Francesc Layret, el polític desconegut

Revelacions biogràfiques inèdites en el centenari del seu assassinat a Barcelona el 30 de novembre de 1920 per uns pistolers pagats per la patronal. Reproduïm l’article que el periodista Josep Playà Maset va publicar a La Vanguardia, 16/01/2021.

Catàleg digital de l’exposició

El centenari de la mort de l’advocat i polític Francesc Layret (1880-1920), o, per ser més precisos, de l’assassinat a trets per uns pistolers a les ordres del Sindicat Lliure (1919-1931), ha passat pràcticament desapercebut tot i ser una de les personalitats més influents de la Catalunya de fa un segle. La seva actuació com a regidor i alcalde accidental de l’Ajuntament de Barcelona i com a diputat per Sabadell al Congrés, el seu ascendent i la seva relació amb Lluís Companys (1882-1940), però sobretot la seva tasca com a advocat laboralista, sovint per defensar treballadors de la CNT (1910), i la seva actuació a favor del moviment obrer i del catalanisme, van convertir-lo en un personatge incòmode.

VAN REBRE 40.000 PESSETES

El propietari de l’Espanya Industrial va pagar als dos pistolers que van matar Layret

El llibre Francesc Layret. Vida, obra i pensament (Tigre de Paper), de l’advocat i exdiputat de la CUP Vidal Aragonés, i l’exposició Francesc Layret, Diputat per Sabadell. El fil roig del Catalanisme al Museu d’Història de Sabadell, comissariada per l’historiador Jordi Serrano, no tan sols omplen aquest buit, sinó que aporten dades inèdites sobre el personatge i sobre les últimes hores de la seva vida, abans que fos abatut de set trets per dos pistolers a la porta de casa del carrer de Balmes, 26, de Barcelona. Tenia 40 anys.

El llibre ja va per la segona edició

CONFLUÈNCIA DE LES ESQUERRES

Layret propugnava un ampli acord polític, Amb el PSOE i la UGT, amb els republicans catalans i amb sectors moderats de la CNT

El 30 de novembre de 1920 Layret tenia previst anar a veure l’alcalde de Barcelona, ​​Antonio Martínez (1867-1942), per a demanar-li que intercedís per 36 sindicalistes detinguts. Entre ells, Lluís Companys, i es rumorejava que els volien portar a l’illa africana de Fernando Poo, encara que en realitat els van conduir a l’penal de la Mola, de Maó. I quan Layret es dirigia al cotxe on l’esperava Mercè Micó i Busquets (1910–1936), dona de Companys, el van assassinar. L’acompanyava el senyor Rodríguez, el seu assistent personal, perquè Layret patia des dels dos anys una paràlisi a les cames i per sostenir-se necessitava d’un bastó i una crossa, i tot i així tenia dificultats per caminar.

ELS DOS PISTOLERS

Fulgencio Vera i Paulí Pallàs, primer es van escapar de la presó i més tard van ser amnistiats

Fins ara les biografies de Paco Madrid (1900-1952), Joaquim Ferrer (1937-2016), Francesc Casares (1927-2016) i una obra de teatre de Maria Aurèlia Capmany (1918-1991) i Xavier Romeu (1941-1983) no donaven massa pistes de l’atemptat. Es deia que els assassins eren els germans Muntadas i que mai se’ls havia detingut. Però segons s’explica ara, en el llibre i l’exposició, els pistolers van ser Fulgencio Vera i Paulí Pallàs (aquest en realitat era un nom fals, ja que correspon al fill de l’anarquista que el 1893 va intentar assassinar a governador militar de Catalunya, el general Martínez Campos). Van cobrar la recompensa de 40.000 pessetes en un hotel de la rambla Santa Mònica i ho van celebrar al Cafè Lion d’Or, sota el Teatre Principal. Va pagar Matías Muntadas (1854-1927), amo de L’Espanya Industrial, a qui el rei Alfons XIII havia concedit el títol de comte de Santa Maria de Sans. Els dos pistolers van ser detinguts, però al cap de poc es va saber que s’havien “escapat” de la presó. Deu anys més tard, amb la República, tornen a ser detinguts, i amb ells Ramon Sales (1893-1936), del Sindicat Lliure, però l’any 1935 són alliberats d’acord a una amnistia anterior.

