Desconegut's avatar

Quant a NACIONALITATS & POLÍTICA

Blog del Grup de Recerca en Estudis Nacionals i Polítiques Culturals (GRENPoC), adscrit al Grup de Recerca en Estudis Polítics, les Identitats, les Institucions i la Corrupció (GREPIIC)

Pàtria i progrés

El president del CoNCA, Carles Duarte i Montserrat, pubica avui al Diari de Girona, un comentari a partir del llibre dels nostres investigadors Aurora Madaula i Agustí Colomines, i en pren el títol per fer-ho.

IMG_2942

Aquest és el títol del llibre que Agustí Colomines i Aurora Madaula han publicat a Comanegra sobre la Mancomunitat de Catalunya, de la qual celebrem enguany el centenari. Al seu pròleg a aquest volum, Francesc-Marc Álvaro assenyala que “els catalans d’avui som fills del 1914 més que del 1714”. La coincidència de les dues commemoracions i la concentració d’energies en els actes del tricentenari del setge i la caiguda de Barcelona durant la Guerra de Successió, on Catalunya, arrenglerada amb l’arxiduc Carles en contra de Felip d’Anjou, va afrontar no tan sols la defensa del seu candidat a la corona, sinó també les del seu Dret, de la seva personalitat històrica i de les seves institucions, han provocat que la reivindicació de l’obra de govern de la Mancomunitat hagi quedat en un segon pla. Cal, però, redescobrir el pensament i l’acció del catalanisme que va plasmar-se d’una manera eficaç a la Mancomunitat. El catalanisme polític d’arrel econòmica, social i cultural, a hores d’ara notòriament majoritari i que ha contribuït a definir l’escenari actual i els nostres horitzons de futur, fa peu en un allunyament progressiu que una Catalunya industrial i amb una clara vocació cultural i un fort alè democràtic inicia ja al segle XIX d’una Espanya de la Restauració d’esperit imperial i refractària a una modernització, que va viure d’una manera dolorosa l’esfondrament de les seves colònies, amb la pèrdua l’any 1898 de Cuba i la sagnia al Marroc, que a Catalunya va tenir una manifestació trasbalsadora en la Setmana Tràgica de 1909. Aquesta distància té concrecions com el Memorial de Greuges, on Valentí Almirall va actuar de ponent, presentat a Alfons XII l’any 1885. I podem afegir-hi les Bases de Manresa, de 1892, on Domènech i Montaner, el bisbe Torras i Bages i Prat de la Riba van tenir una funció rellevant, o l’èxit de la candidatura dels Quatre Presidents a les eleccions de 1901. El veritable tomb, però, arrencarà amb l’accés d’Enric Prat de la Riba de primer, l’any 1907, a la presidència de la Diputació de Barcelona i després, l’any 1914, a la de la Mancomunitat de Catalunya, acabada aleshores de constituir. Impressiona l’ambició de la labor profundament intel·ligent impulsada per Prat de la Riba, amb la creació l’any 1907 de l’Institut d’Estudis Catalans, de l’Escola Catalana d’Art Dramàtic —ara Institut del Teatre— l’any 1913, de l’Escola de Funcionaris d’Administració Local —ara Escola d’Administració Pública—, segona escola de la seva mena a Europa, també l’any 1913, de l’Escola del Treball i la Biblioteca de Catalunya l’any 1914, de l’Escola de Bibliotecàries l’any 1916,… Hi van col·laborar personalitats ideològicament llunyanes de Prat com Pere Coromines, Pompeu Fabra Rafael Campalans. El programa d’inversions de la Mancomunitat anava de la construcció d’escoles, com la del Mar, i biblioteques, com la de Valls, a l’extensió de la xarxa telefònica o a les carreteres i els ferrocarrils. El cop d’estat del general Primo de Rivera de 13 de setembre de 1923 va ser l’inici de la fi de la Mancomunitat, ja amb el Reial Decret de 18 de setembre sobre separatisme, i es va confirmar amb l’abolició formal el 20 de març de 1925.

Per completar l’article, aquí teniu el vídeo que es va elaborar, amb guió d’Agustí Colomines i Francesc Canosa i la col·laboració d’Aurora Madaula, per a l’acte commemoratiu dels 100 anys de la Mancomunitat que va tenir lloc al Palau de la Generalitat el 6 d’abril de 2014.

