Arxiu de la categoria: Política i partits

Building a new state

Publicat el per
Respon

Building

 

La Càtedra Josep Termes et recomana la quarta edició de la conferència internacional Sobirania i Justícia Building a New State, que tindrà lloc el proper divendres 31 d’octubre a partir de les 16:00 h a l’auditori de la Pedrera de Barcelona.

L’edició d’aquest any, que porta per títol “Catalunya i Europa, la transició cap al segle XXI”, té per objecte reflexionar sobre l’impacte que el procés d’unió europea opera, com a corrent de fons, en l’actual conjuntura política catalana i, de forma singular, en el debat sobre l’arquitectura del nou Estat. L’ambició europea dels catalans és màxima. És per això que les noves estructures i institucions polítiques catalanes s’hauran de concebre, i permetre evolucionar, en sintonia amb aquest marc col·lectiu. El debat s’apuntala en tres pilars essencials: l’ordre constitucional, la governança pública, i l’estratègia de seguretat i defensa.

Per a més informació, el programa i inscripcions feu clic aquí.

Manuel Serra i Moret

Publicat el per
Respon

Bz-kIwBIAAAcZNZ.jpg-large

 

 

El proper dilluns dia 20 d’octubre, a les 19, el Moviment Avancem ha convocat un taula rodona per evocar la figura de Manuel Serra i Moret (1884-1963), ara que fa gairebé mig segle de la seva mort i 130 anys del seu naixement. La crisi actual del socialisme català és un motiu més que suficient per debatre sobre una de les figures més rellevants de l’esquerra catalana. Des de la seva incorporació el 1912 a la Unió Catalanista del Dr. Martí i Julià fins a la reconstrucció socialista a l’exili, primer amb el Partit Socialista Català, i posteriorment, el 1945, amb el Moviment Socialista de Catalunya, Serra i Moret va maldar per fer compatible el catalanisme amb els postulats d’esquerra. El debat que proposa Avancem és, doncs, d’actualitat, especialment després que el PSC hagi fet costat al PSOE en la seva negativa a donar veu al poble per resoldre la voluntat emancipadora dels ciutadans de Catalunya.

En l’acte hi participaran Oriol Junqueras, president d’ERC, Marta Lasalas, periodista, Joan Ignasi Elena, líder d’Avancem i Agustí Colomines, historiador i director de la Càtedra Josep Termes. L’acte tindrà lloc al Centre Cultural Barradas. Rambla Just Oliveras, 56 de L’Hospitalet de Llobregat.

“First Scotland, Now Spain”. Bloomberg contra Rajoy

Publicat el per
Respon

Bloomberg LP és una empresa multinacional de mitjans de comunicació amb base a la ciutat de Nova York. Va ser fundada el 1981 per Michael Bloomberg, qui seria alcade de Nova York entre el 2005 i el 2014, amb l’ajuda de Thomas Secunda, Duncan MacMillan, i Charles Zegar.

Bloomberg

Like the Scots, the Catalans want a referendum on independence. Unlike the British, the Spaniards aren’t inclined to let them have it. This is a mistake, and Spain’s leaders need to show some unwonted statesmanship by making a vote possible — even as they campaign for union.

Catalonia’s local government has scheduled a referendum for Nov. 9, but on Tuesday Spain’s Constitutional Court suspended it. This is the same court that issued a ruling four years ago —in a case also brought by Prime Minister Mariano Rajoy’s Popular Party— that gutted a 2006 Spanish law granting Catalonia more autonomy.

Catalonians have been bitter ever since, and the Popular Party has made the situation worse by stonewalling Catalan demands and engaging in other provocations. (An education minister once issued a call to “Hispanicize” Catalan children.) Support for independence in Catalonia has grown to more than 50 percent, according to several recent polls, from as little as 15 percent in 2007 —and it’s unlikely to fall with yesterday’s ruling. The drive for independence has not been stopped.

To avoid a potential spiral of civil disobedience or even violence, Rajoy should go to Catalonia and acknowledge, in person, the mistakes his party has made. For the next steps, he need only look across the sea to the north. He should offer a fresh start to negotiations on greater autonomy for Catalonia and more control of its tax revenues. As U.K. Prime Minister David Cameron might tell him, Rajoy will probably have to make these concessions anyway to keep his country together.

