>
Toni Aira, professor de Comunicació Política i d’Institucions Públiques a la UOC i col·laborador de l’Aeni, acaba de publicar un breu i interessant llibre a la col·lecció “Vull saber” de la UOC. Es tracta d’una mena de reader’s digest efectiu que permet al lector entrar en el món de la comunicació política, com bé indica el títol de l’obra.
Com preparen els partits polítics la comunicació dels seus líders i els seus missatges? Fins a quin punt s’adapten a les necessitats d’una societat mediàtica i de l’espectacle? Internet modifica l’exercici de la política? Aquestes i altres preguntes són les que hom pot trobar en aquest llibre. D’una manera amena i analítica, el professor Aira dóna les claus per comprendre l’estreta i inevitable relació entre política i comunicació en les societats contemporànies. “La narracio, teixir un relat propi, ha estat un recurs historic al servei dels qui han maldat per fer-se amb el poder o dels qui ho han fet per mantenirs’hi -escriu el mateix Aira. Ara la diferencia la trobem, en essencia, en com aquest relat es manufactura per contraposar la batalla de les histories al debat sobre les idees, i en com aixo es fa sota el dictat d’allo que reclama una societat hipermediatica, addicta a l’impacte, a l’espectacle i on molt sovint s’imposa el bonisme i el culte a la imatge. De fet, nomes aixi pot captar- se’n l’atencio, objectiu primer de tot projecte politic que pretengui marcar l’agenda.”.
>
El darrer llibre de l’Editorial Afers, coeditat amb Publicacions de la Universitat de València, a la col·lecció “El món de les nacions” —que amb aquest lliurament arriba al número 15 i es consolida com una de les col·leccions més importants en català sobre el tema nacional i identitari— és l’estudi de Xosé Manoel Núñez Seixas, Internacionalitzant el nacionalisme. El catalanisme polític i la qüestió nacional a Europa (1914-1936). Arran de l’esclat de la Primera Guerra Mundial el 1914, va tenir lloc una globalització de les aspiracions dels nacionalismes sense Estat. El catalanisme també va recollir molts dels debats teòrics que llavors es van desenvolupar a l’escena internacional, reformulant les seues aspiracions d’autogovern i revitalitzant-les, mirant enfora i inspirant-se en altres nacionalismes europeus. Després de la pau de Versalles del 1919, una bona part del catalanisme polític va adaptar a les circumstàncies de Catalunya el marc discursiu i teòric de les reivindicacions de les nacions sense estat en termes de «minoria nacional», susceptible d’ésser protegida pels tractats de minories de la Societat de Nacions. El catalanisme, i en particular la Lliga, va dur a terme una intensa activitat protodiplomàtica, que va portar alguns dels seus líders, com ara Joan Estelrich i Francesc Maspons i Anglasell, a jugar un paper de relleu al si del moviment europeu de les minories nacionals. Durant els anys de la Segona República espanyola, tanmateix, el moviment de les minories europees va esdevenir una opció atractiva només per als grups independentistes. Mentrestant, d’una banda, el catalanisme conservador privilegiava l’estratègia d’intervenir a la política exterior de l’Estat republicà, i, d’altra banda, començava a consolidar-se un discurs, sobretot al si d’Esquerra Republicana, que avançava la idea d’una «Europa de les nacions» per damunt dels Estats constituïts.
Xosé Manoel Núñez Seixas (Ourense, Galícia, 1966) es va doctorar a l’Institut Universitari Europeu de Florència i és catedràtic d’Història Contemporània a la Universitat de Santiago de Compostel·la. S’ha especialitzat en l’estudi comparat dels nacionalismes ibèrics i europeus, així com també en estudis migratoris i la història cultural de la violència, i és autor d’una dotzena de llibres i nombrosos articles en revistes i volums col·lectius d’àmbit internacional. Entre les seues darreres obres, destaquen ¡Fuera el invasor! Nacionalismos y movilización bélica durante la guerra civil española, 1936-1939 (2006), l’edició de La construcción de la identidad regional en Europa y España (Ayer, 64, 2006), l’assaig Imperios de muerte: la guerra germano-soviética, 1941-1945 (2007), el volum col·lectiu, editat amb P. Cagiao, O exilio galego de 1936 (2006), i, juntament amb P. Cagiao, Galicia e o Río da Prata (2007). És membre del consell de redacció de les revistes Ayer, Historia del Presente i Estudios Migratorios Latinoamericanos, i membre del consell assessor de les revistes European History Quarterly, Segle XX. Revista Catalana d’Història i Historia Social. El llibre que ara edita Afers constitueix una part inèdita de la seua tesi doctoral i suposa una nova visió, qualitativa i quantitativa del catalanisme en l’àmbit internacional.