Historical Day in Catalonia

The 129th President of Catalan Government, Mr Artur Mas, signed today a Consult Decree (with a symbolic number: 129/2014) on Catalan independence. The Mas Administration started an institutional campaign in order to promote a high participation next November 9th. . Here you have the video:

At the same time, the Catalan Government opened a website with all the information about the Consult and the rules for voting.

After signing the decree that sets the Consult, Mr President Artur Mas offered a press conference at the Government Palace (The Generalitat) in three languages (Catalan, Spanish and English). This is the video:

 

III Seminari Josep Termes a La Fatarella

Acte Fatarella

El divendres 26 de setembre, a les 19:30h., se celebrarà el III Seminari Josep Termes. Amb el títol de “9N: Ara és l’hora“, la Dra. Muriel Casals , presidenta d’Òmnium Cultural i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, pronunciarà la conferència principal, acompanyada per l’Il·lm Sr. Jesús Ruana, alcalde de La Fatarella, i Agustí Colomines, director de la Càtedra UB Josep Termes i IP del GRENPoC. L’acte tindrà lloc a La Fatarella, al Casal, a l’Avinguda Catalunya, 3.

Why does Catalonia want to become independent?

Vídeo

Vídeo de l’app de denúncia de l’espoli fiscal

Vídeo

Nova app per denunciar l’espoli fiscal

Just el dia abans de la Diada i de la massiva manifestació que ahir va recórrer els carrers de la ciutat de Barcelona, la Fundació CatDem va presentat l’aplicació (App) mòbil “StopEspoli”. Ho va fer amb el suport dels col·lectius Ara o Mai i Catalunya Diu Prou, el CADCI, la Fundació Fòrum Barcelona i la Fundació Nous Catalans.

L’app explica l’espoli fiscal que Catalunya pateix i ofereix informació sobre què es podria fer sense un dèficit fiscal del 8 % del PIB actual. Està disponible en català, castellà i anglès i vol ser una eina útil per a la societat catalana. Per això s’adapta a les diferents tecnologies per a mòbils (iPhone i Android) i per Blackberry a través del web stopespoli.cat. L’app ja és pot descarregar des de http://www.stopespoli.cat <http://www.stopespoli.cat&gt; o visitant l’App Store i buscant “StopEspoli”.

L’app consta d’un joc interactiu, de dades referents a diverses competències que té el govern de la Generalitat i el que es podria fer sense l’espoli fiscal actual, de documentació i articles i també d’un vídeo en anglès on participen deu economistes catalans de prestigi internacional: Clara Ponsattí, Carles Boix, Montserrat Guibernau, Joan B. Casas, Jordi Galí, Andreu López Casasnovas, Elisenda Paluzie, Heribert Padrol, Núria Bosch i el Conseller Andreu Mas-Colell. El vídeo està disponible a YouTube i pot ser descarregat de manera autònoma.

 

 

2012 ASEN Scholarship

ASEN is pleased to invite applications to the 2012 ASEN Scholarship worth £1000.

The application is open to ASEN members currently enrolled in doctoral research at universities in the UK and Ireland and working in the fields of ethnicity and/or nationalism. Applications will be reviewed by a panel and the result will be announced in early July 2012.

Please e-mail the following information to asen@lse.ac.uk along with a cover letter, by 15 May 2012:

  • Your ASEN Membership Number;
  • A copy of your CV;
  • A 1000-word research proposal;
  • A 500-word statement explaining how the scholarship would contribute to your programme of research*;
  • A reference letter from your supervisor.

*Some examples may be: language tuition; conference costs; fiieldwork funds; acquisition of research materials. Proof of expenditure will be required in all cases.