Rajoy should also be open to constitutional reform that would decentralize powers and include a procedure to allow Spain’s regions to vote on secession. This wouldn’t necessarily have to be on the extraordinarily generous terms that Cameron agreed to for Scotland, but it would have to create a potential route for Catalans to conduct at least a nonbinding referendum on their status. Even engaging in such negotiations may lead Catalonians to abandon their referendum for now, if they believe a legal route to vote on independence will eventually become available.

In the meantime, Rajoy and other officials in the central government should begin a campaign to show Catalans (as well as Basques and Galicians) why they are better off in Spain. One of the benefits of Scotland’s two-year referendum campaign was that both sides had the chance to push and test their arguments.

Catalonia’s secession would be more traumatic for Spain than Scotland’s would have been for the U.K.; the region accounts for 16 percent of the Spanish population and 19 percent of the economy (double Scotland’s share of the U.K. on both counts). Spain’s financial position is already precarious, and both it and Catalonia would be punished severely in the bond markets for any breakup.

Given the chance, Catalans might well conclude, as Scots did, that independence is not worth the risk and pain. To make Catalans confident in this conclusion, however, they need a robust debate. Up to now, Rajoy and Spain’s government have refused even to discuss the possibility of independence. Now is the moment for them to make the case for union.

Publicat a Bloomberg View, 01/10/2014.

* * *

Versió en català:

Com els escocesos, els catalans volen un referèndum d’independència. Però, al contrari que els britànics, els espanyols no el volen deixar fer. És un error, i els dirigents espanyols han de tenir per una vegada la talla d’estadistes i permetre el vot dels catalans —ni que ells facin campanya a favor de la unió.

El govern català ha convocat un referèndum per al 9 de novembre, però dilluns el Tribunal Constitucional espanyol el va suspendre. És el mateix tribunal que fa quatre anys, en un cas impulsat també pel Partit Popular del president Rajoy, va escapçar una llei espanyola del 2006 que garantia més autonomia a Catalunya.

Els catalans han estat descontents des d’aleshores i el Partit Popular ha empitjorat encara més la situació alçant un mur per no sentir les demandes dels catalans. I també provocant-los (el ministre d’Educació va arribar a parlar que calia “espanyolitzar” els nens catalans).

El suport a la independència ha crescut fins a més d’un 50%, segons les enquestes, des d’una posició molt baixa: un 15% el 2007. I això és difícil que disminueixi després d’aquesta sentència. El camí a la independència, doncs, no s’ha pas aturat.

Per a evitar una espiral potencial de desobediència civil o fins i tot violència, Rajoy hauria d’anar a Catalunya i reconèixer personalment els errors que el seu partit ha comès. Només hauria de mirar cap al nord, més enllà de la mar. Hauria d’oferir de tornar a començar negociacions per a una autonomia més gran de Catalunya i més control dels propis imposts. Com li podria explicar el primer ministre britànic, David Cameron, Rajoy hauria de fer probablement aquestes concessions per a poder mantenir unit el seu país.

Hauria d’estar obert també a una reforma constitucional que hauria de descentralitzar els poders i incloure-hi un procediment per a permetre que les regions espanyoles poguessin votar la secessió. No caldria que fos necessàriament en els termes extraordinàriament generosos que Cameron ha acordat amb Escòcia, però això crearia un camí potencial perquè els catalans poguessin fer si més no un referèndum no vinculant sobre el seu estatus. L’obertura d’unes negociacions com aquestes portaria els catalans a abandonar el referèndum actual, si creuen que hi haurà una via legal per a votar sobre la independència.

Mentrestant Rajoy i els altres membres del govern espanyol haurien de començar una campanya per demostrar als catalans (i als bascs i gallecs) que estarien millor si continuessin a Espanya. Un dels beneficis de la campanya de dos anys per al referèndum escocès ha estat que ambdós bàndols han tingut l’oportunitat de mostrar els seus arguments.

La secessió de Catalunya seria més traumàtica per a Espanya que no pas la d’Escòcia per al Regne Unit. Significa el 16% de la població espanyola i el 19% de l’economia (el doble del que significa Escòcia a la Gran Bretanya). La posició financera d’Espanya és molt precària i Espanya i Catalunya serien molt castigades pels mercats si se separessin.

D’aquesta manera, els catalans podrien concloure, com han fet els escocesos, que no paga la pena el risc de la independència. Tanmateix, per a convèncer-los d’això caldria un debat ferm. I fins i ara Rajoy i el govern espanyol han refusat fins i tot la possibilitat de discutir sobre la independència. Ara és el moment en què haurien de fer-ho per a explicar la unitat.

