>Com informàvem fa unes setmanes, el 3 d’octubre passat es varen celebrar eleccions a Bòsnia i Herzegovina. La Constitució de Bòsnia i Herzegovina aprovada arrel dels acords de Dayton del 1995 va donar lloc a una estructura institucional complexa que pretenia conciliar la fragmentació ètnica de l’estat. Així, la constitució reconeix les comunitats croata, sèrbia i bosniana com a ‘pobles constituents’ de la República de Bòsnia i Hezegovina, articulades al voltant de dues ‘entitats’ de base territorial; la federació de Bòsnia i Herzegovina, formada per croats i bosnians, i la república de Srpska, de majoria sèrbia. Aquest entrellat institucional es tradueix en un sistema polític i electoral també complex. Les entitats disposen d’assemblees pròpies amb una àmplia autonomia, i a nivell de la República trobem un doble nivell de representació. De manera indirecta, des de les assemblees de la federació bosniocroata i la república de Srpska s’elegeixen els membres de la ‘Cambra dels pobles’, formada per cinc membres per a cadascuna de les tres comunitats. Amb elecció directa s’escull la ‘Cambra de representants’, on cada comunitat ètnica disposa de 14 diputats.

Aquest sistema ha generat fins ara un sistema polític fragmentat malgrat els arranjaments de tipus consocional que incorpora per facilitar la cooperació entre els pobles de l’estats. Les recents eleccions dibueixen un escenari encara incert per la consolidació de l’estat. D’una banda, la pressió de la comunitat internacional i en particular des d’Europa busca l’enfortiment de les estructures de l’estat com a pas necessari pel seu accés com a estat membre. D’una altra, les tensions centrífugues entre les tres comunitats continúen existint, amb resistències a aprofundir en la unió i fins i tot amb els intents de la República de Srpska per integrar-se a Sèrbia.

Podeu trobar més informació als següents articles (aquí i aquí), als resultats electorals oficials i a l’informe de la Missió Internacional d’Observació Electoral.