Desconegut's avatar

Quant a NACIONALITATS & POLÍTICA

Blog del Grup de Recerca en Estudis Nacionals i Polítiques Culturals (GRENPoC), adscrit al Grup de Recerca en Estudis Polítics, les Identitats, les Institucions i la Corrupció (GREPIIC)

>La internacionalització del catalanisme al primer terç del segle XX

>

El darrer llibre de l’Editorial Afers, coeditat amb Publicacions de la Universitat de València, a la col·lecció “El món de les nacions” —que amb aquest lliurament arriba al número 15 i es consolida com una de les col·leccions més importants en català sobre el tema nacional i identitari— és l’estudi de Xosé Manoel Núñez Seixas, Internacionalitzant el nacionalisme. El catalanisme polític i la qüestió nacional a Europa (1914-1936). Arran de l’esclat de la Primera Guerra Mundial el 1914, va tenir lloc una globalització de les aspiracions dels nacionalismes sense Estat. El catalanisme també va recollir molts dels debats teòrics que llavors es van desenvolupar a l’escena internacional, reformulant les seues aspiracions d’autogovern i revitalitzant-les, mirant enfora i inspirant-se en altres nacionalismes europeus. Després de la pau de Versalles del 1919, una bona part del catalanisme polític va adaptar a les circumstàncies de Catalunya el marc discursiu i teòric de les reivindicacions de les nacions sense estat en termes de «minoria nacional», susceptible d’ésser protegida pels tractats de minories de la Societat de Nacions. El catalanisme, i en particular la Lliga, va dur a terme una intensa activitat protodiplomàtica, que va portar alguns dels seus líders, com ara Joan Estelrich i Francesc Maspons i Anglasell, a jugar un paper de relleu al si del moviment europeu de les minories nacionals. Durant els anys de la Segona República espanyola, tanmateix, el moviment de les minories europees va esdevenir una opció atractiva només per als grups independentistes. Mentrestant, d’una banda, el catalanisme conservador privilegiava l’estratègia d’intervenir a la política exterior de l’Estat republicà, i, d’altra banda, començava a consolidar-se un discurs, sobretot al si d’Esquerra Republicana, que avançava la idea d’una «Europa de les nacions» per damunt dels Estats constituïts.Xosé Manoel Núñez Seixas (Ourense, Galícia, 1966) es va doctorar a l’Institut Universitari Europeu de Florència i és catedràtic d’Història Contemporània a la Universitat de Santiago de Compostel·la. S’ha especialitzat en l’estudi comparat dels nacionalismes ibèrics i europeus, així com també en estudis migratoris i la història cultural de la violència, i és autor d’una dotzena de llibres i nombrosos articles en revistes i volums col·lectius d’àmbit internacional. Entre les seues darreres obres, destaquen ¡Fuera el invasor! Nacionalismos y movilización bélica durante la guerra civil española, 1936-1939 (2006), l’edició de La construcción de la identidad regional en Europa y España (Ayer, 64, 2006), l’assaig Imperios de muerte: la guerra germano-soviética, 1941-1945 (2007), el volum col·lectiu, editat amb P. Cagiao, O exilio galego de 1936 (2006), i, juntament amb P. Cagiao, Galicia e o Río da Prata (2007). És membre del consell de redacció de les revistes Ayer, Historia del Presente i Estudios Migratorios Latinoamericanos, i membre del consell assessor de les revistes European History Quarterly, Segle XX. Revista Catalana d’Història i Historia Social. El llibre que ara edita Afers constitueix una part inèdita de la seua tesi doctoral i suposa una nova visió, qualitativa i quantitativa del catalanisme en l’àmbit internacional.

Miquel Rosselló

>Josep Termes, un referent

>

Tots els països tenen uns homes i dones que, fora de la confrontació política, la societat els mira a l’hora de les confusions, a l’hora de posicionar-se davant els fets més diversos. En el nostre cas encara més per l’obligatorietat que comporta no tenir plena llibertat nacional, en haver de mirar sempre cap a dos escenaris, el que fem a nivell nacional i aquell on hem de jugar en l’àmbit espanyol. Els nostres mestres de pensament més coneguts de la Catalunya contemporània aportaven des de camps prou diferents una defensa explícita de la catalanitat, dels drets econòmics, socials, culturals i nacionals del país. Sabent les mancances de la relació, podríem citar: Manyé i Flaquer, Valentí Almirall, Joan Maragall, Prat de la Riba, Eugeni d’Ors, Gaziel, Josep Maria de Sagarra, Carles Riba i Rovira i Virgili.