>
Tots els països tenen uns homes i dones que, fora de la confrontació política, la societat els mira a l’hora de les confusions, a l’hora de posicionar-se davant els fets més diversos. En el nostre cas encara més per l’obligatorietat que comporta no tenir plena llibertat nacional, en haver de mirar sempre cap a dos escenaris, el que fem a nivell nacional i aquell on hem de jugar en l’àmbit espanyol. Els nostres mestres de pensament més coneguts de la Catalunya contemporània aportaven des de camps prou diferents una defensa explícita de la catalanitat, dels drets econòmics, socials, culturals i nacionals del país. Sabent les mancances de la relació, podríem citar: Manyé i Flaquer, Valentí Almirall, Joan Maragall, Prat de la Riba, Eugeni d’Ors, Gaziel, Josep Maria de Sagarra, Carles Riba i Rovira i Virgili.
>
El professor Josep Termes, catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona i membre del comitè científic de l’Àrea, acaba de publicar el llibre (Nou) Resum d’història del catalanisme (Editorial Base), que és una síntesi lúcida i innovadora del moviment catalanista des dels orígens fins als difícils anys de la dictadura franquista, destinat a substituir el llibre clàssic d’Antoni Rovira i Virgili. L’autor presenta el catalanisme com un moviment de defensa de la identitat i de lluita per aconseguir un autogovern per a Catalunya, lluny del centralisme i de l’uniformisme. Al llarg d’aquest llibre hi desfilen els grans moments d’aquesta llarga lluita de supervivència de Catalunya com a nació i dels seus signes d’identitat. Es tracta d’una obra imprescindible per entendre el moviment de la Renaixença, els congressos catalanistes, les Bases de Manresa, la formació dels diversos partits catalanistes de dretes i esquerres, la Mancomunitat de Catalunya, l’Estatut d’Autonomia durant la Segona República i els diversos corrents d’un moviment que va ser plural i que va arrelar en les classes populars de Catalunya. La introducció del llibre inclou, a més, una aguda i perspicaç crítica a la interpretació marxista i soleturiana sobre els orígens del catalanisme.>
La professora Montserrat Guibernau, membre del comitè cientític de l’Àrea d’estudis nacionals i identitaris de la UOC, acaba de publicar el llibre Per un catalanisme cosmopolita (Angle Editorial). Amb aquesta obra, Guibernau va guanyar el Premi d’Assaig Breu Eines que atorga la Fundació Josep Irla, vinculada a ERC, el jurat del qual l’integren Anna Maria Alabart, Guillem López-Casasnovas, Begonya Román, Antoni Segura i Eduard Voltas. Un resum de la tesi que es defensa en aquest llibre es pot llegir en l’article que la doctora Guibernau va publicar a L’Antena de la CatDem el 22/03/09. L’any 1998, Guibernau va guanyar el II Premi Fundació Ramon Trias Fargas amb l’obra Nacions sense Estat: nacionalisme i diversitat en l’era global (Columna, 1999).
Montserrat Guibernau és catedràtica de Ciència Política al Queen Mary College de la Universitat de Londres. És una de les màximes expertes en l’estudi dels nacionalismes i, en especial, de les nacions sense estat. Ha publicat diverses obres en aquest àmbit, la majoria traduïdes a diversos idiomes, com Nacionalismes: l’estat nació i el nacionalisme al segle XX (1997); Nationalism and intelectuals in nations without states: the Catalan case (2003); El Nacionalisme català: franquisme, transició i democràcia (2003) i The Identity of nations (2007). És co-editora de la publicació Nations and Nationalism i membre de l’Association for the Study of Ethnicity and Nationalism (ASEN).
>
EUOBSERVER / BRUSSELS – Three EU states will in a UN court case in December argue that Kosovo’s 2008 declaration of independence was illegal. But EU officials say the judges’ decision will not impact Kosovo’s “irreversible” new status.
Spain, Romania and Cyprus will join Serbia and Russia in giving anti-Kosovo depositions during hearings from 1 to 11 December at the UN’s top legal body, the International Court of Justice in The Hague.