ASEN: The Association for the Study of Ethnicity and Nationalism
London School of Economics
Houghton Street,
London, WC2A 2AE
United Kingdom
T:     +44 (0)20 7955 6801
F:     +44 (0)20 7955 6218
E:     asen@lse.ac.uk <mailto:asen@lse.ac.uk>
W:    http://www.lse.ac.uk/ASEN/ <http://www.lse.ac.uk/ASEN/&gt;

Please access the attached hyperlink for an important electronic communications disclaimer: http://lse.ac.uk/emailDisclaimer

Catalogne, le mirage de l’indépendance?, par Stéphane Pelletier

 

ImatgeDans le tumulte de la crise économique et sociale qui frappe l’Espagne depuis 2008, et alors que le pays vivait dans les préparatifs de la grève générale du 29 mars, la nouvelle est passée quasi inaperçue dans les médias espagnols. Artur Mas, le fringant président à la tête de la generalitat (le gouvernement autonome de Catalogne) depuis décembre 2010, a déclaré faire de l’indépendance de sa région un objectif politique. A l’occasion de son 16e congrès, Convergence démocratique de Catalogne (CDC), la formation politique dont Artur Mas est le leader, a décidé de lutter pour la création de son propre Etat, affirmant sans ambages sa vocation indépendantiste.

Il est vrai qu’il flotte dans l’air de cette communauté autonome parmi les plus riches d’Espagne – et qui assure 20 % du PIB national – un parfum d’indépendance de plus en plus entêtant. CDC vient de franchir un cap et ce changement de stratégie politique d’une formation jusqu’ici plutôt modérée ne peut se comprendre qu’à la lumière des soubresauts et revirements divers liés à l’approbation du nouveau statut d’autonomie voté en 2005 par le parlement catalan (ratifié par 75 % des électeurs catalans lors d’un référendum) et en 2006 par la Chambre des députés espagnole. Le Parti populaire, alors dans l’opposition, avait déposé plusieurs recours d’inconstitutionnalité contre ce texte auprès du Tribunal constitutionnel qui l’avait finalement raboté, en refusant le concept de nation catalane.

En réaction à l’amputation de leur statut, plus d’un million de Catalans avaient manifesté à Barcelone en juillet 2010 aux cris de «Vive la Catalogne libre», voire en proférant des slogans anti-Espagnols tels que «L’Espagne, dehors !». Que le sentiment indépendantiste gagne du terrain ne fait aucun doute, on peut même parler d’un virage de la société catalane. Tous les sondages et enquêtes d’opinion vont dans ce sens : sur les 7,5 millions d’habitants de cette région, entre 30 et 50 % déclarent souhaiter ardemment que la Catalogne devienne un Etat de droit indépendant au sein de l’Union européenne.

Le modèle d’une Catalogne arc-boutée contre l’Espagne est entré en crise depuis plus d’une décennie et les liens avec Madrid ne cessent de se distendre. La question qui ne manque pas de se poser est : jusqu’où ira cette distension ? Depuis le début de la crise, nombre de Catalans sont devenus indépendantistes pour des raisons économiques car ils souhaitent bénéficier d’une réelle autonomie fiscale à l’instar du Pays basque, seule autonomie à collecter directement ses impôts.

L’affirmation du «fait différentiel» au plan culturel (la Catalogne n’est pas l’Espagne, sa langue, son histoire et sa culture ne sont pas les mêmes, etc.) ne date pas d’hier mais le fait nouveau c’est que les secteurs modérés du catalanisme politique assument désormais ouvertement leurs intentions indépendantistes en les articulant à une critique acerbe de la redistribution interrégionale des richesses dans le pays. Les Catalans payeraient trop et l’Espagne, cette marâtre, ne leur reverserait que trop peu en contrepartie. La logique nationaliste, et indépendantiste a fortiori, conduit à récuser la logique de l’égalité des régimes d’autonomie.

C’est bien parce que le sentiment d’une saignée pratiquée par Madrid sur son économie progresse parmi la population catalane que le discours indépendantiste peut s’affirmer au sein de certains partis politiques nationalistes. La récupération politique de l’indépendantisme par une partie du centre droit au pouvoir en Catalogne (grâce à une série de pactes conclus avec le Parti populaire) prend en compte une réalité tangible, le rêve que caressent plusieurs centaines de milliers, voire plusieurs millions de Catalans, d’une nation indépendante. Comparaison n’est pas raison mais on pense aux tensions qui existent en Belgique entre Flamands et Wallons ou à la tentation indépendantiste qui traverse l’Ecosse. Toutefois, l’horizon d’une Catalogne indépendante semble lointain et Artur Mas et consorts entretiennent une ambiguïté toute politique en ne prenant aucune mesure concrète qui consisterait à fixer un calendrier pour organiser l’autodétermination. Autonomiste le jour, indépendantiste la nuit en quelque sorte. Mais la politique ne se vit-elle pas autant dans le rêve que dans le réel ?

