Ja podeu veure els vídeos de la taula rodona que vam celebrar el proppassat 16 de desembre: Llibertat i seguretat, el millor binomi. Emmarcada en el cicle “O ells o nosaltres”: Europa davant el repte del terrorisme gihadista, es tracta de la primera de les tres taules rodones previstes.

Us animem a veure la versió completa i/o la síntesi de l’acte i, per suposat, a assistir a les properes dues jornades en les que s’analitzarà el repte que representa el terrorisme gihadista des de l’òptica de
la religió i de l’educació respectivament.

El dia 16 de desembre s’ha inaugurat el cicle“O ells o nosaltres”: Europa davant el repte del terrorisme gihadista, organitzat per la Càtedra Josep Termes i el Parc de les Humanitats i les Ciències Socials, amb la taula rodona Llibertat i seguretat, el millor binomi.

Els ponents han sigut Jordi Armadans (politòleg i director de FundiPau), Albert Batlle (director general de la Policia), Jofre Montoto (analista de seguretat especialitzat en terrorisme i gihadisme) i Eduard Sallent (cap de la Comissaria General de Relacions Institucionals, Prevenció i Mediació). El debat ha sigut dirigit per Gaspar Coll, professor d’història de l’art a la UB i comissionat per al Parc i l’impuls científic de les Humanitats i les Ciències Socials.

Albert Batlle ha remarcat que ens trobem davant d’una forma de terrorisme diferent a les que hem conegut fins ara, situant-nos això en un escenari confús on correm el risc de perdre llibertats.

Jofre Montoto, al seu torn, ha reflexionat sobre com el terrorisme gihadista ha fet que la relació entre llibertat i seguretat sigui cada cop més tensa. Partint de la base que cada persona –sovint depenent de l’edat– dóna un valor diferent a la llibertat i a la seguretat, considera que el principal repte al que ens encarem és el d’aconseguir que el gihadisme no trenqui la cohesió social i no fracturi el binomi llibertat/seguretat.

Jordi Armadans ens ha recordat que la població musulmana és la que ha perdut més vides a causa del terrorisme gihadista i que les morts d’europeus, tot i tocar-nos més de prop, són molt més excepcionals. Assenyala que hem de tenir molta cura que les mesures de seguretat desplegades arrel dels últims successos no malmetin els espais de llibertat. Per últim, ens invita a qüestionar-nos per què el terrorisme gihadista ha augmentat tant els últims 15 anys i si les respostes militars i de seguretat no fan més que reforçar-lo.

Eduard Sallent, per acabar, afirma que, tant des dels mitjans de comunicació com des de les forces de seguretat, cal informar a la ciutadania però sense alarmar-la. Ha remarcat, també, la gran importància de fomentar la cohesió social sense estigmatitzar.

Ben aviat podreu veure el vídeo de la jornada.

Les properes taules rodones d’aquest cicle estaran dedicades a analitzar el tema des del punt de vista de la religió (20 de gener, La religió i els límits de la identitat) i l’educació (10 de febrer, L’educació com a forma de prevenir l’extremisme). Us animem a assistir-hi.

Podeu trobar tota la informació al programa del cicle i confirmar la vostra assistència a catedrajoseptermes@ub.edu.

El nostre director acadèmic, el Dr. Agustí Colomines, ha sigut entrevistat per Montse Hidalgo al programa L’Aigua Clara.

Amb motiu de l’inici del cicle de taules rodones “O ells o nosaltres”: Europa davant el repte del terrorisme gihadista, el Dr. Colomines ha reflexionat sobre què ha fet malament el món en general, com ara permetre i potenciar l’enorme desigualtat entre Nord i Sud -que ha portat irremeiablement a conflictes socials- o desatendre la gestió de la diversitat en l’espai públic. També ha esmentat la delicada situació dels drets humans que, en el context actual, poden estar en joc si posem en una balança la seguretat i la llibertat i oblidem que no es tracta d’escollir entre una o l’altra, sinó que ambdues han d’anar unides i en la mateixa direcció.

