Arxiu de la categoria: Estudis històrics

En record de Josep Termes i Ardèvol (1936-2011)

Publicat el per
Respon

Homenatge al mestre Josep Termes i Ardèvol (1936-2011). Hi intervenen: Agustí Alcoberro, director del Museu d’Història de Catalunya; Teresa Abelló, professora de la Universitat de Barcelona; Jordi Casassas, catedràtic d’Història Contemporània de la UB, i Enric Olivé, director de la Càtedra UNESCO de Diàleg Intercultural. Presenta: Agustí Colomines, historiador i director de la Fundació CatDem.

Josep Termes i Ardèvol (Barcelona, 27 de juliol de 1936 – Barcelona, 9 de setembre de 2011). Llicenciat en lletres per la Universitat de Barcelona (1963), la seva oposició al règim va valdre-li l’expulsió de la Universitat el 1958 i el 1966.

Termes es va especialitzar en història del moviment obrer dels segles XIX i XX i la seva relació amb el catalanisme polític. El seu últim volum publicat fou la ‘Història del moviment anarquista a Espanya (1870 1980)’. També va escriure: ‘Anarquismo y sindicalismo en España: la primera Internacional (1864-1881)’ (1972), ‘El nacionalisme català. Problemes d’interpretació’ (1974), ‘Les arrels populars del catalanisme’ (1999), ‘Històries de la Catalunya treballadora’ (2000) i, el 2009, ‘Resum de la història del catalanisme’…

Del 1976 al 1980 fou codirector de l’equip que classificà els fons d’arxiu de l’Ateneu Barcelonès. Mestre d’historiadors, va ser guardonat, entre d’altres distincions, amb la Creu de Sant Jordi i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Vídeo publicat a Youtube per l’Ateneu Barcelonès.

Els historiadors i el nacionalisme

Publicat el per
Respon

La historiadora hongaresa Monika Baár, professora a la Universitat de Groningen (Holanda), el 2010 va publicar aquest interessant estudi sobre la relació entre la historiografia romàntica i la construcció del nacionalisme a l’Europa de l’est durant el segle XIX. Hi fa una anàlisi compara de la vida i l’obra de cinc destacats historiadors orientals que, com ella mateixa diu, han estat pràcticament absents del cànon de la historiografia europea. No és l’únic cas, perquè això mateix es podria aplicar a totes les historiografies que no han accedit al mercat global mitjançant una bona política de traduccions. Baár, doncs, tracta de restablir l’equilibri perdut i ens presenta cinc historiadors europeus orientals: Joachim Lelewel (Polònia, 1786-1861); Simonas Daukantas (Lituània, 1793-1864); Frantisek Palacký (República Txeca, 1798-1876); Mihály Horváth (Hongria, 1804-78) i Mihail Kogalniceanu (Romania, 1818-91). A partir de comparar els esforços d’aquests historiadors per promoure una visió unificada de la respectiva cultura nacional, Baár exposa les estratègies de cadacú per contribuir-hi. Basant-se en documents prèviament traduïts a l’anglès, Baár reconstrueix el rerefons intel·lectual comú i quins eren els seus objectius nacionalistes. L’obra vol demostrar que els historiadors del que a partir del 1945 es va convertir en la perifèria europea , en canvi al segle XIX havien fet contribucions significatives a la historiografia continental, fins al punt de ser tant o més determinants que les contribucions dels historiadors  de l’Europa occidental i central.

Aquí teniu l’índex del llibre: Introduction
;1: Five Biographical Profiles; 2: Romantic Historiography in the Service of Nation-building; 3: Institutionalization and Professionalization; 4: Intellectual Background; 5: Language as Medium, Language as Message; 6: National Antiquities; 7: Feudalism; 8: The Golden Age; 9: Perceptions of others and attitudes to European civilization; Conclusion; Bibliography.

Referència: Historians and Nationalism. Esat-Central Europe in the Nineteenth Century, Oxforf University Press, Oxford: 2010, 340 pp.

>"(Nou) Resum d’història del catalanisme", el darrer llibre del professor Josep Termes

Publicat el per
Respon

>

El professor Josep Termes, catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona i membre del comitè científic de l’Àrea, acaba de publicar el llibre (Nou) Resum d’història del catalanisme (Editorial Base), que és una síntesi lúcida i innovadora del moviment catalanista des dels orígens fins als difícils anys de la dictadura franquista, destinat a substituir el llibre clàssic d’Antoni Rovira i Virgili. L’autor presenta el catalanisme com un moviment de defensa de la identitat i de lluita per aconseguir un autogovern per a Catalunya, lluny del centralisme i de l’uniformisme. Al llarg d’aquest llibre hi desfilen els grans moments d’aquesta llarga lluita de supervivència de Catalunya com a nació i dels seus signes d’identitat. Es tracta d’una obra imprescindible per entendre el moviment de la Renaixença, els congressos catalanistes, les Bases de Manresa, la formació dels diversos partits catalanistes de dretes i esquerres, la Mancomunitat de Catalunya, l’Estatut d’Autonomia durant la Segona República i els diversos corrents d’un moviment que va ser plural i que va arrelar en les classes populars de Catalunya. La introducció del llibre inclou, a més, una aguda i perspicaç crítica a la interpretació marxista i soleturiana sobre els orígens del catalanisme.
Anteriorment, el professor Termes ja havia publicat altres obres dedicades a la temàtica: La immigració a Catalunya i altres estudis d’història del nacionalisme català (1984), Les Bases de Manresa de 1892 i els orígens del catalanisme (1992, juntament amb Agustí Colomines), Les arrels populars del catalanisme (1999), Història del catalanisme fins al 1923 (2001), Patriotes i resistents. Història del primer catalanisme (2003, juntament amb Agustí Colomines) i La catalanitat obrera. La República Catalana, l’Estatut de 1932 i el Moviment Obrer (2007). L’any 2006, Josep Termes va ser guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.