The legal challenge – on the “Accordance with International Law of the Unilateral Declaration of Independence by the Provisional Institutions of Self-Government of Kosovo” – was brought by Serbia, which continues to fight against the secession of its former province.
An EU report out this week criticised Serbia for creating “parallel structures” and sponsoring by-elections in Serb-controlled parts of Kosovo in attempts to undermine Pristina’s authority.
Spain, Romania and Cyprus together with Slovakia and Greece declined to recognise Kosovo’s independence last year. But the group of three’s involvement in The Hague procedure marks a shift from passive to active resistance against Kosovo statehood.
With Germany, France, the UK, the Netherlands and the US set to make pro-Kosovo statements at the UN hearings, the verdict, which is expected in early 2010, could go either way.
The ruling is in any case to have a purely “advisory” force. It will not influence in a technical sense Kosovo’s bid to get a seat in the United Nations. But it will give political ammunition to either Pristina or Belgrade in an ongoing confrontation in a still hot part of Europe.
“A positive opinion would have a huge positive impact on the unfortunately still fragile stability of our region,” Kosovo parliament speaker Jakup Krasniqi told EUobserver. “It would also support those nations that would one day like to see Kosovo become a full member of the wonderful family called the European Union.”
EU institutions are unwilling to criticise Spain, Romania or Cyprus’ involvement in the UN case.
EU foreign relations chief Javier Solana is one of the main architects of Kosovo’s independence. But the question touches on sensitive areas of national interest, such as Spain’s handling of Basque separatists or Cyprus’ relations with the Turkish-controlled part of the island.
“It’s not an EU competence in any way. The important thing is that there is unity inside the EU on moving forward with practical matters, such as the EU’s rule of law mission in Kosovo,” one of Mr Solana’s officials said.
Facts on the ground
The idea that Serbia or Russia can at this stage roll back Kosovo’s statehood is anathema to the EU.
“The states of the International Steering Group have said that they see Kosovo’s independence as irreversible. So I don’t think, realistically, that things can go backwards for Kosovo,” Andy McGuffie, a spokesman for the ICO, the steering group’s Kosovo-based office, told this website.
The International Steering Group is a club of 25 countries formed in February 2008 to help put Kosovo on its feet. The roll-call of members includes 20 EU states plus Croatia, Norway, Switzerland, Turkey and the US.
The EU has since the birth of Kosovo argued that its statehood is a unique “sui generis” case which cannot be used as a model for other breakaway entities.
But the cost of its support for Kosovo can be seen in Georgia, where Russia has applied similar arguments of facts on the ground to try to establish separatist forces in the Abkhazia and South Ossetia regions as independent countries.
To date recognised by Russia, Nicaragua and Venezuela only, the Abkhaz and South Ossetian cause is beginning to get a foothold in the US establishment.
In an editorial decision that would have been hard to imagine one year ago, leading US newspaper The Washington Post on Friday (16 October) published an op-ed by Abkhaz leader Sergei Bagapsh, which referred to him as “President” in a statement entitled “Abkhazia will succeed.”
>
The Internet Modern History Sourcebook is one of series of history primary sourcebooks. It is intended to serve the needs of teachers and students in college survey courses in modern European history and American history, as well as in modern Western Civilization and World Cultures. Although this part of the Internet History Sourcebooks Project began as a way to access texts that were already available on the Internet, it now contains hundreds of texts made available locally.
The great diversity of available sources for use in modern history classes requires that selections be made with great care – since virtually unlimited material is available. The goals here are:
To present a diversity of source material in modern European, American, and Latin American history, as well as a significant amount of materal pertinent to world cultures and global studies. A number of other online source collections emphasize legal and political documents. Here efforts have been made to include contemporary narrative accounts, personal memoirs, songs, newspaper reports, as well as cultural, philosophical, religious and scientific documents. Although the history of social and cultural elite groups remains important to historians, the lives of non-elite women, people of color, lesbians and gays are also well represented here.
To present the material as cleanly as possible, without complicated hierarchies and subdirectories, and without excessive HTML markup. What you get here is direct access to significant documents, not the efforts of some whizkid “website designer”. In other words, we are interested here in the music, not the Hi-fi!. Within the major sections, to indicate a few high quality web sites for further source material and research.
Paul Halsall, mailto:halsall@fordham.edu?subject=Modern
, és el Sourcebook Compiler.El link per entrar difectament a la pàgina sobre nacionalisme és aquest: