Kiro Gligorov, per Agustí Colomines

La guerra dels Balcans va ser un dels pitjors drames que va viure Europa després de l’esfondrament del sistema comunista. L’eclosió de Iugoslàvia, un estat artificial refet almenys dues vegades, l’última de les quals el 1946, quan es constituí en una república socialista federativa sota la dictadura de Tito. Allò va ser un miratge, com va quedar clar a partir del 1991. Els eslovens, els croats i els serbis han estat forçats a viure plegats des del pacte de Corfú, del juliol del 1917 i que fou conseqüència de la I Guerra Mundial. El pacte declarava que serbis, croats i eslovens havien de constituir un únic estat, en el marc d’una monarquia constitucional, la qual fou establerta el novembre del 1918 amb Alexandre I com a rei. La política centralitzadora i hegemònica sèrbia va afavorir l’aparició d’un fort moviment de resistència croata, cosa que va decidir el rei a establir, el 1929 (data que entrà en vigor la denominació oficial de Iugoslàvia), un règim dictatorial que obligà a la fusió de les diverses nacionalitats en un únic poble. El rei Alexandre I fou assassinat pels independentistes croats el 1934… En fi, ja veuen que les batusses entre els eslaus del sud vénen de lluny. Però és evident que el federalisme comunista —més aparent que real— tampoc no va solucionar res.

L’1 de gener d’enguany va morir a Skopje Kiro Gligorov, expresident de Macedònia tres vegades: quan encara era una república de la federació iugoslava (gener del 1991) i quan va esdevenir un estat independent (novembre del 1991). El 1994 va ser reelegit i va exercir el seu mandat fins al 1999. I tanmateix, Gligorov és considerat, juntament amb el croat Ante Markovic—desaparegut cinc setmanes abans que ell i últim cap de govern de l’estat iugoslau—, un dels grans defensors de la continuïtat de Iugoslàvia. Kiro Gligorov va néixer el 3 de maig de 1917 a Stip, una ciutat que el 1912 havia estat alliberada del domini turc però que com tot Macedònia havia quedat integrada a Bulgària. Quan es creà la primera Iugoslàvia va passar a ser la Sèrbia del Sud. Era fill d’una família burgesa i tots aquests canvis de sobirania també van quedar reflectits en el seu cognom, que va evolucionar de l’inicial Panchev al de Grigorovic, Grigorov i finalment Gligorov. No va ser l’únic cas, evidentment. Va estudiar la carrera de dret a Belgrad i durant la II Guerra Mundial esdevingué una de les figures prominents de l’ASNOM (que corresponen a les sigles en anglès de l’Assemblea Antifeixista per l’Alliberament del Poble de Macedònia). Després de la guerra, i amb Tito al poder, fou un membre destacat de la jerarquia comunista.

Com molts dels dirigents comunistes iugoslaus, Kiro Gligorov era un pragmàtic. Quan el 1989 va retornar a Skopje, primer va intentar salvar la federació amb una aliança amb el president bosnià Izetbegovic, però després ja va tenir molt clar que l’única sortida era implantar l’estat macedoni. Els primers anys del seu mandat va estar dedicats a buscar el reconeixement internacional, que tenia l’oposició de Grècia. Va ser un moderat entre els extremistes macedonis, representats, entre altres, pel partit de la dreta VMRO-DPMNE, que és el de l’actual primer ministre Nikola Gruevski, i el partit albanès Unió Democràtica per a la Integració (DUI). Gligorov va encapçalar la Unió Socialdemòcrata de Macedònia (SDSM) i va fer del pacifisme el gran argument per obtenir el reconeixement internacional que anhelava. El va obtenir, com es constata en el comunicat de condol de Hillary Clinton. Però s’havia buscat molts enemics, fins al punt que el 3 d’octubre de1995 el van intentar assassinar amb un cotxe bomba. Va sobreviure però va perdre un ull i la cara li quedà marcada per sempre. Amb els seus 94 anys també se’n va un segle.