* * *

Aquí hi ha l’adreça de contacte amb qui ha escrit aquest editorial. Envieu-li informació, en anglès, de manera respectuosa i gens propagadística. Raoneu per què volem votar i abundeu en el seu argument:  David Shipley at davidshipley@bloomberg.net.

Historical Day in Catalonia

Publicat el per
Respon

The 129th President of Catalan Government, Mr Artur Mas, signed today a Consult Decree (with a symbolic number: 129/2014) on Catalan independence. The Mas Administration started an institutional campaign in order to promote a high participation next November 9th. . Here you have the video:

At the same time, the Catalan Government opened a website with all the information about the Consult and the rules for voting.

After signing the decree that sets the Consult, Mr President Artur Mas offered a press conference at the Government Palace (The Generalitat) in three languages (Catalan, Spanish and English). This is the video:

 

“Catalunya reclama un nou acord amb Espanya”, entrevista de Victor Mallet al president Artur Mas

Publicat el per
Respon
Segons declaracions d’Artur Mas, president del Govern català, Catalunya reclamarà enguany un nou acord econòmic amb l’Estat espanyol, el qual hauria de dotar la Generalitat de més autonomia financera i reduir els diners catalans transferits a d’altres territoris més pobres.

En cas de rebuig per part del Govern espanyol, el «divorci» entre Catalunya i Espanya continuarà creixent, ha declarat Mas en una entrevista al Financial Times, la qual va tenir lloc a la seu del Palau de la Generalitat, edifici del segle XV que és la seu del Govern català des de fa segles.

Mas troba paral·lelismes entre la situació catalana i l’escocesa, en què també hi ha demandes d’independència o d’un major retorn de competències per part del Govern de Londres. Tanmateix, cal destacar una diferència important: Catalunya és la regió autònoma més rica d’Espanya després de Madrid. El seu pes sobre l’economia espanyola és superior al d’Escòcia sobre el Regne Unit. Tant Escòcia com Catalunya van perdre la seva independència amb cinc anys de diferència a principis del segle XVIII.

«Catalunya no pot continuar suportant el drenatge fiscal que tenim actualment, que equival a un 8 o 9% del PIB (uns 17 milions d’euros) cada any», considera Mas.

El President declara que Catalunya, amb un PIB de 200 milions d’euros, que equival a una cinquena part del PIB espanyol, està dissenyant un pla per a aconseguir un «pacte fiscal» que dotarà la Generalitat de més responsabilitat pel que fa als seus propis impostos i reduirà a la meitat les transferències a l’Estat per a pagar serveis com defensa o el fons de solidaritat que finança les regions més pobres.

«[La demanda del pacte fiscal] arribarà a la taula de Rajoy durant el 2012 o a principis del 2013», explica Mas, referint-se a Mariano Rajoy, el nou president del govern de centre-dreta que va arribar al poder el mes passat, després de la victòria del Partit Popular a les eleccions generals del novembre.

«L’statu quo no funciona», assegura el president de la Generalitat.

«Hi ha un divorci creixent, perquè els catalans tenen la sensació –i tenen raó– que d’una manera continuada i repetida no se’ns respecta la identitat o la llengua, i que no rebem suport en matèria econòmica i social.»

«Per tant, el nostre projecte a curt termini és la sobirania fiscal…, i a llarg termini ja ho veurem.»

Mas, que té cinquanta-cinc anys i és successor de Jordi Pujol, el nacionalista que va governar la regió durant vint-i-tres anys després de la mort del dictador espanyol Francisco Franco, assegura que no veu cap raó per la qual Catalunya no hagi de ser un estat independent, com Finlàndia, Dinamarca o Holanda.

«Volem ser l’Holanda del sud i podem ser-ho», defensa el president. «Holanda és una societat molt oberta, amb base industrial, i ha fet un gran esforç en innovació i ciència.»

Així i tot, Mas considera que la societat catalana encara està molt dividida sobre la qüestió de la independència, cosa que la converteix en un objectiu poc realista a curt termini, mentre que ara sí que hi ha un ampli i fort suport per a aconseguir un nou pacte fiscal amb la resta d’Espanya que alleugeri la càrrega sobre l’economia local.

Tal com va passar a Escòcia, Mas ha defensat que l’opció afavorida va ser una via intermèdia entre l’statu quo i la independència total.