Francesc Layret, el polític desconegut
Francesc Layret anava sempre amb bastó i crossa per què des dels dos anys patia una paràlisi a les cames  Fundació Josep Irla

En l’exposició de Sabadell es poden repassen les últimes 36 hores de vida de Layret. També s’exposa l’última carta que envia al diputat Marcel·lí Domingo (1884-1939), el mateix el dia de l’assassinat, i diversos objectes facilitats pels seus descendents, com una taula original del seu despatx, fotografies de l’àlbum familiar i un rellotge que es fabricava a la empresa de el pare. I es mostren fotos del multitudinari enterrament a Barcelona. Un grup de treballadors va arrencar el fèretre de mans dels empleats de la funerària i el van portar a coll. El seguici va esdevenir una impressionant manifestació de dol, interrompuda per la Guàrdia Civil a cavall. L’oficial que va donar l’ordre d’atacar va colpejar el taüt amb el seu sabre i tot seguit hi va haver fortes càrregues. L’Avenir (1920-1925), setmanari creat per Layret, el descriu així: “Es desplegà per la dita força una càrrega brutal, formidable, de la qual molts ciutadans resultaren atropellats i amb contusions no respectant ni a les senyores, ni a les representacions”.

Tant el llibre com l’exposició posen l’accent en el context d’aquest assassinat. L’any 1917 s’havia posat en marxa l’Assemblea de Parlamentaris i d’aquest any és també una vaga general, a la qual seguirà la vaga de la Canadenca i el locaut de la patronal. I en aquest context d’enfrontament, Layret proposava una candidatura que reunís des del PSOE i la UGT fins al moviment republicà i catalanista i a sectors moderats de la CNT. Ell ja havia impulsat primer la Unió Federal Nacionalista Republicana (1910-1918) i més tard el Partit Republicà Català (1917-1931). Aquest últim partit va ser el primer de l’Estat que es va adherir a la Tercera Internacional comunista (1919-1943).

Caricatura de 1909 publicada a la publicació satírica 'L'Esquella de la Torratxa'
Caricatura de 1909 publicada a la publicació satírica ‘L’Esquella de la Torratxa’

Layret era un persona preparada i brillant, de bona família, amb dues carreres (Dret i Filosofia), amb domini de quatre llengües. “Un home del Renaixement en un cos trencat”, ha escrit Aragonés. Va posar tota la seva capacitat intel·lectual al servei de la causa obrera, sense deixar el pragmatisme.

L’any 1908 des de l’Ajuntament de Barcelona va llançar un projecte d’escola mixta, gratuïta i catalana. No va quallar fins a la República i va provocar, entre d’altres. la reacció contrària de l’Església. El cardenal Salvador Casañas (1834-1908) clamava: “Les escoles neutres en religió i bisexuals. El nostre municipi implícitament negava la divina missió de l’Església i la posava al nivell de les sectes infernals inventades pels enemics de Crist “. Layret no deixava indiferent.

Com va dir el seu amic, Salvador Seguí (1886-1923), El Noi de el Sucre, arran de la seva mort: “Ja saben el que han fet”. Incomodava. Darrere d’aquell assassinat hi havia el governador civil de Barcelona, ​​Severiano Martínez Anido (1862-1938), que en els anys següents va dirigir una forta repressió sobre el moviment obrer, i el Sindicat Lliure, braç executor dels líders cenetistes, emparat per la patronal. Seguí va morir assassinat tres anys després. I Companys, que havia coincidit amb Layret al Liceu Políglota i a la Universitat, i amb qui mantenia una forta relació, va ser afusellat el 1940. Com assenyala Jordi Serrano, “els tres homes que representaven el pensament, l’organització i l’acció de un moviment polític que buscava una confluència àmplia d’esquerres i nacional, per sobre dels partits, van tenir un tràgic final”.

‘Caigué la crossa de l’poble!’

