Ben aviat es presentarà un projecte que considerem molt interessant: “L’ADN de la Memòria: banc d’ADN de la UB de víctimes en el marc de la guerra civil espanyola”. En aquest banc es recullen mostres d’ADN de familiars de víctimes de la guerra civil i la dictadura franquista. L’objectiu: Ajudar a les persones que busquen les restes d’algun parent desaparegut que pot estar en alguna de les 240 fosses comunes que hi ha oficialment a Catalunya.

L’acte serà el proper dimecres 15 de juliol a les 12.00 a l’Aula Magna de l’Edifici Històric de la UB (Gran Via de les Corts Catalanes 585).

Podeu llegir més sobre el projecte en aquest enllaç.

Josep Fontana va treure les quartilles de la butxaca i va començar a llegir. Sorprèn que un professor tan experimentat necessiti seguir un text tancat, per més que hagi canviat l’aula per la tribuna de l’Ateneu Barcelonès, on s’està retent un merescut homenatge a Josep Termes, com a historiador i com a ateneista generós. Això va ser el passat mes de juny. S’hi presentava un volum d’homenatge, sintetitzat en tres “temes” que defineixen Termes: Catalanisme, obrerisme, civisme (Editorial Afers), però la peça valenta era precisament l’exposició de Fontana, perquè ells dos representen dues teories històriques diferents, dues maneres, en definitiva, d’entendre el país. Termes defensava que la història era un instrument per comprendre el present i per incidir-hi, i és per això que Barcelona va tenir una dècada on senyorejaven els historiadors, com després la van tenir els arquitectes i ara la tenen els cuiners. Hem passat, pel que sembla, de la reflexió a l’hedonisme.

Però tornem al que dèiem. Fontana no va plantejar cap discrepància, només va reconèixer que n’hi havien. Va triar centrar-se en la primera etapa de la relació. Amics com a joves professors que eren, van compartir militància al PSUC, que era el lloc on gairebé tothom anava a satisfer inquietuds polítiques, però d’on Termes acabaria fugint, tip de la rigidesa doctrinal de l’aparell, enganxat a les concepcions “nacionals” de la vella escola. Termes era un noi de barri, tenia una tradició cultural —i de lluita— molt més flexible, més rica. Fontana es va limitar a constatar que, reunits a l’Autònoma, ja havien canviat, no només les circumstàncies, sinó ells dos, tot i que mantenien un terreny comú d’activitat, sobretot a la revista (del partit) Nous Horitzons. Llavors cau la bomba Solé Tura, que amb tota la barra dictamina que el catalanisme és una invenció de la burgesia catalana, llançada a l’operació de conquerir l’hegemonia (estatal), operació en la qual fracassa; aquesta bomba acaba d’enrarir l’ambient. Termes sosté que el catalanisme és l’expressió política, variada, d’una catalanitat establerta sobretot en el magma de les classes populars. Fontana, amb el temps, establiria que la catalanitat és un compendi (identitari) de l’evolució de les relacions socials i de poder dins la societat catalana. És evident que les dues últimes definicions avalen l’existència nacional de Catalunya i la primera, no. La primera, la de Solé Tura, espanyoleja. I fins avui.

Hi ha la sensació que la historiografia catalana està a punt per a un nou debat que plantegi aquestes coses i les revisi de dalt a baix. I és una llàstima que Termes no hi pugui ser, perquè és el qui amb més claredat defensa l’obvietat, és a dir, que Catalunya existeix. El corrent marxista, que va senyorejar-hi durant dècades, va posar l’accent en la lluita de classes, que era una manera com una altra de defugir el debat nacional. Termes ho va tornar a posar en primer pla, no només per reivindicar l’anarquisme com a part de la construcció nacional, sinó per deixar clar que el catalanisme no és una qüestió de classes dirigents i prou. Això li va discutir també a Vicens Vives, però és que Vicens estava intentant reconstruir precisament la classe dirigent, i per tant, volia establir la importància del rol. Amb paciència franciscana, Termes va anar plantejant el seu debat a tot arreu. Resultat? Un cert aïllament, un anar fent en solitari, però envoltat del respecte de propis i aliens. I un centenar de tesis doctorals tutelades per la seva saviesa.

El llibre que esmento, coordinat per Teresa Abelló i Agustí Colomines, presenta treballs sobre temes diversos i dos articles que se centren en la vida i l’obra de Pep Termes. L’un, de Colomines, és un perfil biogràfic i professional molt aclaridor, que desemboca en una frase: “Termes confessa que se sent tan radical que ha arribat a votar moderat”. L’altre, de Jordi Casassas, se centra més en el debat historiogràfic, i també té frase: la de definir el “cosmopolitisme burgès desnacionalitzador”. Vull dir amb això que Termes és al centre de l’actualitat, perquè, lúcid com era, va saber veure què és allò que importa en cada cruïlla històrica. I perquè sabia que no es juga amb les coses de menjar.

Llegir a Núvol.

