Probablement, l’actual govern autonòmic escocès de l’SNP sigui un dels més dinàmics a l’hora de reclamar un canvi d’estatus. Si més no per la convicció que hi posa i pels instruments que utilitza per promoure la idea d’independència. Potser tingui raó Jim Mather, ministre escocès d’Empresa, energia i turisme, quan en una entrevista publicada a El Punt assegura que «la independència d’Escòcia és inevitable». Potser sí, atès el nombre d’iniciatives que van en aquesta direcció. El mateix Mather dirigeix l’organització Business for Scotland i treballa en la promoció de la campanya Motius econòmics per a la independència. Per altra banda, el govern d’Alex Salmond fa temps que va posar en marxa la campanya Scotland’s Future: A National Conversation, que és pot seguir per Internet, amb la qual pretén estimular el diàleg entre la gent i els diversos ministres per encarar el futur independent que anhelen. Visiteu aquesta pàgina web, sobretot perquè és un exemple modern d’encarar el procés d’autodeterminació en aquesta nostra era de la comunicació.
És previst que hi intervinguin Joep Leerssen, Bernhard Giessen, Montserrat Guibernau (que és membre del comitè científic de l’Ârea), Sinisa Malesevic i Anthony D. Smith.
Per inscriure’s en aquest seminari, envieu un correu electrònic a: nations.conference@lse.ac.uk. Així mateix, també és a disposició de tothom el Newsletter núm. 2, que inclou informació pràctica sobre ASEN i sobre l’ethnicitat i el nacionalisme.
Per a accedir al programa, és necessari disposar d’una titulació universitària legalitzada. En el cas de no tenir-la, un comitè d’admissió valorarà els coneixements i l’experiència de les sol·licituds a partir del seu currículum. Una vegada superat el procés global d’avaluació, la UOC atorgarà un diploma de màster d’Estudis nacionals i identitaris de la UOC als participants que acreditin una titulació universitària legalitzada a Espanya. En el cas de no disposar d’aquesta titulació, s’expedirà un certificat d’Estudis nacionals i identitaris de la UOC.
Coneixements previs: Competència lingüística passiva en els tres idiomes del curs: català, castellà i anglès.
Titulació: Una vegada superat el procés global d’avaluació, la UOC lliurarà un diploma de Màster d’Estudis nacionals i identitaris als participants que acreditin una titulació universitària legalitzada a Espanya. En cas de no disposar d’aquesta titulació, s‘expedirà un Certificat en Estudis nacionals i identitari. (Cliqueu aquí per matricular-vos-hi)
L’Institut Internacional de Postgrau (IIP) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha posat en marxa l’Àrea d’Estudis Nacionals i Identitaris amb la direcció acadèmica de l’historiador Agustí Colomines i Companys, professor titular d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, i amb l’assistència de Paola Lo Cascio, professora associada. L’oferta de formació superior que oferirà aquesta àrea serà pionera a l’Estat espanyol, ja que, malgrat que els estudis nacionals i identitaris són part del currículum en moltes universitats d’arreu del món, a l’Estat espanyol no hi havia hagut fins ara cap oferta formativa reglada similar. Els professors consultors seran Josep Termes, Patrícia Gabancho, Toni Aira, Ivan Serrano Balaguer, Àlex Seglers, Júlia Canosa, Josep-Lluís Alay, Marc Guerrero, David Alvarado, Tamara Djermanovich, Ferran Archilés, Eduard Vinyamata, Jaume Urgell i Klaus-Jürgen Nagel.
La nova àrea es crea en un context en què les identitats col·lectives, i en particular les identitats nacionals, són encara un dels eixos explicatius importants de la realitat política i social en un món globalitzat i complex. L’existència de conflictes nacionals arreu, la influència d’una economia globalitzada sobre els equilibris nacionals i identitaris, la creixent interculturalitat de les nostres societats, i també la multiplicació dels contactes internacionals en tots els àmbits, fan que sigui especialment útil proporcionar alhora eines explicatives i competències professionals. La nova àrea oferirà a partir del curs vinent, 2009-2010, el màster d’Estudis nacionals i identitaris (60 crèdits), el postgrau de Nacionalisme i globalització (30 crèdits) i l’especialitat de Teories nacionals i de la identitat (18 crèdits). El programa vol dotar els estudiants de les competències necessàries pel que fa a l’anàlisi i la interpretació de les identitats nacionals, dels moviments polítics nacionalistes i dels diferents conflictes nacionals, i proporcionar les eines interpretatives i metodològiques a tots els qui es vulguin dedicar a la recerca acadèmica en aquest àmbit.
Els objectius dels Estudis Nacionals i Identitaris de la UOC són estudiar i difondre el coneixement de les principals teories i escoles d’interpretació dels nacionalismes i les identitats; afavorir la comprensió i l’aplicació dels models analítics per a estudiar els moviments o les ideologies nacionalistes; debatre interdisciplinàriament la força de la identitat i els mitjans de diàleg intercultural; dotar l’alumne de la competència analítica sobre els discursos nacionalistes i identitaris; analitzar les propostes de resolució de conflictes nacionals i identitaris amb la perspectiva interna i de les organitzacions intergovernamentals; analitzar les propostes de resolució de conflictes alternatives –autodeterminació, preservació de la diversitat cultural i lingüística–; proporcionar a l’alumne bibliografia i recursos electrònics per a accedir al coneixement de diversos casos i de les diferents tendències analítiques, i estudiar casos concrets, que es consideren especialment importants. Les matèries que formaran part del temari són les següents: teories del nacionalisme; l’estat i el nacionalisme; la literatura com a eina de creació de l’imaginari nacional; sistema de partits i nacionalismes; la cultura en la configuració del discurs nacional; religions, identitat i nacionalisme; les nacions i els organismes internacionals; els conflictes i la resolució dels conflictes nacionals al món; el discurs identitari als mitjans de comunicació; economia i nació en un món globalitzat; nació i nacionalisme en el món mediterrani; nació i partits nacionalistes a l’Europa postcomunista; el nacionalisme espanyol; el nacionalisme català; el nacionalisme a la regió d’Àsia-Pacífic; les identitats en les democràcies consolidades; pràctica de postgrau; treball de fi de postgrau; treball de fi de màster.
Probablement, l’actual govern autonòmic escocès de l’SNP sigui un dels més dinàmics a l’hora de reclamar un canvi d’estatus. Si més no per la convicció que hi posa i pels instruments que utilitza per promoure la idea d’independència. Potser tingui raó Jim Mather, ministre escocès d’Empresa, energia i turisme, quan en una entrevista publicada a El Punt assegura que «la independència d’Escòcia és inevitable». Potser sí, atès el nombre d’iniciatives que van en aquesta direcció. El mateix Mather dirigeix l’organització Business for Scotland i treballa en la promoció de la campanya Motius econòmics per a la independència. Per altra banda, el govern d’Alex Salmond fa temps que va posar en marxa la campanya Scotland’s Future: A National Conversation, que és pot seguir per Internet, amb la qual pretén estimular el diàleg entre la gent i els diversos ministres per encarar el futur independent que anhelen. Visiteu aquesta pàgina web, sobretot perquè és un exemple modern d’encarar el procés d’autodeterminació en aquesta nostra era de la comunicació. 
Fa quinze anys que va néixer la revista Nations & Nationalism, publicada per l’
NACIONALITATS & POLÍTICA 