Francesc Layret exercint el seu vot en una mesa electoral
Francesc Layret exercint el seu vot en una mesa electoral  

La cantant Teresa Rebull interpretava una cançó dedicada a Layret amb lletra de Maria Mercè Marçal

L’exposició es tanca amb una cançó de Teresa Rebull (1919-2015), membre de Setze Jutges i filla de Balbina Pi (1896-1973), líder feminista de Círcol Republicà Federal de Sabadell (1887-1939), i que havia fet, ja embarassada, l’última campanya electoral amb Layret. La cançó recull un poema de Maria Mercè Marçal (1952-1998): “Dia trenta de novembre, / nit d’hores decapitades! / Vint bales foren, vint bales! / dia trenta de novembre, / nit sense alba de matí! / Ai!, com moria la nit! / Caigué la crossa del poble! Segaren l’alè de l’aire!”.

Classe obrera i qüestió nacional

“De vegades em pregunte si Germania Socialista no va deixar passar l’oportunitat d’haver estructurat un nacionalisme valencià d’esquerra”, Josep Vicent Marqués a Tots els colors del roig, 1997

El Primer de Maig de 1972, Germania Socialista va difondre el fullet La classe treballadora davant l’opressió del País Valencià com a poble. Anàlisi marxista del problema nacional al País Valencià. El document va ser reimprès clandestinament almenys dues vegades: el 1973 i en el número 7 de la revista de Germania Socialista, Bloc Roig, del 1976. No fou fins al 1978 que va ser editat i publicat per Editorial Zero Zyx, en castellà, amb un pròleg de Josep Vicent Marqués, i amb el títol Clase obrera y cuestión nacional. Ara, la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, que dirigeix el professor Vicent Flor, n’ha fet una reedició en català, basada en el text del 1978, i adoptant, també, el títol de de l’edició castellana.

Classe obrera i qüestió nacional era la proposta de Germania Socialista per donar respostes “davant l’oblit de molts marxistes del problema nacional i davant els nacionalismes que no es plantegen aquesta lluita lligada a la de la classe obrera“. Quaranta anys després, aquest text serveix de reflexió per a l’esquerra valenciana i, també, per què no, la catalana. La proposta de Germania socialista continua essent essencial encara avui: la construcció nacional mitjançant l’acció política concreta, des d’una òptica transformadora i amb les classes populars com a protagonistes, com així també defensava el mestre Josep Termes quan va definir la importància del catalanisme popular en la configuració del nacionalisme contemporani, especialment d’esquerra, però no tan sols.

Germania Socialista fou un grup de treball polític valencià que va sorgir al voltant de l’any 1970 dins dels corrents de l’esquerra revolucionària de l’època. Situat en el marxisme heterodox, va fer una important tasca teòrica centrada en el País Valencià i va ser pioner en la integració de reivindicacions polítiques vinculades a l’ecologisme, el feminisme i les noves lluites sorgides del Maig del 68. Aquesta reedició —a cura del professor Vicent Galiana i d’Andrés Gomis Fons, director general de Transparència, Atenció a la Ciutadania i Bon Govern de la Generalitat Valenciana— ens transporta a aquella època i per això incorpora una anàlisi prèvia del també professor, a la URV, Xavier Ferré Trill, per contextualitzar el text i Germania Socialista.

Per adquirir el llibre, cliqueu aquí.

“L’energia i el canvi: de la pobresa energètica a la dignitat humana”

foto-j2Ahir vam cloure el cicle dedicat als Objectius de Desenvolupament Sostenible, organitzat per la Càtedra Josep Termes i el Parc de les Humanitats i les Ciències Socials (UB) que vam iniciar el passat 17 de novembre amb una taula rodona dedicada a l’educació per a la sostenibilitat. En aquesta darrera jornada –celebrada el 29 de novembre– la protagonista ha sigut l’energia i fenòmens tan alarmants com el de la pobresa energètica.

