El proper divendres 14 de novembre el Dr. Agustí Colomines, director de la Càtedra UB Josep Termes i IP del GRENPoC, participarà al col·loqui internacional “Les identitats nacionals el mirall de les emocions: Catalunya i el País Basc en perspectiva comparada”. El col·loqui tindrà lloc a París i ha estat organitzat per la Universitat París 8 i el grup d’investigació El nacionalismo vasco en perspectiva comparada de la Universidad del País Vasco. Colomines hi participarà a les 10:00 h de divendres amb la comunicació “Enric Prat de la Riba i Lluís Companys, dues narratives presidencials contraposades”.
L’objectiu del congrés és analitzar el paper de les emocions en la construcció de les identitats col·lectives i els espais comuns.
El col·loqui està dividit en diverses temàtiques: “Les emocions als mitjans de comunicació”, “Nacions, commemoracions, llocs de memòria”, “Emocions i gènere”, “Seduir a través de l’emoció: líders, discurs, carisma”, “Arts: música i cinema” i “Esport”. La comunicació del Dr. Colomines forma part del quart bloc de conferències.
Podeu descarregar-vos el programa del col·loqui fent clic aquí.
El membre col·laborador del GRENPoC, el Dr. Joel Bagur va publicar l’any passat el llibre Menorca endins: el debat estatutari en la segona República espanyola, síntesi de la seva recerca universitària que havia dirigit el Dr. Agustí Colomines.
Partint d’una anàlisi exhaustiva de la bibliografia i d’una recerca hemerogràfica profunda, Joel Bagur intenta mostrar les diferents concepcions que els grups polítics menorquins tingueren sobre les seves relacions amb Madrid i la resta de l’arxipèlag durant la Segona República. Escollint el debat que, al voltant de l’avantprojecte d’Estatut per a les Illes Balears i Pitiüses, es va concretar a Menorca als inicis de la Segona República espanyola, l’obra se centra en el posicionament polític menorquí, que és substancialment diferent del mallorquí i del pitiús. Diferent en la seva visió de la problemàtica regional de l’Estat, per una banda, i de l’ordenació politicoinstitucional interna de l’arxipèlag per l’altra. Així, Menorca es va acabar absentant voluntàriament de l’assemblea que va tenir lloc al Teatre Principal de Palma a finals de juliol del 1931 amb l’objectiu de discutir el text estatutari elaborat a Mallorca per l’Associació per la Cultura de Mallorca i la Cambra de Comerç.
Podeu trobar més informació sobre el llibre en aquest enllaç.
Aquí hi trobareu el resum de la recerca en la que es basa el llibre, a la web del Departament d’Història Contemporània de la UB.
També us recomanem aquesta ressenya del llibre per part de Bartomeu Mestre i Sureda.
L’Institut d’Estudis Catalans ha organitzat el simposi “Federalisme. Autonomisme. Independentisme: el pensament catalanista des dels orígens fins al segle XXI”, que se celebrarà els propers 30 i 31 d’octubre a Barcelona. La voluntat de les jornades és fer un repàs a les diferents opcions que el catalanisme polític ha propugnat al llarg de la història per mantenir l’autogovern català. Al simposi hi participaran diverses persones relacionades amb el GRENPoC.
En primer lloc, dijous 30 a les 12:30 h el Dr. Jordi Casassas, membre del comitè assessor del grup, pronunciarà la conferència “L’autonomisme pràctic: Segona República, Transició i Consolidació Democràtica (1931-2006). El mateix dijous però a les 13:15 h el Dr. Lluís Duran, membre del grup, parlarà de la resposta espanyola a l’autonomisme amb “Els partits polítics espanyols i els projectes d’autonomia per a Catalunya”.
En el bloc del simposi sobre els països catalans, a les 18:45 h, l’investigador principal del GRENPoC, el Dr. Agustí Colomines, hi analitzarà la mirada que des de Catalunya s’ha tingut sobre el “més enllà del principat”. El divendres 31 a les 11:00 h el Dr. Josep Maria Solé i Sabaté, col·laborador extern del grup, parlarà de com va evolucionar el catalanisme durant l’exili del franquisme.