La guerra ho trinxà tot, el país s’escindí. En la lluita pel dret a viure i per evitar el genocidi cultural de postguerra hi trobem noms extraordinaris de tremp i generositat, però no hi són d’altres, l’absència dels quals dol. Aleshores aparegué una generació cultural nascuda als trenta i quaranta que va sumar-se al PSUC, al partit dels comunistes de Catalunya, en els moments més durs de la lluita pels drets laborals i nacionals. Com diu en Lluís Duran o tan elogiosament destacà en Jordi Pujol, el PSUC era treball i pàtria. Persones que eren més antifranquistes que comunistes, com afirmava en el darrer article Antoni Gutiérrez Díaz, el Guti. Home clau per explicar l’abast tan ampli de suport, i en conseqüència de lluita antifranquista, que el seu partit tingué de forma destacada, possiblement per sobre de la resta de les forces antifranquistes.

Josep Termes va ser-hi i es va comprometre a fons, amb risc i convenciment. Home provinent del món popular del barri barceloní d’en Grassot, fill d’emigrants pagesos pobres de la Terra Alta i la Segarra, no es deixà enlluernar per un marxisme de cartró pedra, i quan aquest derivà vers un sectarisme marxista-leninista hagué de marxar. A la universitat també va patir les represàlies d’un món oficial que no acceptava esperits lliures. Res va ser obstacle per passar de ser un llicenciat en farmàcia a un dels historiadors –catedràtic universitari– més lúcids a nivell català i espanyol.

Historiadors com ell i altres alumnes de Vicens Vives, com Joan Reglà, Jordi Mercader, Josep Fontana, Jordi Nadal, Albert Balcells, Ernest Lluch, etc., o més joves, Rafael Aracil, J.M. Salrach, Eva Serra, etc. van ajudar a reflexionar el país sense por i amb una àmplia apertura de mires. En Termes ho va fer anant a les arrels del catalanisme i el seu origen popular, que desfeien les indocumentades valoracions d’un suposat origen burgès d’un moviment que mou milions de persones. Aitals tonteries en el fons amagaven matusseres interpretacions que feien en aquell temps intel·lectuals ortodoxos d’un comunisme prosoviètic (sic!) fins i tot amb arguments de base estalinista. Alguns d’ells de notòria família franquista i de casa bona.

El catalanisme, el moviment obrer i la seva singularitat única en la història de la humanitat, l’anarcosindicalisme, l’emigració de postguerra procedent de totes les Espanyes –com a ell li agrada de dir–, el dirigir tot un estol d’historiadors joves que buscaven línies noves de recerca, crítica i valoració i trobaven un col·lega impensat lluny dels estirats i tibats doctes més comuns, foren els seus camps de treball. La seva trajectòria rebé un reconeixement públic el 2006 amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, atorgat per Òmnium Cultural. El 1990 ja havia rebut la Creu de Sant Jordi. I ara acaba de rebre el Premi de la Comissió de la Dignitat. Tot més que merescut, però abans, aquest historiador bibliòfil, desordenat de debò, però amb un cap lúcid d’allò més, ha fet divulgació, ha parlat per a tothom i a tot arreu. Ha arribat a la gent.

En Pierre Vilar sempre deia que el científic de les ciències socials es devia a la societat. En Josep Termes ha fet això, sense fer escola acadèmica oficial l’ha fet tan extensa com el que més. A Catalunya i a Espanya ha anat a l’arrel dels problemes i amb rigor intel·lectual ens ha ajudat i ajuda a conèixer el moment pretèrit d’ahir que explica el perquè avui cap intel·lectual honest pot inhibir-se davant un futur nacional on tot el que es decideixi està a les nostres mans.

Article de JOSEP M. SOLÉ I SABATÉ. Publicat a l’Avui, el 06/02/10. Il·lustració: Guillem Cifré

>Crossing Boundaries

>

Judith Okely (Hull University, International Gender Studies Centre)


The Association for the Study of Ethnicity and Nationalism invites you to our biennial Obi Igwara Memorial Lecture entitled: “Crossing Boundaries,” featuring Judith Okely, Professor Emeritus of Anthropology and Hull University and Deputy Director of the International Gender Studies Centre.

This lecture is given in memory of Obi Igwara, who tragically passed away far too early. Obi Igwara was a founding member of the Association and these lectures focus on her research area: ethnicity and nationalism in Africa.