El debat ha estat moderat pel Dr. Gaspar Coll, Comissionat per al Parc i l’impuls científic de les Humanitats i les Ciències Socials de la UB, i ha comptat amb la participació de:

  • Mercè Rius, directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya
  • Joan Herrera, patró de la Fundación Energías Renovables
  • Oriol Illa, politòleg i president de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya
  • Pep Salas, doctor per la UPC i enginyer agrònom especialitzat en transició energètica. Responsable de SmartGrid.cat

La primera en prendre la paraula ha sigut la Mercè Rius, que ens ha parlat de la importància de la prevenció per tal d’arribar a casos de pobresa energètica. Ha posat especial èmfasi en les mesures que s’haurien de prendre per mitigar el canvi climàtic, que agreugen el fenomen de la pobresa energètica degut als climes més extrems que patim arreu del món. Quan parlem de pobresa energètica acostumem a pensar en el fred, però Mercè Rius ens ha recordat que la calor també és causant de moltes morts quan no estem preparats per afrontar-la. En definitiva, parlar de pobresa energètica implica parlar de consum, de tipus d’habitatge i la seva rehabilitació, de formació de persones… Considera especialment necessari un canvi de model energètic i, sobretot, regular-lo, ja que l’energia al nostre país és molt més cara que a d’altres països europeus.

Seguidament en Joan Herrera ens ha facilitat una sèrie de xifres que posen de manifest la magnitud del problema que afrontem i, sobretot, les estafes i males pràctiques que duen a terme les empreses subministradores que ens han conduït irremeiablement a aquesta situació. Posteriorment, ha enumerat  una sèrie de propostes que es podrien emprendre per tal de canviar el model energètic, per a fer-lo més just per a tothom, com vindrien a ser l’autoconsum o la promoció i l’ús d’energies renovables.

En Pep Salas, al seu torn, ha fet un repàs de gran quantitat de models energètics europeus molt més eficients i justos que el nostre, deixant clar que seria totalment viable garantir un subministrament mínim a tot ciutadà en situació de risc. Ens ha recordat, també, una qüestió relativa al llenguatge que, si bé sabem, sovint oblidem: quan parlem d’eradicar la pobresa energètica, no estem parlant de caritat, estem parlant de corresponsabilitat.  I com mitigar-la? Promovent mesures d’eficiència energètica com reduir costos, per exemple.

L’Oriol Illa ha compartit dades esfereïdores que evidencien com les desigualtats augmenten any rere any i assegura que totes les mesures que s’han pres fins ara en relació a la pobresa energètica –per motius d’urgència– no han sigut més que pedaços que no han aportat una solució real. Ara és el moment de pensar-hi bé, acceptar responsabilitats i preguntar-nos com canviar el model energètic ja que –dada que fa pensar– a Catalunya no hi ha cap tall d’aigua tot i els nombrosos casos de talls de subministrament d’electricitat i gas.

Concloent, trobem diversos denominadors comuns que els quatre ponents comparteixen, com la necessitat d’un canvi de model energètic o la consideració que el fenomen de la pobresa energètica no és aïllat sinó que ve lligat a d’altres com el canvi climàtic, les vivendes en mal estat i/o energèticament ineficients, les estafes dutes a terme per les empreses subministradores… En definitiva, ens trobem davant d’una situació de la qual tots ens hem de responsabilitzar i que, per tant, també tots podem contribuir a canviar.

La Fundació Unió de Cooperadors de Mataró convoca una nova edició de la Beca Joan Peiró

Joan_Peiró.jpgAquesta beca va néixer l’any 2006 a iniciativa de la pròpia Fundació Unió de Cooperadors de Mataró amb l’objectiu de fomentar la recerca entorn l’economia social i la recuperació de la memòria històrica del moviment cooperativista obrer. La beca porta el nom de l’insigne sindicalista i polític, mataroní d’adopció, Joan Peiró i Belis, nascut a Sants (Barcelona) el 1887. Va ser secretari general de la CNT en els anys 20 i ministre d’Indústria durant la Segona República Espanyola. Peiró va morir afusellat per les autoritats franquistes el 24 de juliol de 1942, a Paterna (València).

La beca està dotada amb 3.000 euros i el guanyador té un any per elaborar el treball de recerca.

En l’edició d’enguany, es poden presentar projectes de recerca fins al dia 28 de febrer de 2017.