“Explicar una persona i una vida és una tasca impossible”. Aquestes van ser les primeres paraules que Josep Fontana (catedràtic emèrit de la UPF) va formular ahir just abans de dur a terme un retrat magistral i ple d’anècdotes de Josep Termes fet des del record dels anys que van compartir, especialment dels anys de formació, afegint-hi pinzellades de la història d’aquell moment vista des de la perspectiva dels qui la vivien i la feien: militància al PSUC, tasques de propaganda clandestina, corregudes davant dels grisos… Va quedar clar que, si bé explicar una persona i una vida és quelcom impossible, ell en fa bons esbossos.

L’acte d’homenatge a Josep Termes es va celebrar a l’Ateneu Barcelonès, escenari ideal per a aquesta tasca, lloc on l’historiador català va passar molts moments de la seva vida. A l’acte també hi van participar Jordi Casassas (catedràtic de la UB i president de l’Ateneu Barcelonès), qui afirmà que Josep Termes estimava la gent i el país, Teresa Abelló (professora de la UB), qui va remarcar la contribució de Termes tant en l’estudi de la història de Catalunya com al país, i Agustí Colomines (professor de la UB i director acadèmic de la Càtedra Josep Termes), qui va assenyalar que l’homenatge estava fet des de l’amistat. En efecte, el resultat va ser un homenatge emotiu a la vegada que amable i amè.

També s’hi va presentar el llibre “Josep Termes. Catalanisme, Obrerisme i Civisme” (Teresa Abelló, Agustí Colomines Eds.), miscel·lània on diversos especialistes i coneixedors aprofundeixen en temes com el catalanisme, l’obrerisme i el civisme des dels valors i l’òptica del professor Josep Termes.

Finalment, Josep Fontana va remarcar la necessitat de compilar els treballs de Josep Termes, tractant-se aquest d’un historiador clau de la historiografia catalana i que, no obstant, no ha sigut prou reconegut.

Podeu llegir més sobre l’esdeveniment en el següent enllaç.

Des de la Càtedra UB Josep Termes ens volem fer ressò de la conferència “El mirall italià: Sistema polític, corrupció, renovació, 1990-2014” que es durà a terme el proper 3 de juny, a les 19h, a l’Aula 221 de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (carrer Montalegre, 6).

La conferència serà a càrrec del professor Umberto Gentiloni Silveri, de la Università La Sapienza de Roma. També hi participarà la professora Paola lo Cascio (departament d’Història Contemporània de la UB) i el senyor Enric Juliana (director adjunt de La Vanguardia).

En l’acte s’analitzarà la convulsa situació econòmica, política i judicial que està vivint l’Estat espanyol en els darrers anys: escàndols de corrupció, esgotament del sistema polític i de l’organització territorial sorgits amb la Transició i l’aparició de nous subjectes polítics. Es compararà amb el model italià, que va viure una situació molt similar a principis dels anys 90 i que va acabar amb l’enfonsament del sistema de partits polítics que havia imperat a la República italiana des de la seva proclamació, l’any 1946.

En el següent enllaç podeu trobar més informació.

El proper dia 28 de maig, a les set de la tarda, es celebrarà a l’Ateneu Barcelonès un homenatge a Josep Termes, acte organitzat per la Càtedra Josep Termes de Lideratge, Ciutadania i Identitats de la Universitat de Barcelona i l’Ateneu Barcelonès.

Amb el títol que dóna nom a la miscel·lània sobre la seva obra, “Catalanisme, obrerisme, civisme”, es recordarà la tasca d’un dels historiadors catalans més rellevants dels darrers temps, especialitzat en el moviment obrer de la Catalunya dels segles XIX i XX, home compromès i de gran vàlua però, tanmateix, no prou reconegut.

L’homenatge serà encapçalat per una conferència a càrrec del Dr. Josep Fontana, catedràtic emèrit de la UPF. També comptarà amb la participació del Dr. Jordi Casassas, catedràtic de la UB i president de l’Ateneu Barcelonès; la Dra. Teresa Abelló, editora i professora de la UB i el Dr. Agustí Colomines, editor i director acadèmic de la Càtedra UB Josep Termes.

El Grup de Recerca Multiculturalisme i Gènere organitza la conferència de la Professora Cinta Ramblado (University of Limerick) “Morality, Nation Building, and Discourses of Femininity in Ireland: The Case of the Magdalene Laundries”

L’esdeveniment  tindrà lloc el dimarts 12 de maig a l’aula 211 –segona planta– de la Facultat de Geografia i Història UB, de 15.30 a 17h.

Des de Nacionalitats us recomanem assistir-hi.

El proppassat dijous 30 d’abril la Càtedra UB Josep Termes va presentar els resultats de la recerca encarregada per la Regidoria de Dona i Drets Civils sobre les necessitats de les dones emprenedores de la ciutat de Barcelona.

En el següent enllaç podreu consultar els resultats que es van exposar a porta tancada al Saló de Cròniques de l’Ajuntament de Barcelona, amb l’assistència de les persones expertes en matèria d’emprenedoria i les dones emprenedores que van ser entrevistades per a l’elaboració de la investigació duta a terme per Manel Bardàvio.