Enfin et surtout, l’urgence pour la Catalogne repose sur la réduction de son important déficit et la sévère politique d’austérité menée par la generalitat d’Artur Mas occupe davantage les esprits des Catalans qu’une hypothétique indépendance. En cela, la Catalogne ne diffère guère des seize autres communautés autonomes d’Espagne et son sort reste encore lié à celle-ci.

* Stéphane Pelletie. Hispaniste à l’Université Paris-Est-Créteil (Upec). Publicat originàriament a Libération, 05/04/12.

International Conference on the Politics of Secession in the European Union

This event is jointly organised with the LSE Department of Philosophy, Logic and Scientific Method
Imatge
Organisers:  Luc Bovens, Professor of Philosophy, Department of Philosophy, Logic and Scientific Method LSE and Amandine Catala, LSE Fellow, Department of Philosophy, Logic and Scientific Method

Tuesday 22 May, 10.30am – 6.30pm
Senate House – Room 349, Malet Street, London WC1E 7HU

Secession has become an urgent issue in today’s world with movements in several EU states and other parts of the world. The conference focuses on the political situation in Catalonia, Flanders, and Scotland and aims to address social, economic, moral and legal aspects.

Session 1 – Catalonia

10.30am – 12pm

Montserrat Guibernau, Professor of Politics, Queen Mary, University of London
Xavier Solano, Political Analyst and Adviser

12 – 1.30pm

Lunch (own arrangements)

Session 2 – Flanders

1.30 – 3pm

Philippe Van Parijs, Chaire Hoover d’éthique économique et sociale
Rik Van Cauwelaert, Director, Knack magazine

3 – 3.15pm

Coffee Break

Session 3 – Scotland

3.15 – 4.45pm

Iain McLean, Professor of Politics, University of Oxford; Official Fellow in Politics, Nuffield College
Stephen Noon, Special Adviser to the First Minister of Scotland

4.45 – 5pm

Coffee Break

Session 4

5 – 6.30pm

Roundtable discussion

The LSE Department of Philosophy, Logic and Scientific Method gratefully acknowledges the support of the LSE Annual Fund and the Institute of Philosophy

The event is free and open to all but registration is required
To register please email: A.Catala@lse.ac.uk

En record de Josep Termes i Ardèvol (1936-2011)

Homenatge al mestre Josep Termes i Ardèvol (1936-2011). Hi intervenen: Agustí Alcoberro, director del Museu d’Història de Catalunya; Teresa Abelló, professora de la Universitat de Barcelona; Jordi Casassas, catedràtic d’Història Contemporània de la UB, i Enric Olivé, director de la Càtedra UNESCO de Diàleg Intercultural. Presenta: Agustí Colomines, historiador i director de la Fundació CatDem.

Josep Termes i Ardèvol (Barcelona, 27 de juliol de 1936 – Barcelona, 9 de setembre de 2011). Llicenciat en lletres per la Universitat de Barcelona (1963), la seva oposició al règim va valdre-li l’expulsió de la Universitat el 1958 i el 1966.

Termes es va especialitzar en història del moviment obrer dels segles XIX i XX i la seva relació amb el catalanisme polític. El seu últim volum publicat fou la ‘Història del moviment anarquista a Espanya (1870 1980)’. També va escriure: ‘Anarquismo y sindicalismo en España: la primera Internacional (1864-1881)’ (1972), ‘El nacionalisme català. Problemes d’interpretació’ (1974), ‘Les arrels populars del catalanisme’ (1999), ‘Històries de la Catalunya treballadora’ (2000) i, el 2009, ‘Resum de la història del catalanisme’…

Del 1976 al 1980 fou codirector de l’equip que classificà els fons d’arxiu de l’Ateneu Barcelonès. Mestre d’historiadors, va ser guardonat, entre d’altres distincions, amb la Creu de Sant Jordi i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Vídeo publicat a Youtube per l’Ateneu Barcelonès.