Us deixem aquí les bases de la Beca Joan Peiró 2016 per si us interessa participar-hi:


1 – Característiques de la beca –
S’atorga una beca al millor projecte de recerca en l’àmbit de la història o altres ciències socials que aporti eines per a la comprensió del passat, del present i/o la projecció de futur del cooperativisme i altres moviments socials de les classes populars des del segle XX a Mataró, el Maresme i Catalunya.

2 – Dotació de la beca – La Beca Joan Peiró per a l’any 2016 està dotada amb 3.000 euros. El seu import es farà efectiu en dues parts iguals de 1.500 euros cadascuna: la primera, una vegada resolta la concessió i la resta, una vegada finalitzat el treball i després que el jurat hagi determinat la seva qualitat.

3 – Candidats/es – Poden optar-hi els investigadors i investigadores de l’àmbit de les ciències socials i de la història que, de forma individual o col·lectiva, presentin una proposta de projecte de recerca, d’acord amb les presents bases. En cas de tractar-se d’un col·lectiu, caldrà designar una persona responsable de l’equip, la qual serà la destinatària de la dotació.

4 – Documentació – Les sol·licituds es presentaran per escrit al domicili de la Fundació, situat a Cafè de Mar (carrer de Santa Rita, 1, Mataró), de dilluns a divendres de 9h a 14h, i hauran d’anar acompanyades de la documentació següent:

  1. El currículum de la persona sol·licitant o sol·licitants.
  2. Fotocòpia del DNI i/o de la targeta del NIF.
  3. Manifestació expressa de trobar-se al corrent de les obligacions tributàries.
  4. El projecte de recerca (3 còpies): haurà de precisar la temàtica en què s’emmarca, els objectius que es volen assolir, el seu interès científic, la metodologia, les fonts i la bibliografia que s’utilitzarà, i una aproximació a l’esquema a seguir en la recerca. Aquest projecte tindrà un mínim de cinc folis i un màxim de deu (entre 10.500 i 21.000 caràcters sense espais).

Les sol·licituds també es podran presentar telemàticament, enviant la citada documentació a l’adreça info@cooperadorsdemataro.coop

5 – Termini de presentació – El termini per a la presentació de les sol·licituds és el dia 28 de febrer de 2017.

6 – Composició del jurat – El jurat està composat per:

  1. Margarida Colomer Rovira, historiadora.
  2. Pelai Pagès Blanch, historiador.
  3. Ramon Salicrú Puig, historiador.
  4. Víctor Ligos Hernando, historiador.
  5. Eloi Serrano Robles, doctor en història econòmica i director de la Càtedra d’Economia Social del Tecnocampus-UPF.
  6. Anna Huertos Ferrer, en representació de la Fundació Unió de Cooperadors de Mataró.
  7. Joan Lluís Jornet Forner, en representació de la Cooperativa de Vivendes de la Unió de Cooperadors de Mataró.
  8. Miguel Guillén Burguillos, director de la Fundació Unió de Cooperadors de Mataró, que actuarà com a secretari, amb veu i sense vot.

7 – Procés de selecció de les beques – El jurat analitzarà i avaluarà els projectes i seleccionarà aquell que, segons el seu criteri, sigui mereixedor de la beca. El jurat prioritzarà aquella beca que contribueixi a la formació d’investigadors que no estiguin consolidats laboralment a les universitats i centres de recerca oficials. El jurat podrà demanar informació complementària i convocar els aspirants per comprovar la seva idoneïtat per portar a terme el treball proposat i suggerir-los l’ampliació o modificació del seu projecte per fer-lo més operatiu. També podrà sol·licitar l’assessorament d’altres persones o institucions sobre l’interès i l’abast dels projectes.

El jurat es reserva el dret a declarar deserta la beca i és competent per resoldre qualsevol eventualitat no regulada expressament per aquestes bases.

8 – Veredicte del jurat – El veredicte del jurat serà inapel·lable i es farà públic el dia 28 de març de 2017.

La resta de projectes es podran recollir durant el període de dos mesos a partir del dia de l’emissió del veredicte. Si passat aquest termini no han estat reclamats o retirats personalment o mitjançant una persona acreditada, restaran dipositats a la Fundació Unió de Cooperadors de Mataró.

