Desconegut's avatar

Quant a NACIONALITATS & POLÍTICA

Blog del Grup de Recerca en Estudis Nacionals i Polítiques Culturals (GRENPoC), adscrit al Grup de Recerca en Estudis Polítics, les Identitats, les Institucions i la Corrupció (GREPIIC)

>Premi d’Assaig Josep Irla

>La Fundació Irla ha convocat el Premi d’Assaig Breu, sobre la realitat política, econòmica, social i cultural dels Països Catalans i els seus reptes de futur. El termini de presentació d’obres finalitza el 25 de febrer del 2011.

Més informació a les bases del premi.

>Eleccions a Bòsnia i Herzegovina

>https://i0.wp.com/www.parlament.ba/images/header_logo.pngCom informàvem fa unes setmanes, el 3 d’octubre passat es varen celebrar eleccions a Bòsnia i Herzegovina. La Constitució de Bòsnia i Herzegovina aprovada arrel dels acords de Dayton del 1995 va donar lloc a una estructura institucional complexa que pretenia conciliar la fragmentació ètnica de l’estat. Així, la constitució reconeix les comunitats croata, sèrbia i bosniana com a ‘pobles constituents’ de la República de Bòsnia i Hezegovina, articulades al voltant de dues ‘entitats’ de base territorial; la federació de Bòsnia i Herzegovina, formada per croats i bosnians, i la república de Srpska, de majoria sèrbia. Aquest entrellat institucional es tradueix en un sistema polític i electoral també complex. Les entitats disposen d’assemblees pròpies amb una àmplia autonomia, i a nivell de la República trobem un doble nivell de representació. De manera indirecta, des de les assemblees de la federació bosniocroata i la república de Srpska s’elegeixen els membres de la ‘Cambra dels pobles’, formada per cinc membres per a cadascuna de les tres comunitats. Amb elecció directa s’escull la ‘Cambra de representants’, on cada comunitat ètnica disposa de 14 diputats.

Aquest sistema ha generat fins ara un sistema polític fragmentat malgrat els arranjaments de tipus consocional que incorpora per facilitar la cooperació entre els pobles de l’estats. Les recents eleccions dibueixen un escenari encara incert per la consolidació de l’estat. D’una banda, la pressió de la comunitat internacional i en particular des d’Europa busca l’enfortiment de les estructures de l’estat com a pas necessari pel seu accés com a estat membre. D’una altra, les tensions centrífugues entre les tres comunitats continúen existint, amb resistències a aprofundir en la unió i fins i tot amb els intents de la República de Srpska per integrar-se a Sèrbia.

Podeu trobar més informació als següents articles (aquí i aquí), als resultats electorals oficials i a l’informe de la Missió Internacional d’Observació Electoral.

>Nomenament d’Agustí Colomines com a director dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC

>La rectora de la UOC ha nomenat el Dr. Agustí Colomines, director acadèmic d’aquesta Àrea, nou director dels Estudis d’Arts i Humanitats, un cop s’ha completat el període encetat ara fa alguns mesos en què temporalment el professor Carles Sigalés els ha dirigit en qualitat de delegat de la rectora.

En la reunió feta el dimecres 6 d’octubre, el Consell de Govern també va acordar crear els Estudis de Ciències de la Salut, que aglutinaran tota l’oferta formativa que fins ara s’oferia des de les àrees de Salut i Sistemes Alimentaris, Cultura i Societat, de l’Institut Internacional de Postgrau (IIP). La rectora ha nomenat el Dr. José Esteban, fins ara director de l’Àrea de Salut de l’IIP, director d’aquests nous estudis.

Arran d’aquest procés de reordenació dels estudis de la UOC, també s’han fet altres canvis. En aquest sentit, la rectora ha nomenat una nova directora dels Estudis d’Economia i Empresa, la Dra. Maria Àngels Fitó. Doctora en Ciències Econòmiques i Empresarials, Fitó ha exercit de professora de la Universitat Politècnica de Catalunya, ha estat consultora de la UOC i ha col·laborat amb la Universitat de Vic i l’Escola Universitària del Maresme, a la vegada que té una llarga experiència professional en el camp de la consultoria. El Consell de Govern agraeix al professor Antoni Meseguer la seva dedicació i esforç en el desenvolupament de les seves tasques i responsabilitats al capdavant dels estudis durant aquests darrers anys.

Finalment, la rectora ha nomenat el Dr. Carles Sigalés delegat seu per als estudiants amb l’objectiu de reforçar, dins del vigent pla de millora de la Universitat, tot el que fa referència a la informació, l’atenció i el tracte personalitzat que s’ofereix als estudiants.

De sis a set àrees de coneixement

Fruit d’aquesta actualització, la Universitat passa a estar organitzada en set àrees de coneixement diferents que s’encarreguen dels programes i titulacions que s’imparteixen i agrupen el professorat de la UOC. En concret, la UOC té els estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació, de Dret i Ciència Política, d’Arts i Humanitats, de Psicologia i Ciències de l’Educació, d’Economia i Empresa, d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació, i els nous Estudis de Ciències de la Salut.