Us convidem a escoltar l’entrevista.

La Policia de la Generalitat de Catalunya ha detingut a Barcelona el terrorista gihadista internacional Alí Charaf Damache. Aquesta detenció coincideix amb la convocatòria d’un debat sobre democràcia i seguretat que han organitzat la Càtedra Josep Termes de Lideratge, Ciutadania i Identitats i el Parc de les Humanitats i les Ciències Socials per al dimecres vinent, dia 16.

Es tracta de posar de manifest el millor binomi: el de la seguretat i la llibertat. I és que davant dels atacs terroristes del 13 de novembre a París i d’altres episodis de violència gihadista que s’han produït al continent europeu i a altres territoris d’arreu del món, és vital que la Universitat posi a disposició de la societat en general el coneixement que genera i sigui capaç d’intervenir en els debats que preocupen a la ciutadania.

La primera taula rodona del cicle “O ells o nosaltres”: Europa davant el repte del terrorisme gihadista se celebrarà dimecres 16 de desembre a les 19 h i comptarà amb la participació del Sr. Albert Batlle, director de la Policia; el Sr. Jofre Montoto, analista de seguretat especialitzat en terrorisme i gihadisme, i el Sr. Jordi Armadans, politòleg i director de Fundipau. Es durà a terme a Can Jaumandreu, c/ Perú, 52, Barcelona.

El debat parteix del fet que la llibertat no és possible sense un mínim de seguretat. La necessària sensació de seguretat de les persones no ha de ser aprofitada pels estats per discriminar ningú per raó de raça o religió ni per restringir la llibertat. Al revés, la seguretat de les persones és, precisament, el que ha de garantir els drets humans, la democràcia i l’exercici del pluralisme, elements que són consubstancials a l’estat de dret.

Podeu consultar tota la informació del cicle fent clic a aquest enllaç.

“O ells o nosaltres”: Europa davant el repte del terrorisme gihadista

Primera taula rodona: Seguretat i llibertat, el millor binomi

Intervindran:

– Sr. Albert Batlle, director de la Policia

– Sr. Jofre Montoto, analista de seguretat especialitzat en terrorisme i gihadisme

– Sr. Jordi Armadans, politòleg i director de Fundipau

Data: 16 de desembre de 2015, a les 19 h

Lloc: Parc de les Humanitats de la Universitat de Barcelona (c/ Perú, 52, Barcelona)

La Càtedra Josep Termes de Lideratge, Ciutadania i Identitats i el Parc de les Humanitats i les Ciències Socials hem organitzat un cicle que iniciarem ben aviat. Estarà dedicat a analitzar el repte que representa actualment el terrorisme gihadista i constarà de tres taules rodones on, amb la participació de diversos especialistes de diferents disciplines, s’encararà aquest tema preocupant i de rabiosa actualitat des del punt de vista de la seguretat, la religió i l’educació.

Les tres jornades seran:

• Llibertat i seguretat, el millor binomi,16 de desembre de 2015
• La religió i els límits de la identitat, 20 de gener de 2016
• L’educació com a forma de prevenir l’extremisme, 10 de febrer de 2016

Podeu consultar el programa amb tota la informació mitjançant aquest enllaç.

Aquesta activitat té certificació de l’Escola de Doctorat de la Universitat de Barcelona.

Podeu confirmar la vostra assistència, indicant a quina o quines jornades vindreu, al següent correu electrònic: catedrajoseptermes@ub.edu.

Des de 2014, la Fundació Pro Scientia Publica i la University of Third Age de la Universitat de Breslau organitzen anualment el congrés “Education, Culture and Society”. Es tracta d’una convenció organitzada per i per a acadèmics i estudiants de ciències socials i humanitats de tot el món, amb l’objectiu de promocionar els joves acadèmics i de crear una comunitat acadèmica interdisciplinària internacional. Qualsevol doctor, professor, estudiant, post doc, doctorand… de les diverses disciplines de les ciències socials i les humanitats pot participar en el congrés. El proper, es celebrarà del 12 al 14 de setembre de 2016 a Breslau, Polònia.