9 – Seguiment del treball – Un cop atorgades les beques, el jurat podrà nomenar un tutor/a per assessorar i supervisar els treballs, així com per informar-ne l’entitat convocant. Sis mesos després de l’adjudicació de la beca, el beneficiari d’aquesta presentarà una memòria de l’estat de la seva investigació, amb l’objectiu de valorar-ne el desenvolupament. El jurat tindrà capacitat per fer les consideracions oportunes necessàries i fins i tot suspendre la investigació si ho considera oportú.

10 – Extinció del dret de la beca – El dret de la beca s’extingirà en els supòsits següents:

  1. Si no s’executen els treballs en el termini convingut o si els informes de la seva realització no són prou satisfactoris.
  2. Si la persona becada incompleix qualsevol de les obligacions assumides.

L’extinció anticipada de la beca implicarà la cancel·lació del pagament pendent. Si hi hagués culpa per part de la persona becada, se li podrà exigir la devolució del primer pagament, sense perjudici que s’exigeixin les responsabilitats que se’n puguin derivar.

11 – Durada de la beca – La beca es concedeix per un any, i per tant la realització dels projectes escollits tindrà la durada d’un any a partir de la data de la seva concessió. Si el jurat ho creu oportú, vistes les directrius dels treballs i la feina feta, podrà prorrogar 60 dies naturals la data de lliurament dels treballs enllestits.

El jurat té la potestat de proposar a la Fundació i a la persona o col·lectiu becat, donada l’amplitud i interès de la investigació proposada, de concedir la beca per a dos anys, dotant-la d’un pressupost acumulat de 6.000 euros.

La persona becada haurà de lliurar a la Fundació Unió de Cooperadors de Mataró tres exemplars impresos dels seu treball (una extensió aproximada de 200 – 250 pàgines, entre 420.000 i 525.000 caràcters, sense espais) i un resum en paper de cinc a deu folis, així com en suport informàtic (Word per a Windows).

12 – Edició – La Fundació Unió de Cooperadors de Mataró es reserva el dret de publicar el treball o un resum del mateix per compte propi o en una publicació de caràcter cultural, científica i/o qualsevol altre mitjà de difusió que consideri adient. En cas de publicació s’entregaran 10 exemplars a la persona becada en concepte de drets d’autor.

Si en el termini de dos anys no s’hagués exercit aquest dret, els autors podran disposar lliurement de la publicació dels seus treballs, fent constar, en cada edició que se’n pugui fer, la menció expressa de la beca concedida a la portadella, i n’hauran de lliurar dos exemplars a la Fundació Unió de Cooperadors de Mataró.

13 – Incompatibilitats – L’acceptació d’aquesta beca és incompatible amb l’obtenció d’altres beques per a la realització del mateix treball de recerca.
El fet de concórrer a la convocatòria pressuposa el coneixement i acceptació de les presents bases.

Presentació del llibre “Conoce los Balcanes con tres libros de la Dra. Theodora Toleva”

toleva_bcn (2).jpgEl proper dijous 1 de desembre, a les set de la tarda, es presentarà a la Llibreria ALIBRI de Barcelona (C/ Balmes, 26, Barcelona) “Conoce los Balcanes con tres libros de la Dra. Theodora Toleva”, publicat per Editorial Síntesis.

La Dra. Theodora Toleva, especialista en història dels Balcans, va estudiar Història i Teologia a les universitats de Sofia, París i Barcelona. Es doctorà l’any 2008 i, malauradament, ens deixà l’any 2011. La seva obra llença una nova llum sobre la història dels Balcans. Aquesta obra que es presenta, conformada per una trilogia (“Genocidio y destino del pueblo armenio”, “La política exterior de Gyula Andrássy y los orígenes de la cuestión macedonia” i “La influencia del Imperio Austrohúngaro en la construcción nacional albanesa, 1896-1908”), ens apropa a les realitats polítiques i històriques, així com els orígens d’aquestes, d’Estats com Armènia, Àustria, Azerbaidjan, Bulgària, Geòrgia, Grècia, Hongria, Irak, Iran, Montenegro, Sèrbia, Síria i Turquia.