The theme of the lecture this year is anthropological research in Africa. Anthropologists may cross boundaries of nation, ethnicity, class, and culture, both far from, and within, presumed familiar territory. Professor Okely’s lecture draws on individual cross-cultural encounters and the anthropologists’ transformative experiences of fieldwork in Africa.

The event is free and open to the public. It takes place on Wednesday, January 27 at 18:00 in the Hong Kong Theatre at LSE, to be followed by a reception.

>"(Nou) Resum d’història del catalanisme", el darrer llibre del professor Josep Termes

>

El professor Josep Termes, catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona i membre del comitè científic de l’Àrea, acaba de publicar el llibre (Nou) Resum d’història del catalanisme (Editorial Base), que és una síntesi lúcida i innovadora del moviment catalanista des dels orígens fins als difícils anys de la dictadura franquista, destinat a substituir el llibre clàssic d’Antoni Rovira i Virgili. L’autor presenta el catalanisme com un moviment de defensa de la identitat i de lluita per aconseguir un autogovern per a Catalunya, lluny del centralisme i de l’uniformisme. Al llarg d’aquest llibre hi desfilen els grans moments d’aquesta llarga lluita de supervivència de Catalunya com a nació i dels seus signes d’identitat. Es tracta d’una obra imprescindible per entendre el moviment de la Renaixença, els congressos catalanistes, les Bases de Manresa, la formació dels diversos partits catalanistes de dretes i esquerres, la Mancomunitat de Catalunya, l’Estatut d’Autonomia durant la Segona República i els diversos corrents d’un moviment que va ser plural i que va arrelar en les classes populars de Catalunya. La introducció del llibre inclou, a més, una aguda i perspicaç crítica a la interpretació marxista i soleturiana sobre els orígens del catalanisme.
Anteriorment, el professor Termes ja havia publicat altres obres dedicades a la temàtica: La immigració a Catalunya i altres estudis d’història del nacionalisme català (1984), Les Bases de Manresa de 1892 i els orígens del catalanisme (1992, juntament amb Agustí Colomines), Les arrels populars del catalanisme (1999), Història del catalanisme fins al 1923 (2001), Patriotes i resistents. Història del primer catalanisme (2003, juntament amb Agustí Colomines) i La catalanitat obrera. La República Catalana, l’Estatut de 1932 i el Moviment Obrer (2007). L’any 2006, Josep Termes va ser guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

>Nou llibre de la professora Montserrat Guibernau

>

La professora Montserrat Guibernau, membre del comitè cientític de l’Àrea d’estudis nacionals i identitaris de la UOC, acaba de publicar el llibre Per un catalanisme cosmopolita (Angle Editorial). Amb aquesta obra, Guibernau va guanyar el Premi d’Assaig Breu Eines que atorga la Fundació Josep Irla, vinculada a ERC, el jurat del qual l’integren Anna Maria Alabart, Guillem López-Casasnovas, Begonya Román, Antoni Segura i Eduard Voltas. Un resum de la tesi que es defensa en aquest llibre es pot llegir en l’article que la doctora Guibernau va publicar a L’Antena de la CatDem el 22/03/09. L’any 1998, Guibernau va guanyar el II Premi Fundació Ramon Trias Fargas amb l’obra Nacions sense Estat: nacionalisme i diversitat en l’era global (Columna, 1999).

Montserrat Guibernau és catedràtica de Ciència Política al Queen Mary College de la Universitat de Londres. És una de les màximes expertes en l’estudi dels nacionalismes i, en especial, de les nacions sense estat. Ha publicat diverses obres en aquest àmbit, la majoria traduïdes a diversos idiomes, com Nacionalismes: l’estat nació i el nacionalisme al segle XX (1997); Nationalism and intelectuals in nations without states: the Catalan case (2003); El Nacionalisme català: franquisme, transició i democràcia (2003) i The Identity of nations (2007). És co-editora de la publicació Nations and Nationalism i membre de l’Association for the Study of Ethnicity and Nationalism (ASEN).

>EUobserver / EU group of three to attack Kosovo statehood at UN court

>

ANDREW RETTMAN AND EKREM KRASNIQI
16.10.2009 @ 17:00 CET

EUOBSERVER / BRUSSELS – Three EU states will in a UN court case in December argue that Kosovo’s 2008 declaration of independence was illegal. But EU officials say the judges’ decision will not impact Kosovo’s “irreversible” new status.

Spain, Romania and Cyprus will join Serbia and Russia in giving anti-Kosovo depositions during hearings from 1 to 11 December at the UN’s top legal body, the International Court of Justice in The Hague.