Els membres del comitè assessor del grup, el Dr. Carles Boix i laDra. Montserrat Guibernau, tancaran el simposi. El primer ho farà a les 12:00 h amb “Historiografia i ciència política en la Transició Nacional”. La Dra. Guibernau intervindrà a les 12:45 h amb “Identitat, nació, independència”.
Paral·lelament a aquest interessant simposi, a Terrassa s’acaba el cicle de xerrades sota el títol “Tricentenari i més (1714, 1814, 1914 i 2014)” organitzat pels Amics de les Arts de Terrassa. El membre del GRENPoC, el Dr. Xavier Díezhi participarà juntament amb José Luis Martín Ramos amb la conferència “Catalunya: Història, Estat i nació”.
Podeu descarregar-vos el programa del simposi de l’Institut d’Estudis Catalans fent clic aquí.
Podeu trobar el programa del cicle “Tricentenari i més” fent clic aquí.
La irrupció del cas Pujol ha sacsejat la política catalana, que es troba immersa en un procés sobiranista històric. La confessió de Jordi Pujol sobre els comptes de la seva família a l’estranger ha obligat a fer un exercici d’introspecció i anàlisi sobre el que ha representat, representa i representarà la seva figura. Aquest cas ha impulsat la publicació de dues obres interessants. En primer lloc, Pujol KO. ¿Y después del ‘Pujolismo’ qué?, de la col·lecció Economía Digital, en el qual ha participat el Dr. Agustí Colomines, investigador principal del GRENPoC i director acadèmic de la Càtedra Josep Termes. En segon lloc, la reedició del llibre de Francesc-Marc Álvaro, Ara sí que toca!, una obra del 2003, a la qual han canviat el subtítol, que ara és: El pujolisme, el procés sobiranista i el cas Pujol
Al llibre Pujol KO, també hi col·laboren la doctora en filologia espanyola Sonia Sierra i els periodistes, Ismael García Villarejo, Manel Manchón i Xavier Salvador. El capítol signat per Dr. Colomines porta per títol “Jordi Pujol dentro de 100 años”, amb el qual analitza la validesa del mite Pujol i la repercussió que la seva figura té i tindrà en l’imaginari polític català.
El cas Pujol també ha propiciat, com hem dir, la reedició del llibre del periodista i col·laborador del GRENPoC, Francesc-Marc Álvaro, Ara sí que toca!. L’obra analitza el procés de successió de Jordi Pujol al capdavant de Convergència. El periodista fa una anàlisi en profunditat de les relacions de poder al si de CDC i CiU així com el paper polític de l’entorn familiar de l’expresident. La reedició compta amb tres capítols nous, on Álvaro analitza el procés sobiranista, la figura del president Artur Mas i el cas Pujol. Tots tres capítols ajuden a explicar l’evolució del partit i del moviment catalanista en els últims anys i com les revelacions sobre Pujol poden acabar de tancar el cicle de l’etapa pujolista.
Podeu descarregar-vos l’índex del llibre Pujol KO fent clic aquí.
Més informació sobre Ara sí que toca! fent clic aquí.