En la seva obra, la Dra. Toleva profunditza en qüestions estratègiques, plans diplomàtics, negociacions de guerra, estudis econòmics i polítics… i les seves conseqüències.

S’encarregarà de la presentació el Dr. Agustí Colomines, director acadèmic de la Càtedra Josep Termes, qui va dirigir la tesi doctoral de l’autora sobre la influència de l’imperi austrohongarès en la creació de la nació albanesa.

L’energia i el canvi: de la pobresa energètica a la dignitat humana

pobresa energètica.pngEl  proper 29 de novembre, la Càtedra Josep Termes i el Parc de les Humanitats i les Ciències Socials celebrarem una taula rodona dedicada a l’alarmant tema de la pobresa energètica, fenomen que cada cop afecta a més persones i contra el qual –malgrat les diverses iniciatives ciutadanes que han sorgit– trobem encara moltes carències per combatre’l des de les administracions.

Casos com el recent incendi de Reus, que va acabar amb la mort d’una dona de 81 anys a qui se li havia tallat el subministrament elèctric i es veia forçada a il·luminar la seva llar amb espelmes, posen de manifest que ens trobem davant d’un problema greu i proper.

Per parlar-ne, comptarem amb la presència de:

  • Sra. Mercè Rius, directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya
  • Sr. Joan Herrera, patró de la Fundación Energías Renovables
  • Sr. Oriol Illa, politòleg i president de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya
  • Dr. Pep Salas, doctor per la UPC i enginyer agrònom especialitzat en transició energètica. Responsable de SmartGrid.cat

Serà el proper 29 de novembre, 19.00 hores, al Parc de les Humanitats i les Ciències Socials de la UB (Carrer del Perú, 52).

L’assistència és gratuïta, però agrairem que confirmeu si vindreu a catedrajoseptermes@ub.edu.

Aquí teniu el cartell de l’acte amb tota la informació necessària.

Us hi esperem!

Educar per a la sostenibilitat: la formació de ciutadans compromesos amb el futur col·lectiu – Resum de la jornada

Aquest darrer 17 de novembre hem celebrat la taula rodona “Educar per a la sostenibilitat: la formació de ciutadans compromesos amb el futur col·lectiu”, organitzada per la Càtedra Josep Termes i el Parc de les Humanitats i les Ciències Socials de la UB.

Ha comptat amb la participació de:

  • Sr. Arnau Queralt, director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS)
  • Sr. Josep Maria Planas, sotsdirector general d’Informació i Foment de la Sostenibilitat, Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya
  • Dra. Maria Àngels Alió, professora del departament de geografia humana de la UB

Arnau Queralt ha sigut el primer en agafar la paraula i ens ha ubicat en el marc dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Ha afirmat, també, que tots els països han de dur a terme una tasca de reflexió i autoanàlisi per tal d’avaluar on estan fallant per al compliment d’aquests objectius. De fet, ha comentat que a Catalunya els temes ambientals estan al centre de l’agenda política.

Josep Maria Planas, al seu torn, ens ha recordat que els resultats del compliment dels ODS requereixen d’un temps, no els podem esperar de forma immediata, i a la vegada subratlla que per a avançar en aquesta direcció és molt important tant la participació ciutadana com la de les universitats i els professionals que hi treballen.

Finalment, Maria Àngels Alió ens ha parlat de la transformació cultural que hem viscut darrerament on els temes mediambientals han guanyat molta importància. Actualment, la societat catalana és molt més sensible amb el medi ambient. També, d’acord amb Josep Maria Planas, ha remarcat la importància de la participació ciutadana; tot i que no es tracti d’un procés senzill, és necessari i ha de servir per apoderar la ciutadania.

La jornada ha estat d’allò més interessant.

Aprofitem l’ocasió per recordar-vos que properament –en el marc del mateix cicle– dedicarem una altra taula rodona a la pobresa energètica. Us deixem aquí la informació.

