricitat i gas.

Concloent, trobem diversos denominadors comuns que els quatre ponents comparteixen, com la necessitat d’un canvi de model energètic o la consideració que el fenomen de la pobresa energètica no és aïllat sinó que ve lligat a d’altres com el canvi climàtic, les vivendes en mal estat i/o energèticament ineficients, les estafes dutes a terme per les empreses subministradores… En definitiva, ens trobem davant d’una situació de la qual tots ens hem de responsabilitzar i que, per tant, també tots podem contribuir a canviar.

Aquesta beca va néixer l’any 2006 a iniciativa de la pròpia Fundació Unió de Cooperadors de Mataró amb l’objectiu de fomentar la recerca entorn l’economia social i la recuperació de la memòria històrica del moviment cooperativista obrer. La beca porta el nom de l’insigne sindicalista i polític, mataroní d’adopció, Joan Peiró i Belis, nascut a Sants (Barcelona) el 1887. Va ser secretari general de la CNT en els anys 20 i ministre d’Indústria durant la Segona República Espanyola. Peiró va morir afusellat per les autoritats franquistes el 24 de juliol de 1942, a Paterna (València).

La beca està dotada amb 3.000 euros i el guanyador té un any per elaborar el treball de recerca.

En l’edició d’enguany, es poden presentar projectes de recerca fins al dia 28 de febrer de 2017.

Us deixem aquí les bases de la Beca Joan Peiró 2016 per si us interessa participar-hi:

1 – Característiques de la beca – S’atorga una beca al millor projecte de recerca en l’àmbit de la història o altres ciències socials que aporti eines per a la comprensió del passat, del present i/o la projecció de futur del cooperativisme i altres moviments socials de les classes populars des del segle XX a Mataró, el Maresme i Catalunya.

2 – Dotació de la beca – La Beca Joan Peiró per a l’any 2016 està dotada amb 3.000 euros. El seu import es farà efectiu en dues parts iguals de 1.500 euros cadascuna: la primera, una vegada resolta la concessió i la resta, una vegada finalitzat el treball i després que el jurat hagi determinat la seva qualitat.

3 – Candidats/es – Poden optar-hi els investigadors i investigadores de l’àmbit de les ciències socials i de la història que, de forma individual o col·lectiva, presentin una proposta de projecte de recerca, d’acord amb les presents bases. En cas de tractar-se d’un col·lectiu, caldrà designar una persona responsable de l’equip, la qual serà la destinatària de la dotació.

4 – Documentació – Les sol·licituds es presentaran per escrit al domicili de la Fundació, situat a Cafè de Mar (carrer de Santa Rita, 1, Mataró), de dilluns a divendres de 9h a 14h, i hauran d’anar acompanyades de la documentació següent:

1. El currículum de la persona sol·licitant o sol·licitants.
2. Fotocòpia del DNI i/o de la targeta del NIF.
3. Manifestació expressa de trobar-se al corrent de les obligacions tributàries.
4. El projecte de recerca (3 còpies): haurà de precisar la temàtica en què s’emmarca, els objectius que es volen assolir, el seu interès científic, la metodologia, les fonts i la bibliografia que s’utilitzarà, i una aproximació a l’esquema a seguir en la recerca. Aquest projecte tindrà un mínim de cinc folis i un màxim de deu (entre 10.500 i 21.000 caràcters sense espais).

Les sol·licituds també es podran presentar telemàticament, enviant la citada documentació a l’adreça info@cooperadorsdemataro.coop

5 – Termini de presentació – El termini per a la presentació de les sol·licituds és el dia 28 de febrer de 2017.

6 – Composició del jurat – El jurat està composat per:

1. Margarida Colomer Rovira, historiadora.
2. Pelai Pagès Blanch, historiador.
3. Ramon Salicrú Puig, historiador.
4. Víctor Ligos Hernando, historiador.
5. Eloi Serrano Robles, doctor en història econòmica i director de la Càtedra d’Economia Social del Tecnocampus-UPF.
6. Anna Huertos Ferrer, en representació de la Fundació Unió de Cooperadors de Mataró.
7. Joan Lluís Jornet Forner, en representació de la Cooperativa de Vivendes de la Unió de Cooperadors de Mataró.
8. Miguel Guillén Burguillos, director de la Fundació Unió de Cooperadors de Mataró, que actuarà com a secretari, amb veu i sense vot.

7 – Procés de selecció de les beques – El jurat analitzarà i avaluarà els projectes i seleccionarà aquell que, segons el seu criteri, sigui mereixedor de la beca. El jurat prioritzarà aquella beca que contribueixi a la formació d’investigadors que no estiguin consolidats laboralment a les universitats i centres de recerca oficials. El jurat podrà demanar informació complementària i convocar els aspirants per comprovar la seva idoneïtat per portar a terme el treball proposat i suggerir-los l’ampliació o modificació del seu projecte per fer-lo més operatiu. També podrà sol·licitar l’assessorament d’altres persones o institucions sobre l’interès i l’abast dels projectes.

El jurat es reserva el dret a declarar deserta la beca i és competent per resoldre qualsevol eventualitat no regulada expressament per aquestes bases.

8 – Veredicte del jurat – El veredicte del jurat serà inapel·lable i es farà públic el dia 28 de març de 2017.

La resta de projectes es podran recollir durant el període de dos mesos a partir del dia de l’emissió del veredicte. Si passat aquest termini no han estat reclamats o retirats personalment o mitjançant una persona acreditada, restaran dipositats a la Fundació Unió de Cooperadors de Mataró.

9 – Seguiment del treball – Un cop atorgades les beques, el jurat podrà nomenar un tutor/a per assessorar i supervisar els treballs, així com per informar-ne l’entitat convocant. Sis mesos després de l’adjudicació de la beca, el beneficiari d’aquesta presentarà una memòria de l’estat de la seva investigació, amb l’objectiu de valorar-ne el desenvolupament. El jurat tindrà capacitat per fer les consideracions oportunes necessàries i fins i tot suspendre la investigació si ho considera oportú.

10 – Extinció del dret de la beca – El dret de la beca s’extingirà en els supòsits següents:

1. Si no s’executen els treballs en el termini convingut o si els informes de la seva realització no són prou satisfactoris.
2. Si la persona becada incompleix qualsevol de les obligacions assumides.

L’extinció anticipada de la beca implicarà la cancel·lació del pagament pendent. Si hi hagués culpa per part de la persona becada, se li podrà exigir la devolució del primer pagament, sense perjudici que s’exigeixin les responsabilitats que se’n puguin derivar.

11 – Durada de la beca – La beca es concedeix per un any, i per tant la realització dels projectes escollits tindrà la durada d’un any a partir de la data de la seva concessió. Si el jurat ho creu oportú, vistes les directrius dels treballs i la feina feta, podrà prorrogar 60 dies naturals la data de lliurament dels treballs enllestits.

El jurat té la potestat de proposar a la Fundació i a la persona o col·lectiu becat, donada l’amplitud i interès de la investigació proposada, de concedir la beca per a dos anys, dotant-la d’un pressupost acumulat de 6.000 euros.

La persona becada haurà de lliurar a la Fundació Unió de Cooperadors de Mataró tres exemplars impresos dels seu treball (una extensió aproximada de 200 – 250 pàgines, entre 420.000 i 525.000 caràcters, sense espais) i un resum en paper de cinc a deu folis, així com en suport informàtic (Word per a Windows).

12 – Edició – La Fundació Unió de Cooperadors de Mataró es reserva el dret de publicar el treball o un resum del mateix per compte propi o en una publicació de caràcter cultural, científica i/o qualsevol altre mitjà de difusió que consideri adient. En cas de publicació s’entregaran 10 exemplars a la persona becada en concepte de drets d’autor.

Si en el termini de dos anys no s’hagués exercit aquest dret, els autors podran disposar lliurement de la publicació dels seus treballs, fent constar, en cada edició que se’n pugui fer, la menció expressa de la beca concedida a la portadella, i n’hauran de lliurar dos exemplars a la Fundació Unió de Cooperadors de Mataró.

13 – Incompatibilitats – L’acceptació d’aquesta beca és incompatible amb l’obtenció d’altres beques per a la realització del mateix treball de recerca.
El fet de concórrer a la convocatòria pressuposa el coneixement i acceptació de les presents bases.

El proper dijous 1 de desembre, a les set de la tarda, es presentarà a la Llibreria ALIBRI de Barcelona (C/ Balmes, 26, Barcelona) “Conoce los Balcanes con tres libros de la Dra. Theodora Toleva”, publicat per Editorial Síntesis.

La Dra. Theodora Toleva, especialista en història dels Balcans, va estudiar Història i Teologia a les universitats de Sofia, París i Barcelona. Es doctorà l’any 2008 i, malauradament, ens deixà l’any 2011. La seva obra llença una nova llum sobre la història dels Balcans. Aquesta obra que es presenta, conformada per una trilogia (“Genocidio y destino del pueblo armenio”, “La política exterior de Gyula Andrássy y los orígenes de la cuestión macedonia” i “La influencia del Imperio Austrohúngaro en la construcción nacional albanesa, 1896-1908”), ens apropa a les realitats polítiques i històriques, així com els orígens d’aquestes, d’Estats com Armènia, Àustria, Azerbaidjan, Bulgària, Geòrgia, Grècia, Hongria, Irak, Iran, Montenegro, Sèrbia, Síria i Turquia.

En la seva obra, la Dra. Toleva profunditza en qüestions estratègiques, plans diplomàtics, negociacions de guerra, estudis econòmics i polítics… i les seves conseqüències.

S’encarregarà de la presentació el Dr. Agustí Colomines, director acadèmic de la Càtedra Josep Termes, qui va dirigir la tesi doctoral de l’autora sobre la influència de l’imperi austrohongarès en la creació de la nació albanesa.

El  proper 29 de novembre, la Càtedra Josep Termes i el Parc de les Humanitats i les Ciències Socials celebrarem una taula rodona dedicada a l’alarmant tema de la pobresa energètica, fenomen que cada cop afecta a més persones i contra el qual –malgrat les diverses iniciatives ciutadanes que han sorgit– trobem encara moltes carències per combatre’l des de les administracions.

Casos com el recent incendi de Reus, que va acabar amb la mort d’una dona de 81 anys a qui se li havia tallat el subministrament elèctric i es veia forçada a il·luminar la seva llar amb espelmes, posen de manifest que ens trobem davant d’un problema greu i proper.

Per parlar-ne, comptarem amb la presència de:

• Sra. Mercè Rius, directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya
• Sr. Joan Herrera, patró de la Fundación Energías Renovables
• Sr. Oriol Illa, politòleg i president de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya
• Dr. Pep Salas, doctor per la UPC i enginyer agrònom especialitzat en transició energètica. Responsable de SmartGrid.cat

Serà el proper 29 de novembre, 19.00 hores, al Parc de les Humanitats i les Ciències Socials de la UB (Carrer del Perú, 52).

L’assistència és gratuïta, però agrairem que confirmeu si vindreu a catedrajoseptermes@ub.edu.

Aquí teniu el cartell de l’acte amb tota la informació necessària.

Us hi esperem!

Aquest darrer 17 de novembre hem celebrat la taula rodona “Educar per a la sostenibilitat: la formació de ciutadans compromesos amb el futur col·lectiu”, organitzada per la Càtedra Josep Termes i el Parc de les Humanitats i les Ciències Socials de la UB.

Ha comptat amb la participació de:

• Sr. Arnau Queralt, director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS)
• Sr. Josep Maria Planas, sotsdirector general d’Informació i Foment de la Sostenibilitat, Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya
• Dra. Maria Àngels Alió, professora del departament de geografia humana de la UB

Arnau Queralt ha sigut el primer en agafar la paraula i ens ha ubicat en el marc dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Ha afirmat, també, que tots els països han de dur a terme una tasca de reflexió i autoanàlisi per tal d’avaluar on estan fallant per al compliment d’aquests objectius. De fet, ha comentat que a Catalunya els temes ambientals estan al centre de l’agenda política.

Josep Maria Planas, al seu torn, ens ha recordat que els resultats del compliment dels ODS requereixen d’un temps, no els podem esperar de forma immediata, i a la vegada subratlla que per a avançar en aquesta direcció és molt important tant la participació ciutadana com la de les universitats i els professionals que hi treballen.

Finalment, Maria Àngels Alió ens ha parlat de la transformació cultural que hem viscut darrerament on els temes mediambientals han guanyat molta importància. Actualment, la societat catalana és molt més sensible amb el medi ambient. També, d’acord amb Josep Maria Planas, ha remarcat la importància de la participació ciutadana; tot i que no es tracti d’un procés senzill, és necessari i ha de servir per apoderar la ciutadania.

