Arxiu de la categoria: Uncategorized

>"Danemark. La souveraineté du Groenland est-elle possible et souhaitable?"

Publicat el per
Respon

>

“Le 21 juin 2009, est entré en vigueur le statut d’autonomie renforcée du Groenland, adopté par référendum en novembre 2008. Quelques jours auparavant, le 1er juin 2009, les élections avaient porté au pouvoir le parti indépendantiste d’extrême gauche Inuit Ataqatigiit (Communauté du peuple), avec un score de 43,7 % des voix, ce qui mettait fin à trente ans de domination social démocrate. […]”. Així comença un interessant article de la Dra. Nathalie Blanc-Noël, mestre de conferències a la Universitat de Montesquieu Bordeus IV i redactora en cap de la revista Nordiques. Per llegir l’article sencer, cliqueu aquí.

>"No allarguem l’agonia i matem Bèlgica ara". Entrevista amb Laurent Brogniet, per Albert Segura

Publicat el per
Respon

>

Ja no són només els flamencs, també els francòfons comencen a assumir ara la fi de Bèlgica i preparen el seu pla B. L’economista Laurent Brogniet (Brussel·les, 1964), copresident del partit Rassemblement Wallonie France, veu inviable mantenir l’estat belga sense Flandes i defensa annexionar Valònia a França. El 66% dels francesos acceptarien acollir els exbelgues francòfons.

La secessió de Bèlgica és inevitable?

Bèlgica ja no existeix! Potser encara ho fem veure, només de cara a la galeria, fa molt que està en coma irreversible i ara hem de tenir coratge de deixar-la morir, descansar en pau. La fi de Bèlgica és una certesa, només algun somiador encara pensa que podem viure junts. Llatins i germànics plegats? La maionesa belga no ha lligat i ara és vinagre.

Però els independentistes flamencs, guanyadors de les eleccions, encara donen una última oportunitat als valons…

No allarguem l’agonia i matem Bèlgica d’una vegada, si us plau. Si deixem que es podreixi i acumulem més rancúnia en els nostres cors, al final algun irresponsable perdrà el control i esclatarà la violència. No ens acarnissem i preparem el futur serenament. Seguim el model txecoslovac, el divorci amistós ràpid i indolor, no volem ser Iugoslàvia.

Flandes independent. Però quin és el pla B de Valònia?

Nosaltres en diem pla F: Valònia i Brussel·les han de passar a ser dues regions de França, és obvi! La petita Bèlgica residual, sense Flandes, no és viable econòmicament. Tots els economistes seriosos adverteixen que els valons perdríem entre el 13% i el 25% del nostre poder adquisitiu, que l’economia del que quedaria d’estat s’ensorraria un 20%; seria un sacrifici enorme, traumàtic.

Però se sent més proper als francesos que als flamencs?

Evidentment! Valons i francesos som el mateix, passegi’s per aquesta frontera artificial, no notarà cap diferència, tret de l’accent, fem la mateixa vida, pensem igual. Aquí tothom mira les televisions franceses, TF1 o France 2 i la resta; a ningú no li interessen les belgues RTBF o RTL TVI. Vagi on vagi a França em sento extremadament ben acollit, però a Flandes no em volen, no em sento com a casa.

Sarkozy no els pagarà el seu atur vitalici…

Tampoc no ens caldrà perquè l’economia francesa sabrà explotar tot el talent i el potencial való. No oblidem que al segle XIX Valònia era la segona regió més rica del món, només després d’Anglaterra. I quan mori Bèlgica morirà també aquest inútil sistema polític: sap el que ens costa pagar els més de 60 ministres dels governs federal, regionals, comunitaris, provincials, municipals i intercomunals? Això és ingovernable, impossible saber qui és responsable de què.

Però ja els volen, els francesos?

Molts valons acomplexats creuen que França no ens voldria mai, però això és tenir una molt baixa autoestima i opinió de si mateix! El 66% dels francesos ens volen acollir i, a la regió del nord, en els pobles propers a la frontera, que és on ens coneixen millor, aquest suport és encara més alt. No serem francesos de segona, tindrem els mateixos drets i obligacions, com els normands i els bretons.

I l’Elisi què hi diu?

França no és indiferent a la mort de Bèlgica. Diputats, senadors i dirigents de la UMP i el PS, així com els nostres contactes al govern francès, ens confirmen que el procés de secessió se segueix molt de prop, però amb una actitud reservada, de respecte i no ingerència. Però la no ingerència no vol dir indiferència. Caldrà que algun ens com el Consell d’Europa o l’ONU traci la nova frontera i, si cal, organitzi referèndums per preguntar als francòfons de Flandes on volen viure demà.