Publicat a IntocableDigital.cat, 13/01/12

Els historiadors i el nacionalisme

La historiadora hongaresa Monika Baár, professora a la Universitat de Groningen (Holanda), el 2010 va publicar aquest interessant estudi sobre la relació entre la historiografia romàntica i la construcció del nacionalisme a l’Europa de l’est durant el segle XIX. Hi fa una anàlisi compara de la vida i l’obra de cinc destacats historiadors orientals que, com ella mateixa diu, han estat pràcticament absents del cànon de la historiografia europea. No és l’únic cas, perquè això mateix es podria aplicar a totes les historiografies que no han accedit al mercat global mitjançant una bona política de traduccions. Baár, doncs, tracta de restablir l’equilibri perdut i ens presenta cinc historiadors europeus orientals: Joachim Lelewel (Polònia, 1786-1861); Simonas Daukantas (Lituània, 1793-1864); Frantisek Palacký (República Txeca, 1798-1876); Mihály Horváth (Hongria, 1804-78) i Mihail Kogalniceanu (Romania, 1818-91). A partir de comparar els esforços d’aquests historiadors per promoure una visió unificada de la respectiva cultura nacional, Baár exposa les estratègies de cadacú per contribuir-hi. Basant-se en documents prèviament traduïts a l’anglès, Baár reconstrueix el rerefons intel·lectual comú i quins eren els seus objectius nacionalistes. L’obra vol demostrar que els historiadors del que a partir del 1945 es va convertir en la perifèria europea , en canvi al segle XIX havien fet contribucions significatives a la historiografia continental, fins al punt de ser tant o més determinants que les contribucions dels historiadors  de l’Europa occidental i central.

Aquí teniu l’índex del llibre: Introduction
;1: Five Biographical Profiles; 2: Romantic Historiography in the Service of Nation-building; 3: Institutionalization and Professionalization; 4: Intellectual Background; 5: Language as Medium, Language as Message; 6: National Antiquities; 7: Feudalism; 8: The Golden Age; 9: Perceptions of others and attitudes to European civilization; Conclusion; Bibliography.

Referència: Historians and Nationalism. Esat-Central Europe in the Nineteenth Century, Oxforf University Press, Oxford: 2010, 340 pp.

Conferència del M.H. President Artur Mas

Conferència del M.H President de la Generalitat de Catalunya, Sr. Artur Mas, sobre la sortida catalana a la crísi econòmica. Va tenir lloc en l’acte d’inauguració del Seminari Internacional Les petites nacions en un context de crisi. Buscant la sortida, que va tenir lloc a Barcelona el 25 de maig del 2011.

>IN TRANSIT. Eurocatalan newsletter

>Money Matters

It seems like a new problem, but it isn’t. It is actually an issue that has never been properly resolved between Catalonia and the Spanish State: the fiscal deficit. The enormous difference between what Catalonia pays the central government and what Catalonia receives in return has been a common thread throughout history. There are many incidents that offer convincing proof of this imbalance all the way up to the present.

For example, in 1843 Lo Verdader Català (‘The True Catalan’) was launched: a magazine dedicated to denouncing Catalonia’s economic problems. The cover of the first issue shows a disheartened Catalan and the following caption: “On the ground the Catalan observes his industry, commerce, and agriculture with sadness.” The magazine went bankrupt almost immediately due to a lack of funding and because the founders came under significant pressure. It wasn’t until the beginning of the 20th century that the economist Guillem Graell became the first person to carry out a careful study of the uneven fiscal balances and… he felt a chill when he saw how much discrimination Catalonia suffered from. The arrival of the Second Republic didn’t solve anything either. And paradoxically, in the middle of Franco’s dictatorship in 1961, a young economist, Ernest Lluch (future Minister of the Socialist Government of Felipe González) asked himself: “does Catalonia exploit Spain?” The answer he found was that although 25% of Spain’s tax revenues came from Catalonia, only 45% of the Catalans’ contributions were returned to Catalonia, thus making it impossible for the Catalans to fund adequate economic and social services. In 1967, the first exact figure of the fiscal deficit is supplied by Ramon Trias Fargas (future Finance Minister of the first democratic Generalitat of Catalan President Jordi Pujol): 15 billion pesetas.

The Spain that sails into democracy disembarks with the economic and social formula ‘café para todos’ (‘coffee for all’). It is an unequal, imbalanced, model that waters down autonomies like Catalonia. The result is that today Catalans suffer a fiscal deficit that has reached 18 billion euros, some 2,400 euros per person each year. What does this mean?

Historically, with the Catalans’ money the rest of Spain has been able to pay for improvements in social services, infrastructure (highways, TGV, etc.), and social well-being (schools, hospitals, etc.). Said differently: they have become modernized and have moved closer to Europe. But now, futher accentuated by the economic crisis, Catalonia is watching and agonizing over how the fiscal deficit is suffocating it more than ever. It is sensing how the autonomous system is slowly leaving it with less and less oxygen. Could we then say that the ‘State of the Autonomies’ is a product in a ‘bad state’? The articles that appear in this issue of InTransit show us – from different perspectives – how the fiscal deficit (a key factor in the crisis of the autonomies) is a very real and grave problem for Catalonia. Maybe something has gone awry when a part of Europe, well into the 21st century, continues to practice the same politics it has been using for centuries.

http://www.it-intransit.eu

>Curs ‘Estados, naciones y regiones en la construcción de Europa’

>1937 - Retrato de medio cuerpo del lehendakari José Antonio Agirre Lekube.Amb motiu del 50è aniversari de la mort J.A. Agirre, la Universitat Menéndez Pelayo acull el curs ‘Estados, naciones y regiones en la construcción de Europa‘, sota la direcció dels professors Ludger Mees i Xosé Manoel Núñez Seixas. Tindrà lloc entre el 30 d’agost i el 3 de setembre a Santander, i comptarà amb la participació de destacats acadèmics com Michael Keating o Montserrat Guibernau, així com dels polítics Ramón Jáuregui o Iñigo Urkullu, que debatran sobre el llegat europeista del primer lehendakari del govern basc el 1936. Podeu consultar el programa aquí.