Ja està disponible el llibre “Josep Termes – Catalanisme, obrerisme, civisme” editat per l’Editorial Afers i coordinat per Teresa Abelló i Agustí Colomines. Josep Termes i Ardèvol, fill de pagesos pobres originaris de la Segarra i la Terra Alta, va néixer a Barcelona el 27 de juliol de 1936. Començà a estudiar farmàcia, però les inquietuds polítiques el portaren a estudiar filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, per la qual es va llicenciar en història l’any 1963. Va militar al PSUC fins al final del franquisme, quan va donar-se’n de baixa en constatar «que deixava de ser un partit obrer portat per obrers» i hi entraven els «nois de casa bona a manar». Lector de castellà a la Universitat de Sheffield (1963-64), el 1964 esdevingué professor ajudant a la Universitat de Barcelona, d’on fou expulsat per segona vegada l’any 1966 junt amb altres professors per la seva activitat contra el règim franquista. El 1968 es va integrar a l’equip que va formar la Universitat Autònoma de Barcelona, per la qual es doctorà l’any 1971. Catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Barcelona (1982), el 1991 ho fou a la Universitat Pompeu Fabra dins l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives. Es jubilà l’any 2006 i va morir a Barcelona el 9 de setembre de 2011. Bibliòfil reconegut, va llegar una biblioteca amb 30.000 volums, Josep Termes fou un dels principals renovadors de la història social i del catalanisme en tant que va reinterpretar les actituds de l’obrerisme i dels moviments populars envers el catalanisme, posant en qüestió gran part dels postulats del marxisme ortodox que apuntaven a l’origen burgès del moviment de reivindicació nacional català. La seva obra sobre el moviment obrer és extensa i erudita des que va publicar Anarquismo y sindicalismo en España: la Primera Internacional, 1864-1881 (1965; hi ha un segona versió del 1972), una visió que culminà poc abans de morir amb el voluminós llibre Història del moviment anarquista a Espanya (2011). Amb l’Editorial Afers també va publicar un parell de volums miscel·lanis de la seva obra dispersa, Història de combat (2007) i La catalanitat obrera. La República Catalana, l’Estatut de 1932 i el Moviment Obrer (2007), a més del vibrant estudi Misèria contra pobresa: els fets de la Fatarella del gener de 1937: un exemple de resistència pagesa contra la col·lectivització agrària durant la Guerra Civil (2005).
El llibre, amb pròleg del conseller de Cultura Ferran Mascarell, repassa la trajectòria de Josep Termes amb textos de diversos autors, que desgranen la seva obra i acció en tres capítols. El primer, Catalanisme, compta amb les aportacions de Jordi Casassas, Santiago Izquierdo i Lluís Duran. Al segon capítol, Obrerisme, hi ha els textos de Teresa Abelló, Pere Gabriel, Manel Lladonosa i Francesc Bonamusa. L’últim capítol del llibre, Civisme, el composen els textos d’Agustí Colomines, Francesc Roca i Josep M. Solé i Sabaté.
El proper dilluns dia 20 d’octubre, a les 19, el Moviment Avancem ha convocat un taula rodona per evocar la figura de Manuel Serra i Moret (1884-1963), ara que fa gairebé mig segle de la seva mort i 130 anys del seu naixement. La crisi actual del socialisme català és un motiu més que suficient per debatre sobre una de les figures més rellevants de l’esquerra catalana. Des de la seva incorporació el 1912 a la Unió Catalanista del Dr. Martí i Julià fins a la reconstrucció socialista a l’exili, primer amb el Partit Socialista Català, i posteriorment, el 1945, amb el Moviment Socialista de Catalunya, Serra i Moret va maldar per fer compatible el catalanisme amb els postulats d’esquerra. El debat que proposa Avancem és, doncs, d’actualitat, especialment després que el PSC hagi fet costat al PSOE en la seva negativa a donar veu al poble per resoldre la voluntat emancipadora dels ciutadans de Catalunya.
En l’acte hi participaran Oriol Junqueras, president d’ERC, Marta Lasalas, periodista, Joan Ignasi Elena, líder d’Avancem i Agustí Colomines, historiador i director de la Càtedra Josep Termes. L’acte tindrà lloc al Centre Cultural Barradas. Rambla Just Oliveras, 56 de L’Hospitalet de Llobregat.
Amb motiu del 74è aniversari de l’afusellament del president Lluís Companys, el Museu d’Història de Catalunya acull la conferència Vida i mort de Lluís Companys, president de Catalunya, organitzada per Cementiris de Barcelona i la revista Sàpiens, que tindrà lloc aviu, dimecres 15 d’octubre, a les set del vespre al museu. La conferència anirà a càrrec del nostre director, el Dr. Agustí Colomines, qui, com ja ha dit en altres ocasions, “és la vida del president Company el que dóna sentit a la seva mort i no pas a l’inrevés, que és el que defensen els que el bandegen com un dels polítics importants de la Catalunya contemporània”.
El president del CoNCA, Carles Duarte i Montserrat, pubica avui al Diari de Girona, un comentari a partir del llibre dels nostres investigadors Aurora Madaula i Agustí Colomines, i en pren el títol per fer-ho.