The legal challenge – on the “Accordance with International Law of the Unilateral Declaration of Independence by the Provisional Institutions of Self-Government of Kosovo” – was brought by Serbia, which continues to fight against the secession of its former province.

An EU report out this week criticised Serbia for creating “parallel structures” and sponsoring by-elections in Serb-controlled parts of Kosovo in attempts to undermine Pristina’s authority.

Spain, Romania and Cyprus together with Slovakia and Greece declined to recognise Kosovo’s independence last year. But the group of three’s involvement in The Hague procedure marks a shift from passive to active resistance against Kosovo statehood.

With Germany, France, the UK, the Netherlands and the US set to make pro-Kosovo statements at the UN hearings, the verdict, which is expected in early 2010, could go either way.

The ruling is in any case to have a purely “advisory” force. It will not influence in a technical sense Kosovo’s bid to get a seat in the United Nations. But it will give political ammunition to either Pristina or Belgrade in an ongoing confrontation in a still hot part of Europe.

“A positive opinion would have a huge positive impact on the unfortunately still fragile stability of our region,” Kosovo parliament speaker Jakup Krasniqi told EUobserver. “It would also support those nations that would one day like to see Kosovo become a full member of the wonderful family called the European Union.”

EU institutions are unwilling to criticise Spain, Romania or Cyprus’ involvement in the UN case.

EU foreign relations chief Javier Solana is one of the main architects of Kosovo’s independence. But the question touches on sensitive areas of national interest, such as Spain’s handling of Basque separatists or Cyprus’ relations with the Turkish-controlled part of the island.

“It’s not an EU competence in any way. The important thing is that there is unity inside the EU on moving forward with practical matters, such as the EU’s rule of law mission in Kosovo,” one of Mr Solana’s officials said.

Facts on the ground

The idea that Serbia or Russia can at this stage roll back Kosovo’s statehood is anathema to the EU.

“The states of the International Steering Group have said that they see Kosovo’s independence as irreversible. So I don’t think, realistically, that things can go backwards for Kosovo,” Andy McGuffie, a spokesman for the ICO, the steering group’s Kosovo-based office, told this website.

The International Steering Group is a club of 25 countries formed in February 2008 to help put Kosovo on its feet. The roll-call of members includes 20 EU states plus Croatia, Norway, Switzerland, Turkey and the US.

The EU has since the birth of Kosovo argued that its statehood is a unique “sui generis” case which cannot be used as a model for other breakaway entities.

But the cost of its support for Kosovo can be seen in Georgia, where Russia has applied similar arguments of facts on the ground to try to establish separatist forces in the Abkhazia and South Ossetia regions as independent countries.

To date recognised by Russia, Nicaragua and Venezuela only, the Abkhaz and South Ossetian cause is beginning to get a foothold in the US establishment.

In an editorial decision that would have been hard to imagine one year ago, leading US newspaper The Washington Post on Friday (16 October) published an op-ed by Abkhaz leader Sergei Bagapsh, which referred to him as “President” in a statement entitled “Abkhazia will succeed.”

>Premi d’Assaig Dominique Jacquin-Berdal

>

ASEN i la revista Nations and Nationalism han creat el Premi d’Assaig Dominique Jacquin-Berdal (1966-2006), en honor de qui va ser membre d’aquesta prestigiosa associació d’estudiosos del nacionalisme i una eficaç editora de la revista. La Dra. Jacquin-Berdal era professora del departament de Relacions Internacionals de la London School of Economics des de l’any 1999. Especialista en el nacionalisme africà, es va doctorar amb la tesi Nationalism and Ethnicity in the Horn of Africa, publicada el 2002, la qual és una magnífica anàlisi del procés d’autodeterminació d’Eritrea.

El Premi ha estat creat per encoratjar els joves investigadors a publicar investigacions originals sobre l’etnicitat i el nacionalisme. S’hi accepten treballs de totes les àrees i temes dins dels estudis de nacionalisme, però atesa l’especialització de la Dra. Jacquin-Berdal, els assaigs referits al nacionalisme africà seran molt ben rebuts.

El guanyador o guanyadora serà anunciat durant la 20a. Conferència anual d’ASEN, que tindrà lloc, com sempre, a la LSE l’abril del 2010.

El premi està dotat amb 250 lliures i amb la quota gratuïta de membre d’ASEN per dos anys, i, a més, pot ser que l’article es publiqui a Nations and Nationalism.