Mas demana «més Catalunya i més Europa», amb l’argument que la independència nacional és cada vegada menys significativa en un moment en què Berlín i Brussel·les dicten la política de l’eurozona, fins al punt de poder nomenar Mario Monti primer ministre tecnòcrata italià.

El govern de Rajoy ha amenaçat d’augmentar el control sobre les regions espanyoles, a les quals culpa del dèficit públic del país i de no permetre, per tant, que Espanya compleixi els objectius fiscals acordats amb Brussel·les. Però els líders catalans insisteixen a assegurar que, d’ençà que ells són al poder, la seva administració és de les primeres que ha imposat mesures estrictes d’austeritat.

Enguany la Generalitat té previst de retallar la remuneració dels funcionaris gairebé un 5%, reducció que se suma a l’establerta en l’àmbit nacional el 2010, també del 5%. La Generalitat també cobrarà una taxa sobre les receptes mèdiques i té prevista la venda d’actius propis. Totes aquestes mesures són pioneres a Espanya.

Amb l’austeritat en marxa, els catalans volen un nou acord. «Si Espanya ens ajuda, la societat catalana no està en contra de pertànyer-hi, tot i que sí que hi ha una part de la gent que està clarament a favor de la independència», diu Mas. «Però si l’Estat espanyol ens nega el respecte i el suport, el sentiment que Catalunya necessita un estat propi continuarà creixent.»

Entrevista publicada originalment en anglès al Financial Times, el 16 de gener de 2011.

>Democracy Index 2010

Publicat el per
Respon

>Aquesta és la tercera edició de l’Economist Intelligence Unit’s democracy index,. Aquest document reflecteix l’estat de la democràcia el novembre del 2010. La primera edició d’aquest mateix índex, publicada per The Economist dins de The World In 2007, mesurava l’estat de la democràcia el setembre del 2006 i la segona edició cobria la situació fins a finals del 2008. L’índex facilita ítems sobre l’estat de la democràcia al món en 165 estats independents i dos territoris associats, el que representa la majoria de la població del món i pràcticament tots els estats independents, llevat dels microestats. L’Economist Intelligence Unit’s Index of Democracy s’elabora d’acord amb cinc categories: el procés electoral i el pluralisme; les llibertats civils; el funcionament del govern; la participació política i la cultura política. A més, els estats són classificats segons un dels quatre tipus de règims següents: democràcies plenes; democràcies defectuoses; règims híbrids i règims autoritaris.

Les eleccions lliures i justes i la llibertat són condicions indispensables per garantir la democràcia, per bé que, per desgràcia, sovint no són suficients per consolidar-la plenament. La democràcia de veritat ha d’anar acompanyades d’un govern eficient i transparent, d’una participació política suficient i d’una correcta cultura política. I és que no és gens fàcil construir una democràcia prou robusta. Fins i tot en les democràcies consolidades, la democràcia es pot corrompre si no és alimentada i protegida. L’informe proporciona dades sobre la qualitat democràcia arreu del planeta i s’hi observen regressions inaudites i avanços esperançadors. Cliqueu aquí per llegir l’informe sencer.

>Fotografies del Seminari "És possible dir Adéu a Espanya?"

Publicat el per
Respon

> Vista general del seminari

Sra. Dolors Genovès, Dra. Simona Škrabec, Dr. Carles Boix, Dra. Montserrat Guibernau, Dr. Edward Hugh i la Sra. Mònica Sabata
El Dr. Agustí Colomines i la Dra. Imma Tubella
Vista general, amb alguns dels assistents, com Miquel Calçada, Marçal Sintes o Sergi González.
Acte d’inauguració

Vegeu els comentaris que sobre l’acte han publicat el Dr. Ivan Serrano Balaguer i Marc Sanjaume.

>La comunicació política

Publicat el per
Respon

>Toni Aira, professor de Comunicació Política i d’Institucions Públiques a la UOC i col·laborador de l’Aeni, acaba de publicar un breu i interessant llibre a la col·lecció “Vull saber” de la UOC. Es tracta d’una mena de reader’s digest efectiu que permet al lector entrar en el món de la comunicació política, com bé indica el títol de l’obra.