La jornada ha estat d’allò més interessant.

Aprofitem l’ocasió per recordar-vos que properament –en el marc del mateix cicle– dedicarem una altra taula rodona a la pobresa energètica. Us deixem aquí la informació.

El GRENS de la UPF celebrarà els dies 24 i 25 de novembre de 2016, a l’auditori Mercè Rodoreda del Campus de la Ciutadella (UPF), aquestes activitats dedicades a analitzar els nacionalismes d’una manera poc usual. S’acostumen a estudiar amb els casos individual i, posteriorment, es du a terme un anàlisi comparatiu entre ells. Aquestes jornades, contràriament, volen aproximar-se als casos d’intents de col·laboració –sovint fracassats però no per això menys innovadors– entre diferents nacionalismes, sorgits la majoria de vegades com a resposta a l’existència d’un enemic comú.

Hi participaran Miquel Salvador, Stephen Jacobson, Josep Pich, Enric Ucelay-Da Cal, Xosé M. Núñez Seixas, Arnau Gonàzalez, Francisco Veiga, Josep Contreras, Joan Pastrana, David Martínez Fiol, Mariona Lloret, Marcel Farinelli, José M. Faraldo, Alexander M. Ugalde i Joan Esculies.

Podeu veure el programa aquí.

Durant l’any 2015 es va celebrar el centenari de la creació del sistema públic de biblioteques per part de la Mancomunitat de Catalunya amb una sèrie d’activitats que han assenyalat la necessitat ineludible de fer balanç del que ha representat aquesta xarxa i reflexionar sobre el seu futur.

Amb aquesta intenció la Generalitat ha publicat «100 Anys de biblioteques: i ara què?», amb la coordinació de Laura Bertran, membre d’Interacció i del GRENPoC, on repassa les activitats dutes a terme durant el centenari i comparteix les reflexions que en fan diverses personalitats del món de la cultura: Xavier Albertí, Inés Garriga, Ignasi Aragay, Elisenda Figueras, Óscar López, Montse Ayats, Àlex Hinojo, M. Teresa Calabús i Xavier Fina.

A més, en el context del món cada cop més participatiu on vivim, convida a tothom qui ho vulgui a usar el hashtag #100iaraquè per expressar propostes i crear un debat que faciliti adaptar la xarxa a les necessitats dels nous temps.

La importància de la xarxa de biblioteques públiques és indiscutible: democratitza l’accés a la informació i és una eina de cohesió social, a la vegada que ha ajudat a posicionar la cultura catalana a nivell internacional. Per això mateix és necessari adaptar-la a una societat canviant i corregir-ne les mancances, com ara l’escassa coordinació entre institucions o els desequilibris territorials, i així –entre tots– anar millorant-la dia a dia.

Us convidem a llegir el text. Ens sembla d’allò més interessant!

El proper 17 de novembre, dins el marc del cicle “De la globalitat a la localitat”, celebrarem la taula rodona “Educar per a la sostenibilitat: La formació de ciutadans compromesos amb el futur col·lectiu”.

La idea d’aquest cicle va sorgir arran de l’aprovació, ara fa un any, dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) per part de 193 països que es comprometeren a complir amb 17 objectius –amb data límit 2030– destinats a eradicar la pobresa extrema, combatre la desigualtat i mitigar els efectes del canvi climàtic.

Un any després de la seva aprovació, la Càtedra Josep Termes i el Parc de les Humanitats i les Ciències Socials de la UB ens proposem analitzar la qüestió i la seva viabilitat amb experts de diverses disciplines.

“Educar per a la sostenibilitat” comptarà amb la participació de:

• Sr. Arnau Queralt, director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS)
• Sr. Josep Maria Planas, sotsdirector General d’Informació i Foment de la Sostenibilitat, Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya
• Dra. Maria Àngels Alió, professora del departament de geografia humana de la UB

Us convidem a consultar el programa.

L’assistència és gratuïta, però preguem confirmeu la vostra assistència, indicant a quina jornada vindreu, a catedrajoseptermes@ub.edu.

Dia: 17 de novembre

Hora: 19.00

Lloc: Parc de les Humanitats i les Ciències Socials (Carrer del Perú, 52, Barcelona