>Identitat nacional i internet

>Les relacions entre l’estudi del nacionalisme i l’evolució d’internet són un àmbit poc estudiat encara però de molt interès. En aquest paper presentat al congrés Internet, Politics, Policy celebrat l’Oxford Internet Institute el passat setembre, s’ofereix una interessant reflexió a partir del cas de Kazakhstan, demanant-se si les fronteres simbòliques que es construeixen a través dels dominis d’internet poden jugar un paper similar per les expressions més tradicionals dels estats i el nacionalisme.

>El nou estatus de Curaçao i St. Maarten

>Aquest cap de setmana s’ha fet efectiu el nou estatus jurídic de les illes de Curaçao i St. Maarten, part de les antigues Antilles Holandeses. La situació de les diverses colònies insulars dels antics imperis holandès, francès o britànic és un camp dels estudis sobre secessió i acomodació de molt interès tot i que poc conegut on es pot trobar un ampli ventall de situacions com processos de descolonització ‘clàssics’ que desemboquen en nous estats independents, fins a diversos estatus jurídics que mantenen una vinculació més o menys estreta amb l’antiga metròpoli, des de models de federacies a romandre part de l’estructura bàsica de l’estat com a departaments o províncies amb alguns arranjaments específics. Aquests tipus de processos s’han descrit sovint com una forma de ‘decolonizing without disengaging’. Ara les illes de Curaçao i St. Maarten adopten el mateix estatus de què ja disposaba Aruba com a estat associat del Regne d’Holanda, mentre que les altres illes de les Antilles Holandeses, que varen obtar per romandre part integral de l’estat esdevenen municips autònoms amb un règim especial.

>"Bòsnia: Noves perspectives, vells problemes"

>“Bòsnia-Herzegovina, l’exrepública iugoslava més castigada per la guerra, presenta lleus signes de recuperació econòmica i institucional, però encara depèn de la cooperació econòmica internacional i està lluny de l’estabilitat social i política. Quinze anys després dels acords de Dayton l’horitzó bosnià és encara tèrbol.” Article publicat a la revista del Centre de Temes Contemporanis de la Generalitat de Catalunya Idees.net. Per llegir-lo sencer, cliqueu aquí.

>20è aniversari de la reunificació alemanya

>

Aquest cap de setmana se celebren vint anys de la reunificació alemanya. El Museu Històric Alemany de Berlin commmora aquest aniversari amb una exposició sobre els procés que es va viure durant aquells mesos, sota el títol 1990 – El camí a la unificació, que es pot visitar fins el gener del 2011.

>El Tibet, "Science" i la política xinesa

>

“Els darrers mesos hem pogut comprovar com la revista Science dedicava la seva atenció al Tibet, fent-se ressò dels darrers estudis genètics relacionats amb l’adaptació natural dels tibetans a l’altitud. Primer va ser a través del seu portal d’internet amb un degoteig de notícies entre maig i juliol per acabar amb la publicació de diversos articles al número 329 de la revista.” Així comença aquest curiós article del Dr. Josep-Lluís Alay, director de de l’Observatori del Tibet i d’Àsia Central de la Universitat de Barcelona i col·laborador de l’AENI. Per llegir l’article sencer, cliqueu aquí.

>Convenció Anual de l’Association for the Study of Nationalities

>L’ASN celebra a la Universitat de Columbia entre el 14 i el 16 d’abril del 2011 la seva 16th World Convention amb el títol Charting the Nation between State and Society. La temàtica de l’associació i de la conferència anual està molt centrada en l’Europa de l’Est i l’Àsia però existeixen pànels sobre aspectes teòrics i comparats que inclouen altres regions del món. El call for papers finalitza el 3 de Novembre. A la pàgina de l’associació s’hi pot trobar el llistat exhaustiu de pànels i seccions, que inclouen:

140 panels on the Balkans, Central Europe and the Baltics, Russia, Ukraine, Belarus, Moldova, Central Asia, the Caucasus, Turkey, Afghanistan, China, and Nationalism Studies.

Including Special Sections on:

  • History, Politics, and Memory
  • Ethnicity and Violence
  • Debating Self-Determination after Kosovo

Thematic Panels on Islam and Politics, Genocide and Mass Killing, Religion, Language Politics, Post-Conflict Reconstruction, Autonomy, Gender and Identity, EU Integration, Migration, Borders and Diasporas, War Crimes and International Tribunals, Political Economy and the Nation, History and Nation-Building.

>6th Global Conference Pluralism, Inclusion and Citizenship

>Del 11 al 13 de març del 2011 se celebrarà a Praga la sisena edició de la Global Conference on Pluralism, Inclusion and Citizenship, organitzada per la xarxa Inter-disciplinary.net El call for papers finalitza a l’octubre i una de les línies proposades del congrés es titula Nations, Fluid Boundaries and Citizenship, i inclou els següents temes:
 

~ What does it mean, today, to belong to a nation?
~ New migrants, new migratory flows and massive movements from peripheral to central countries
~ Resurgence of the local and the diminishing importance of the national
~ Are we living post-national realities?
~ What is the place of economic and cultural claims in today’s forms of political membership?
~ Assimilation, integration, adaptation and other forms of placing the responsibility of change on migrants