Poden presentar-hi articles els estudiants de postgrau i els que hagin presentat les seves tesis al llarg dels cinc anys anteriors a la data límit de presentació.

La data límit per optar al premi d’enguany és el 30 d’octubre del 2009.

Els treballs han d’anar acompanyats d’una carta oficial del tutor de l’autor que confirmi que aquest compleix els requisits establerts per aquestes bases.

Els articles s’han de presentar en anglès seguint les normes de Nations and Nationalism (que no són altres que les normes de Harvard).

Un autor només podrà presentar un article i no s’acceptaran articles col·lectius ni coautories.

Com és habitual en altres premis, el comitè de selecció i avaluació es reserva el dret de no atorgar el premi si així ho considera oportú.

L’adreça per fer arribar els assaigs és:

The Managing Editor – Nations and Nationalism – ASEN London School of Economics Houghton – Street London WC2A 2AE – nations@lse.ac.uk – Tel: +44 (0)20 7955 6801 – Fax: +44 (0)20 7955 6218

>Un recurs d’Internet per aproximar-se al nacionalisme

>

The Internet Modern History Sourcebook is one of series of history primary sourcebooks. It is intended to serve the needs of teachers and students in college survey courses in modern European history and American history, as well as in modern Western Civilization and World Cultures. Although this part of the Internet History Sourcebooks Project began as a way to access texts that were already available on the Internet, it now contains hundreds of texts made available locally.

The great diversity of available sources for use in modern history classes requires that selections be made with great care – since virtually unlimited material is available. The goals here are:

To present a diversity of source material in modern European, American, and Latin American history, as well as a significant amount of materal pertinent to world cultures and global studies. A number of other online source collections emphasize legal and political documents. Here efforts have been made to include contemporary narrative accounts, personal memoirs, songs, newspaper reports, as well as cultural, philosophical, religious and scientific documents. Although the history of social and cultural elite groups remains important to historians, the lives of non-elite women, people of color, lesbians and gays are also well represented here.

To present the material as cleanly as possible, without complicated hierarchies and subdirectories, and without excessive HTML markup. What you get here is direct access to significant documents, not the efforts of some whizkid “website designer”. In other words, we are interested here in the music, not the Hi-fi!. Within the major sections, to indicate a few high quality web sites for further source material and research.

Paul Halsall, mailto:halsall@fordham.edu?subject=Modern, és el Sourcebook Compiler.

El link per entrar difectament a la pàgina sobre nacionalisme és aquest:

http://www.fordham.edu/halsall/mod/modsbook17.html

>Escòcia i la independència

>

Probablement, l’actual govern autonòmic escocès de l’SNP sigui un dels més dinàmics a l’hora de reclamar un canvi d’estatus. Si més no per la convicció que hi posa i pels instruments que utilitza per promoure la idea d’independència. Potser tingui raó Jim Mather, ministre escocès d’Empresa, energia i turisme, quan en una entrevista publicada a El Punt assegura que «la independència d’Escòcia és inevitable». Potser sí, atès el nombre d’iniciatives que van en aquesta direcció. El mateix Mather dirigeix l’organització Business for Scotland i treballa en la promoció de la campanya Motius econòmics per a la independència. Per altra banda, el govern d’Alex Salmond fa temps que va posar en marxa la campanya Scotland’s Future: A National Conversation, que és pot seguir per Internet, amb la qual pretén estimular el diàleg entre la gent i els diversos ministres per encarar el futur independent que anhelen. Visiteu aquesta pàgina web, sobretot perquè és un exemple modern d’encarar el procés d’autodeterminació en aquesta nostra era de la comunicació.

>Aniversari de "Nations & Nationalism"

>

Fa quinze anys que va néixer la revista Nations & Nationalism, publicada per l’Association for the Study of Ethnicity and Nationalism (ASEN). Ho volen celebrar amb un seminari d’un dia que porta per títol La identitat nacional en la vella i la nova Europa: intel·lectuals, cultura i mobilització popular. El seminari tindrà lloc, com sempre, a la London School of Economics l’11 de novembre de 2009.
És previst que hi intervinguin Joep Leerssen, Bernhard Giessen, Montserrat Guibernau (que és membre del comitè científic de l’Ârea), Sinisa Malesevic i Anthony D. Smith.
Per inscriure’s en aquest seminari, envieu un correu electrònic a: nations.conference@lse.ac.uk. Així mateix, també és a disposició de tothom el Newsletter núm. 2, que inclou informació pràctica sobre ASEN i sobre l’ethnicitat i el nacionalisme.