La recerca elaborada durant els darrers mesos fa palès que cal seguir investigant sobre aquest tema per poder donar solució a les necessitats detectades i continuar fomentant, d’una manera més sòlida, l’emprenedoria femenina a Barcelona.

Avui s’ha celebrat al Saló de Cròniques de l’Ajuntament de Barcelona una reunió a porta tancada per presentar els resultats de l’estudi sobre les “Necessitats de les dones emprenedores de la ciutat de Barcelona”, encarregat per la Regidoria de Dona i Drets Civils a la Càtedra Josep Termes. A l’acte hi han assistit les persones expertes i les dones emprenedores que han col·laborat en la recerca a través d’una sèrie d’entrevistes on han exposat les principals dificultats a què s’enfronten les dones emprenedores a l’hora d’iniciar i tirar endavant un projecte així com les mesures que consideren que podria dur a terme l’Ajuntament per seguir facilitant i promovent l’emprenedoria  femenina.

Han participat com a ponents Francina Vila –Regidora de Dona i Drets Civils–, Agustí Colomines –director acadèmic de la Càtedra Josep Termes– i Manel Bardàvio, responsable del desenvolupament de l’estudi i encarregat de presentar-lo a la jornada d’avui.

Posteriorment a l’exposició dels resultats, els assistents a l’acte han manifestat la seva visió de l’estat de l’emprenedoria femenina a Barcelona així com les principals preocupacions al respecte. Una de les problemàtiques que diversos dels assistents han compartit és que, si bé s’inicien molts programes per a promoure l’emprenedoria femenina, molts resulten ser poc consistents i van perdent força. En definitiva, s’ha destacat la necessitat de crear programes més sòlids per tal d’oferir una ajuda més ferma i estable. També s’ha manifestat la necessitat d’un treball en xarxa més continuat i més compartit entre tots els interessats.

L’acte ha conclòs amb les paraules de la Regidora de Dona i Drets Civils, Francina Vila, qui ha exposat les mesures que l’Ajuntament duu a terme per fomentar l’emprenedoria entre les dones de la ciutat així com la línia que pretén seguir per reforçar el suport que dóna en aquesta matèria.

La Dra. Athena Leoussi i el Prof. Anthony D. Smith la setmana passada a Londres

La setmana passada, entre el 20 i el 23 d’abril, el Dr. Agustí Colomines (director acadèmic de la Càtedra UB Josep Termes) va participar a la reunió de l’Association for the Study of Ethnicity and Nationalism (ASEN), acollida en la London School of Economics (LSE) de la capital britànica. Colomines forma part del comitè assessor internacional de l’associació i de la revista Nations and Nationalism, una de les dues revistes que promou el grup i un referent per a tots els estudiosos del nacionalisme d’arreu del món. 

La reunió a la capital britànica ha coincidit amb el vintè aniversari de la creació de Nations and Nationalism i amb l’anunci que un dels seus fundadors, Anthony D. Smith (1939), ha decidit jubilar-se com a editor en cap.

El Prof. Smith adreçant-se al públic que li va retre homenatge la setmana passada a l’LSE

El substituiran en el càrrec dos grans acadèmics de la LSE: John Breuilly, que ja el va substituir al capdavant d’ASEN fa un temps, i el professor John Hutchinson. Amb ells dos també serà continuador de la tasca el jove Eric Kaufmann, professor al Birkbeck College de la Universitat de Londres.

Podeu llegir l’article sobre la qüestió que el Dr. Agustí Colomines ha publicat a Economía Digital, el 24 d’abril de 2015.

El proper 29 d’abril  es presentarà el llibre Vàrem mirar ben al lluny del desert. Actes del simposi “Espanya contra Catalunya: una mirada històrica (1714-2014)”. L’obra presentada recull les aportacions de les ponències del simposi  que es va celebrar amb motiu de la commemoració del tres-cents aniversari de la caiguda de Barcelona en mans de Felip V. En els seus actes s’hi va analitzar des d’una perspectiva històrica la influència de l’acció política, massa sovint de caràcter repressiu, de l’Estat espanyol en relació a Catalunya i va comptar amb la participació d’historiadors, economistes, juristes, sociòlegs i lingüistes: Josep Fontana, Jordi Maluquer, Antoni Furió, Jordi Casassas, Josep M. Solé i Sabaté, Jaume Sobrequés i Núria Bosch, entre d’altres.

Intervindran en l’acte de presentació Agustí Colomines, director acadèmic de la Càtedra UB Josep Termes, el periodista Manuel Cuyàs i Jaume Sobrequés, director del Centre d’Història Contemporània de Catalunya i president de la Societat Catalana d’Estudis Històrics (IEC).

Us convidem a assistir-hi:

29 d’abril, 19.00 h

Auditori del Museu d’Història de Catalunya, Palau del Mar (Plaça de Pau Vila, 3)