Aquest és el títol del llibre que Agustí Colomines i Aurora Madaula han publicat a Comanegra sobre la Mancomunitat de Catalunya, de la qual celebrem enguany el centenari. Al seu pròleg a aquest volum, Francesc-Marc Álvaro assenyala que “els catalans d’avui som fills del 1914 més que del 1714”. La coincidència de les dues commemoracions i la concentració d’energies en els actes del tricentenari del setge i la caiguda de Barcelona durant la Guerra de Successió, on Catalunya, arrenglerada amb l’arxiduc Carles en contra de Felip d’Anjou, va afrontar no tan sols la defensa del seu candidat a la corona, sinó també les del seu Dret, de la seva personalitat històrica i de les seves institucions, han provocat que la reivindicació de l’obra de govern de la Mancomunitat hagi quedat en un segon pla. Cal, però, redescobrir el pensament i l’acció del catalanisme que va plasmar-se d’una manera eficaç a la Mancomunitat. El catalanisme polític d’arrel econòmica, social i cultural, a hores d’ara notòriament majoritari i que ha contribuït a definir l’escenari actual i els nostres horitzons de futur, fa peu en un allunyament progressiu que una Catalunya industrial i amb una clara vocació cultural i un fort alè democràtic inicia ja al segle XIX d’una Espanya de la Restauració d’esperit imperial i refractària a una modernització, que va viure d’una manera dolorosa l’esfondrament de les seves colònies, amb la pèrdua l’any 1898 de Cuba i la sagnia al Marroc, que a Catalunya va tenir una manifestació trasbalsadora en la Setmana Tràgica de 1909. Aquesta distància té concrecions com el Memorial de Greuges, on Valentí Almirall va actuar de ponent, presentat a Alfons XII l’any 1885. I podem afegir-hi les Bases de Manresa, de 1892, on Domènech i Montaner, el bisbe Torras i Bages i Prat de la Riba van tenir una funció rellevant, o l’èxit de la candidatura dels Quatre Presidents a les eleccions de 1901. El veritable tomb, però, arrencarà amb l’accés d’Enric Prat de la Riba de primer, l’any 1907, a la presidència de la Diputació de Barcelona i després, l’any 1914, a la de la Mancomunitat de Catalunya, acabada aleshores de constituir. Impressiona l’ambició de la labor profundament intel·ligent impulsada per Prat de la Riba, amb la creació l’any 1907 de l’Institut d’Estudis Catalans, de l’Escola Catalana d’Art Dramàtic —ara Institut del Teatre— l’any 1913, de l’Escola de Funcionaris d’Administració Local —ara Escola d’Administració Pública—, segona escola de la seva mena a Europa, també l’any 1913, de l’Escola del Treball i la Biblioteca de Catalunya l’any 1914, de l’Escola de Bibliotecàries l’any 1916,… Hi van col·laborar personalitats ideològicament llunyanes de Prat com Pere Coromines, Pompeu Fabra Rafael Campalans. El programa d’inversions de la Mancomunitat anava de la construcció d’escoles, com la del Mar, i biblioteques, com la de Valls, a l’extensió de la xarxa telefònica o a les carreteres i els ferrocarrils. El cop d’estat del general Primo de Rivera de 13 de setembre de 1923 va ser l’inici de la fi de la Mancomunitat, ja amb el Reial Decret de 18 de setembre sobre separatisme, i es va confirmar amb l’abolició formal el 20 de març de 1925.
Per completar l’article, aquí teniu el vídeo que es va elaborar, amb guió d’Agustí Colomines i Francesc Canosa i la col·laboració d’Aurora Madaula, per a l’acte commemoratiu dels 100 anys de la Mancomunitat que va tenir lloc al Palau de la Generalitat el 6 d’abril de 2014.
El divendres 26 de setembre, a les 19:30h., se celebrarà el III Seminari Josep Termes. Amb el títol de “9N: Ara és l’hora“, la Dra. Muriel Casals , presidenta d’Òmnium Cultural i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, pronunciarà la conferència principal, acompanyada per l’Il·lm Sr. Jesús Ruana, alcalde de La Fatarella, i Agustí Colomines, director de la Càtedra UB Josep Termes i IP del GRENPoC. L’acte tindrà lloc a La Fatarella, al Casal, a l’Avinguda Catalunya, 3.
NACIONALITATS & POLÍTICA 