El sueño de una internacional de naciones oprimidas, 1912-1939 – Secesionismo y revolución

El GRENS de la UPF celebrarà els dies 24 i 25 de novembre de 2016, a l’auditori Mercè Rodoreda del Campus de la Ciutadella (UPF), aquestes activitats dedicades a analitzar els nacionalismes d’una manera poc usual. S’acostumen a estudiar amb els casos individual i, posteriorment, es du a terme un anàlisi comparatiu entre ells. Aquestes jornades, contràriament, volen aproximar-se als casos d’intents de col·laboració –sovint fracassats però no per això menys innovadors– entre diferents nacionalismes, sorgits la majoria de vegades com a resposta a l’existència d’un enemic comú.

Hi participaran Miquel Salvador, Stephen Jacobson, Josep Pich, Enric Ucelay-Da Cal, Xosé M. Núñez Seixas, Arnau Gonàzalez, Francisco Veiga, Josep Contreras, Joan Pastrana, David Martínez Fiol, Mariona Lloret, Marcel Farinelli, José M. Faraldo, Alexander M. Ugalde i Joan Esculies.

Podeu veure el programa aquí.

100 Anys de biblioteques: i ara què?

bibliosDurant l’any 2015 es va celebrar el centenari de la creació del sistema públic de biblioteques per part de la Mancomunitat de Catalunya amb una sèrie d’activitats que han assenyalat la necessitat ineludible de fer balanç del que ha representat aquesta xarxa i reflexionar sobre el seu futur.

Amb aquesta intenció la Generalitat ha publicat «100 Anys de biblioteques: i ara què?», amb la coordinació de Laura Bertran, membre d’Interacció i del GRENPoC, on repassa les activitats dutes a terme durant el centenari i comparteix les reflexions que en fan diverses personalitats del món de la cultura: Xavier Albertí, Inés Garriga, Ignasi Aragay, Elisenda Figueras, Óscar López, Montse Ayats, Àlex Hinojo, M. Teresa Calabús i Xavier Fina.

A més, en el context del món cada cop més participatiu on vivim, convida a tothom qui ho vulgui a usar el hashtag #100iaraquè per expressar propostes i crear un debat que faciliti adaptar la xarxa a les necessitats dels nous temps.

La importància de la xarxa de biblioteques públiques és indiscutible: democratitza l’accés a la informació i és una eina de cohesió social, a la vegada que ha ajudat a posicionar la cultura catalana a nivell internacional. Per això mateix és necessari adaptar-la a una societat canviant i corregir-ne les mancances, com ara l’escassa coordinació entre institucions o els desequilibris territorials, i així –entre tots– anar millorant-la dia a dia.

Us convidem a llegir el text. Ens sembla d’allò més interessant!

Educar per a la sostenibilitat

sostenibilitat.jpgEl proper 17 de novembre, dins el marc del cicle “De la globalitat a la localitat”, celebrarem la taula rodona “Educar per a la sostenibilitat: La formació de ciutadans compromesos amb el futur col·lectiu”.

La idea d’aquest cicle va sorgir arran de l’aprovació, ara fa un any, dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) per part de 193 països que es comprometeren a complir amb 17 objectius –amb data límit 2030– destinats a eradicar la pobresa extrema, combatre la desigualtat i mitigar els efectes del canvi climàtic.

Un any després de la seva aprovació, la Càtedra Josep Termes i el Parc de les Humanitats i les Ciències Socials de la UB ens proposem analitzar la qüestió i la seva viabilitat amb experts de diverses disciplines.

“Educar per a la sostenibilitat” comptarà amb la participació de:

  • Sr. Arnau Queralt, director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS)
  • Sr. Josep Maria Planas, sotsdirector General d’Informació i Foment de la Sostenibilitat, Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya
  • Dra. Maria Àngels Alió, professora del departament de geografia humana de la UB

Us convidem a consultar el programa.

L’assistència és gratuïta, però preguem confirmeu la vostra assistència, indicant a quina jornada vindreu, a catedrajoseptermes@ub.edu.

Dia: 17 de novembre

Hora: 19.00

Lloc: Parc de les Humanitats i les Ciències Socials (Carrer del Perú, 52, Barcelona