A Flandes i Valònia els uneix un dels pitjors deutes públic d’Europa. Es repartiran aquesta hipoteca?

Ni parlar-ne. Seria escandalós que ens fessin pagar la meitat del deute, perquè els valons tenim menys població i menys aportació de riquesa i desenvolupament. I ara els flamencs no poden fer veure que no recorden que vam ser els valons els que els vam pagar els ports de Zeebruge i d’Anvers, les autopistes, els canals… Si les infraestructures són al nord i se les queden ells, que les paguin o que ens retornin els diners!

La UE frenarà el divorci belga?

Els flamencs se senten una nació, com els catalans, i ho defensen democràticament i els dono suport perquè siguin independents. Ningú no pot frenar la voluntat d’un poble, tampoc la UE no ho aconseguirà.

Entrevista publicada a l’Avui, 20/09/10

>"Nationalism and self-government: the politics of autonomy in Scotland and Catalonia", de Scott L. Greer

Publicat el per
Respon

>

El Dr. Scott L. Greer, professor de ciències polítiques a la Universitat de Michigan i Senior Research Fellow a la London School of Economics Health, ha centrat la seva recerca en les conseqüències del federalisme, la descentralització i la integració europea en la política sanitària i l’estat del benestar. El seu treball se centra, especialment, en el Regne Unit i el desenvolupament de la política de salut a Anglaterra, Irlanda del Nord, Escòcia i Gal·les També ha sobre la incidència del federalisme en les polítiques de salut dels Estats Units, Canadà i Espanya. L’any 2007 va publicar aquest llibre amb el qual compara la mobilització nacionalista d’Escòcia i Catalunya, com va sorgir, quan ho va fer i per què es va aturar en l’autonomia en comptes de reclamar directament l’Estat. Sosté que la fortalesa de les societats escocesa i catalana explica millor la pervivència del nacionalisme que no pas la identitat o la mateixa organització política.

>Estònia sense russos, article de Llibert Ferri

Publicat el per
Respon

>Els estonians d’origen rus se’n van d’Estònia en un èxode qualificat de massiu i d’inquietant. Alguns del fills, i molts del néts i dels besnéts dels qui Stalin va enviar a les repúbliques bàltiques per reforçar el procés de sovietització –i de russificació– ja no suporten més la desafecció d’un estat que els té en una mena de gueto administratiu. Els russoestonians no són ciutadans sinó no-ciutadans, com passa també als russos de Letònia. No poden votar ni accedir a certes formes de propietat ni ocupar càrrecs estratègics. Poden obtenir la plena ciutadania passant un procés de naturalització que demostri la seva voluntat de ser bons estonians. Però sembla que se n’han afartat i s’estimen més tornar a Rússia. Ho explica un informe de la Cambra de Cooperació i de la Comissió de Desenvolupament d’Estònia que alerta que, entre el 2005 i el 2009, les naturalitzacions s’han reduït a una quarta part –els russos ètnics representen el 25% dels 1.300.000 habitants de la república–, i es calcula que un rus de cada deu ha emigrat. Un èxode que d’aquí a pocs anys donarà a Estònia maldecaps econòmics i demogràfics. Sobretot tenint en compte que la immensa majoria dels que marxen són joves, alguns amb una bona qualificació professional.

Fa uns quants mesos, João Lopes Marques, escriptor portuguès resident a Estònia, advertia de la triple fractura que travessa la societat estoniana. La principal i més visible és l’allunyament entre estonians i russos ètnics, però també la fractura entre joves i vells –transversal a les dues identitats nacionals– i, finalment, una fractura no pas menys preocupant entre homes i dones, el salari de les quals és un 25% inferior al dels homes, els més baixos de la UE. Què li ha passat, doncs, a Estònia, ve a preguntar-se Lopes Marques? Doncs que la independència de l’URSS el 1991 va marcar un abans i un després que no ha estat sempre processat amb criteris de cohesió social i de democràcia. La discriminació ha predominat sobre els drets ciutadans: estonians, russos; joves, vells; homes, dones… I així Estònia –potser sense adonar-se’n– viu més condicionada pel seu passat soviètic que no pas vinculada al present europeu a través del seu potencial d’afinitats amb el món escandinau, especialment amb Finlàndia. Al cap de vint anys de la fi del comunisme, Estònia i Letònia –cal no oblidar-ho– són dos països amb tensions ètniques. Una conflictivitat que la Unió Europea hauria hagut de calibrar millor en l’ampliació d’ara fa sis anys.

Publicat a El Temps, núm. 1368, 31 agost del 2010.