Els temes que normalment s’hi tracten són els problemes de l’educació contemporània en relació amb els canvis socials i culturals. Aquest proper any 2016 prendran rellevància, a més, l’educació per adults i la universitària. Es pretén crear una secció dedicada als problemes de la formació per adults en el món contemporani i una altra destinada als reptes de l’educació universitària.

La data límit per enviar les sol·licituds és el 29 de febrer de 2016. En aquest enllaç podeu trobar més informació i descarregar-vos el formulari.

L’Observatori Europeu de Memòries (EUROM) de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona està duent a terme una sèrie d’activitats culturals per repassar els gairebé quaranta anys de dictadura franquista just quan es compleixen quaranta anys de la mort del dictador.

El cicle, “Franco 40/40: el franquisme en quarantena”, té el suport de l’Ajuntament de Barcelona i de la Comissió Europea, i hi col·laboren la Universitat Pompeu Fabra, el Museu Marítim de Barcelona, Arxivers sense Fronteres, Cinespaña Toulouse, Eduxarxa, la Fundació Cipriano García, el Museu de la Pau de Gernika, la Filmoteca de Catalunya, la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat de Perpinyà Via Domitia.

Les properes activitats englobades en aquest cicle són:

• 17 de novembre: Projecció del documental Franco, un fiancé de la mort, de José María Berzosa, a la Filmoteca de Catalunya.
• 18 de novembre:  Projecció del documental Robles, duelo al sol, de Sonia Tercero Ramiro, a la Filmoteca de Catalunya.
• 19 de novembre: Debat sobre la memòria de Franco entre l’hispanista Paul Preston i el catedràtic de la UPF Josep Fontana, moderats per Josep M. Muñoz, director de L’Avenç.
• 20 de novembre: En el transcurs del dia les activitats es descentralitzaran amb actes a la Universitat Rovira i Virgili, a la Sorbona, a la seu de Comissions Obreres, on s’inaugurarà l’espai L’Assemblea,  i al Museu Marítim de Barcelona, on Arxivers sense Fronteres inaugurarà les VII Jornades “Arxius, drets humans i democràcia. Rèmores, avenços i necessitats de futur dels arxius en democràcia”.
• 23 de novembre: Debat: “Canvis i continuïtats en el sistema científic espanyol des de la transició”, presentat per Albert Preses i amb la participació de Reimund Fickert, director de Business Development del PRBB; Emilio Muñoz, CSIC y CIEMAT; Lluís Rovira, director Institució dels Centres de Recerca de Catalunya i Emilio Suarez, Departament d’ Humanitats UPF. El debat es farà a la Sala de Graus A. Calsamiglia (Edifici Roger de Llúria del Campus Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra).

El programa s’estendrà fins l’abril de 2016.

Podeu trobar més informació en el següent enllaç.

L’historiador i editor valencià Vicent Olmos (Editorial Afers), col·laborador de la Càtedra Josep Termes de la Universitat de Barcelona, ha estat guardonat amb un Premi d’Actuació Cívica de la Fundació Carulla per la seva tasca en el món editorial i de divulgació de la història del País Valencià.

Aquests premis, atorgats des de l’any 1983, reconeixen el treball de persones que han actuat i actuen al servei de la identitat nacional en diversos àmbits: ensenyament, mitjans de comunicació, ciències, art, cultura popular, música, teatre, economia, dret, acció social i cívica, etc. En el cas de Vicent Olmos, ha estat premiat per la seva labor en els àmbits de difusió de la llengua, promoció del patrimoni cultural i edició i difusió del llibre en català.