Com preparen els partits polítics la comunicació dels seus líders i els seus missatges? Fins a quin punt s’adapten a les necessitats d’una societat mediàtica i de l’espectacle? Internet modifica l’exercici de la política? Aquestes i altres preguntes són les que hom pot trobar en aquest llibre. D’una manera amena i analítica, el professor Aira dóna les claus per comprendre l’estreta i inevitable relació entre política i comunicació en les societats contemporànies. “La narracio, teixir un relat propi, ha estat un recurs historic al servei dels qui han maldat per fer-se amb el poder o dels qui ho han fet per mantenirs’hi -escriu el mateix Aira. Ara la diferencia la trobem, en essencia, en com aquest relat es manufactura per contraposar la batalla de les histories al debat sobre les idees, i en com aixo es fa sota el dictat d’allo que reclama una societat hipermediatica, addicta a l’impacte, a l’espectacle i on molt sovint s’imposa el bonisme i el culte a la imatge. De fet, nomes aixi pot captar- se’n l’atencio, objectiu primer de tot projecte politic que pretengui marcar l’agenda.”.

>"(Nou) Resum d’història del catalanisme", el darrer llibre del professor Josep Termes

Publicat el per
Respon

>

El professor Josep Termes, catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona i membre del comitè científic de l’Àrea, acaba de publicar el llibre (Nou) Resum d’història del catalanisme (Editorial Base), que és una síntesi lúcida i innovadora del moviment catalanista des dels orígens fins als difícils anys de la dictadura franquista, destinat a substituir el llibre clàssic d’Antoni Rovira i Virgili. L’autor presenta el catalanisme com un moviment de defensa de la identitat i de lluita per aconseguir un autogovern per a Catalunya, lluny del centralisme i de l’uniformisme. Al llarg d’aquest llibre hi desfilen els grans moments d’aquesta llarga lluita de supervivència de Catalunya com a nació i dels seus signes d’identitat. Es tracta d’una obra imprescindible per entendre el moviment de la Renaixença, els congressos catalanistes, les Bases de Manresa, la formació dels diversos partits catalanistes de dretes i esquerres, la Mancomunitat de Catalunya, l’Estatut d’Autonomia durant la Segona República i els diversos corrents d’un moviment que va ser plural i que va arrelar en les classes populars de Catalunya. La introducció del llibre inclou, a més, una aguda i perspicaç crítica a la interpretació marxista i soleturiana sobre els orígens del catalanisme.
Anteriorment, el professor Termes ja havia publicat altres obres dedicades a la temàtica: La immigració a Catalunya i altres estudis d’història del nacionalisme català (1984), Les Bases de Manresa de 1892 i els orígens del catalanisme (1992, juntament amb Agustí Colomines), Les arrels populars del catalanisme (1999), Història del catalanisme fins al 1923 (2001), Patriotes i resistents. Història del primer catalanisme (2003, juntament amb Agustí Colomines) i La catalanitat obrera. La República Catalana, l’Estatut de 1932 i el Moviment Obrer (2007). L’any 2006, Josep Termes va ser guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

>Nou llibre de la professora Montserrat Guibernau

Publicat el per
Respon

>

La professora Montserrat Guibernau, membre del comitè cientític de l’Àrea d’estudis nacionals i identitaris de la UOC, acaba de publicar el llibre Per un catalanisme cosmopolita (Angle Editorial). Amb aquesta obra, Guibernau va guanyar el Premi d’Assaig Breu Eines que atorga la Fundació Josep Irla, vinculada a ERC, el jurat del qual l’integren Anna Maria Alabart, Guillem López-Casasnovas, Begonya Román, Antoni Segura i Eduard Voltas. Un resum de la tesi que es defensa en aquest llibre es pot llegir en l’article que la doctora Guibernau va publicar a L’Antena de la CatDem el 22/03/09. L’any 1998, Guibernau va guanyar el II Premi Fundació Ramon Trias Fargas amb l’obra Nacions sense Estat: nacionalisme i diversitat en l’era global (Columna, 1999).

Montserrat Guibernau és catedràtica de Ciència Política al Queen Mary College de la Universitat de Londres. És una de les màximes expertes en l’estudi dels nacionalismes i, en especial, de les nacions sense estat. Ha publicat diverses obres en aquest àmbit, la majoria traduïdes a diversos idiomes, com Nacionalismes: l’estat nació i el nacionalisme al segle XX (1997); Nationalism and intelectuals in nations without states: the Catalan case (2003); El Nacionalisme català: franquisme, transició i democràcia (2003) i The Identity of nations (2007). És co-editora de la publicació Nations and Nationalism i membre de l’Association for the Study of Ethnicity and Nationalism (ASEN).