>Nou llibre de la professora Montserrat Guibernau

>

La professora Montserrat Guibernau, membre del comitè cientític de l’Àrea d’estudis nacionals i identitaris de la UOC, acaba de publicar el llibre Per un catalanisme cosmopolita (Angle Editorial). Amb aquesta obra, Guibernau va guanyar el Premi d’Assaig Breu Eines que atorga la Fundació Josep Irla, vinculada a ERC, el jurat del qual l’integren Anna Maria Alabart, Guillem López-Casasnovas, Begonya Román, Antoni Segura i Eduard Voltas. Un resum de la tesi que es defensa en aquest llibre es pot llegir en l’article que la doctora Guibernau va publicar a L’Antena de la CatDem el 22/03/09. L’any 1998, Guibernau va guanyar el II Premi Fundació Ramon Trias Fargas amb l’obra Nacions sense Estat: nacionalisme i diversitat en l’era global (Columna, 1999).

Montserrat Guibernau és catedràtica de Ciència Política al Queen Mary College de la Universitat de Londres. És una de les màximes expertes en l’estudi dels nacionalismes i, en especial, de les nacions sense estat. Ha publicat diverses obres en aquest àmbit, la majoria traduïdes a diversos idiomes, com Nacionalismes: l’estat nació i el nacionalisme al segle XX (1997); Nationalism and intelectuals in nations without states: the Catalan case (2003); El Nacionalisme català: franquisme, transició i democràcia (2003) i The Identity of nations (2007). És co-editora de la publicació Nations and Nationalism i membre de l’Association for the Study of Ethnicity and Nationalism (ASEN).

>Un recurs d’Internet per aproximar-se al nacionalisme

>

The Internet Modern History Sourcebook is one of series of history primary sourcebooks. It is intended to serve the needs of teachers and students in college survey courses in modern European history and American history, as well as in modern Western Civilization and World Cultures. Although this part of the Internet History Sourcebooks Project began as a way to access texts that were already available on the Internet, it now contains hundreds of texts made available locally.

The great diversity of available sources for use in modern history classes requires that selections be made with great care – since virtually unlimited material is available. The goals here are:

To present a diversity of source material in modern European, American, and Latin American history, as well as a significant amount of materal pertinent to world cultures and global studies. A number of other online source collections emphasize legal and political documents. Here efforts have been made to include contemporary narrative accounts, personal memoirs, songs, newspaper reports, as well as cultural, philosophical, religious and scientific documents. Although the history of social and cultural elite groups remains important to historians, the lives of non-elite women, people of color, lesbians and gays are also well represented here.

To present the material as cleanly as possible, without complicated hierarchies and subdirectories, and without excessive HTML markup. What you get here is direct access to significant documents, not the efforts of some whizkid “website designer”. In other words, we are interested here in the music, not the Hi-fi!. Within the major sections, to indicate a few high quality web sites for further source material and research.

Paul Halsall, mailto:halsall@fordham.edu?subject=Modern, és el Sourcebook Compiler.

El link per entrar difectament a la pàgina sobre nacionalisme és aquest:

http://www.fordham.edu/halsall/mod/modsbook17.html

>Aniversari de "Nations & Nationalism"

>

Fa quinze anys que va néixer la revista Nations & Nationalism, publicada per l’Association for the Study of Ethnicity and Nationalism (ASEN). Ho volen celebrar amb un seminari d’un dia que porta per títol La identitat nacional en la vella i la nova Europa: intel·lectuals, cultura i mobilització popular. El seminari tindrà lloc, com sempre, a la London School of Economics l’11 de novembre de 2009.
És previst que hi intervinguin Joep Leerssen, Bernhard Giessen, Montserrat Guibernau (que és membre del comitè científic de l’Ârea), Sinisa Malesevic i Anthony D. Smith.
Per inscriure’s en aquest seminari, envieu un correu electrònic a: nations.conference@lse.ac.uk. Així mateix, també és a disposició de tothom el Newsletter núm. 2, que inclou informació pràctica sobre ASEN i sobre l’ethnicitat i el nacionalisme.