En aquesta XXXII edició, també han estat guardonats:

• Montserrat Cadevall, presidenta de la Federació Catalana d’Entitats Corals (FCEC)
• Miquel Costa, responsable de l’Editorial Mediterrània-Eivissa
• Mireia Montané, pedagoga i directora del Projecte COMconèixer
• Artur Quintana, filòleg i estudiós del català de l’Aragó
• Ferran Rella, president del Consell Cultural de les Valls d’Àneu

La cerimònia d’entrega dels premis serà el dimarts 24 de novembre, a les set de la tarda, al Museu del Disseny de Barcelona. També s’aprofitarà l’ocasió per lliurar el Premi Lluís Carulla, adjudicat al projecte Terra-nova.cat.

Ben aviat Francesc-Marc Álvaro, professor de periodisme a la facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna (Universitat Ramon Llull) i col·laborador del Grup de Recerca en Estudis Nacionals i Polítiques Culturals (GRENPoC) de la Càtedra Josep Termes, presentarà el seu nou llibre, “Per què hem guanyat”, publicat per l’editorial Comanegra.

En la presentació hi participaran Jordi Basté, periodista i director d’El món a RAC1, i l’autor del llibre, Francesc-Marc Álvaro.

L’esdeveniment serà el dijous 19 de novembre a les 19.00 del vespre a La Casa del Llibre, Rambla de Catalunya número 37.

El proppassat 29 d’octubre es va celebrar a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona una jornada del Grup de Recerca en Estudis Nacionals i Polítiques Culturals (GRENPoC), integrat dins de la Càtedra UB Josep Termes de Lideratge, Ciutadania i Identitats. En el transcurs de la reunió, diversos membres i col·laboradors del GRENPoC van intercanviar idees i exposar els estudis que estan realitzant actualment.

Des de la perspectiva de diverses disciplines –història, ciències polítiques, filosofia, sociologia, comunicació i dret– es van tractar i debatre un seguit de temes ben heterogeni però tots immersos en les àrees d’interès de la Càtedra.

El resultat va ser una jornada d’allò més interessant.

Fent clic en els enllaços que segueixen, podeu accedir a un breu resum de les exposicions que es van dur a terme durant la jornada:

• El present en clau històrica, Dr. Jaume Suau i Puig, professor jubilat d’història contemporània a la Universitat de Barcelona

• L’ésser i el temps del sobiranisme, Dr. Joan Vergés Gifra, professor de filosofia moral i política a la Universitat de Girona

• Elements normatius en el debat sobre la secessió a Escòcia i Catalunya, Dr. Ivan Serrano Balaguer, professor de ciències polítiques i socials a la Universitat Pompeu Fabra

• Presència catalana al món, estat de la qüestió i perspectives, Dr. Josep Maria Solé i Sabaté, catedràtic d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona i director de l’Institut d’Estudis Ilerdencs – IEI

• L’exili i el desenvolupament de la identitat nacional basca. El nacionalisme basc a la frontera, Sra. Aurora Madaula i Giménez, doctorand

• L’Oficina Central de les Nacionalitats a París (1912-1919), Dr. Josep Pich i Mitjana, professor d’història contemporània a la Universitat Pompeu Fabra

• Els jueus alemanys a la Barcelona del 1933-1939: El fenomen de l’exili, Sra. Myriam Katz Cohon, investigadora

• Associacionisme cultural i integració dels nouvinguts, Dra. Marta Rovira i Martínez, professora associada de sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat Oberta de Catalunya

• Història versus memòria: disfuncions epistemològiques i comunicatives, Dr. Ferran Sáez Mateu, professor de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals de la Universitat Ramon Llull

• La teoria política del pensament pacifista, Dr. Aitor Díaz Anabitarte, investigador del Departament de Dret Constitucional i Ciència Política de la Universitat de Barcelona

• Biografia intel·lectual de Salvador Seguí, Dr. Xavier Diez Rodríguez, professor de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals de la Universitat Ramon Llull

• Activitat intel·lectual de Companys / Biografia científica de Gabriel Ferrater, Dr. Josep Maria Ortiz i Arilla, PAS de la Universitat de Barcelona