>De camí cap a la Conferència Anual de l’ASEN

Publicat el per
Respon

>

The Association for the Study of Ethnicity and Nationalism (ASEN) is holding its 21st Annual Conference, entitled “Forging the Nation”, from the 5th – 7th of April 2011 at the London School of Economics and Political Science.

The fundamental purpose of this conference is to address the role of performances and rituals in the production and reproduction of national identity. This is an important issue for the study of nations and nationalism, however, it remains under-theorised. It is therefore the intention of the conference to gain a deeper understanding of this issue by moving beyond written texts.

We are delighted to announce our confirmed plenary speakers:

Professor Jeffrey Alexander (Yale)
Professor Carol Duncan (Ramapo)
Dr. Jon Fox (Bristol)
Professor Anthony Smith (LSE)

Additional plenary speakers to be announced soon.

For additional enquiries, please email asen.conference2011@lse.ac.uk

Click here to see our call for papers

>En homenatge al Dr. Àlex Seglers (1970-2010), col·laborador de l’AENI

Publicat el per
Respon

>

>N&N Essay Prize

Publicat el per
Respon

>ASEN and Nations & Nationalism have established an essay prize in honour of the memory of Dominique Jacquin-Berdal who was a devoted member of ASEN and an Editor of Nations & Nationalism.

The essay prize has been established to encourage young scholars to publish original research in ethnicity and nationalism. Submissions are invited on all areas and themes in the field of nationalism studies.

The prize will be awarded for the best article submitted. The winning article will be announced at the 21st annual ASEN Conference, April 2011.

The prize will include a sum of £250 and 2 years’ free membership of ASEN, and may lead to publication of the article in Nations & Nationalism.

Submissions may be made by currently enrolled post-graduate students and those who have submitted their thesis within five years of the submission deadline. The final date for submissions for the 2010 prize award is 30 October 2010. Submission procedure:

1. All submissions and correspondence should be made to the Managing Editor of Nations & Nationalism (nations@lse.ac.uk).
2. Submissions must be accompanied by an official letter from the author’s supervisor confirming status and eligibility.
3. Articles must be submitted in English and in the Nations & Nationalism house style (“Harvard” system). Please refer to the Guidelines for Contributors. https://exchange.lse.ac.uk/exchweb/bin/redir.asp?URL=http://www.lse.ac.uk/collections/ASEN/guidelines.html
4. An author may only submit one article for consideration for the prize.
5. Co-authored articles will not be considered.
6. The Prize Committee reserves the right not to award a prize in any given year.

Please refer to the attached poster for more details; feel free to forward this email to anyone who might be interested.

ASEN: The Association for the Study of Ethnicity and Nationalism
London School of Economics
Houghton Street,
London, WC2A 2AE
United Kingdom
T: +44 (0)20 7955 6801
F: +44 (0)20 7955 6218
E: asen@lse.ac.uk
W: http://www.lse.ac.uk/ASEN/ http://www.lse.ac.uk/ASEN/

Please access the attached hyperlink for an important electronic communications disclaimer: http://www.lse.ac.uk/collections/planningAndCorporatePolicy/legalandComplianceTeam/legal/disclaimer.htm

>És possible dir adéu a Espanya?

Publicat el per
Respon

>

Debat organitzat per l’Àrea d’Estudis Nacionals i Identitaris (AENI) de la UOC a propòsit del documental Adéu, Espanya?, de Dolors Genovès, que tindrà lloc el 15 de juliol de 2010,
de 18 a 21h, a la seu central de la UOC

Programa

Salutació i benvinguda a càrrec de la Dra. Imma Tubella, rectora de la UOC

Presentació de tres fragments d’Adéu, Espanya? a càrrec de la Sra. Dolors Genovès, directora del documental

Debat a càrrec de:

Sra. Wendy Alexander, diputada laborista al Parlament Escocès
Dr. Carles Boix, catedràtic de ciència política i polítiques públiques a la Princeton University
Dra. Montserrat Guibernau, catedràtica de ciència política al Queen Mary – University of London
Dr. Edward Hugh, macroeconomista gal·lès
Dra. Simona Škrabec, traductora i assagista eslovena, membre de la junta del PEN Català

Moderarà l’acte la Sra. Mònica Sabata, presidenta de la FOCIR

Dia: 15 de juliol de 2010
Hora: De 18 a 21 h
Lloc: Seu central UOC – Edifici Tibidabo, Av. Tibidabo 39-43 08035 Barcelona
Transports: Ferrocarrils de la Generalitat, Avinguda del Tibidabo
Autobusos: 60, 73, 194, 195

>Presentació del llibre de Josep Vicent Boira: "La commonwealth catalanovalenciana" i taula rodona "El corredor mediterrani, un interès comú"

Publicat el per
Respon

>

La Fundació CatDem, en col·laboració amb la col·lecció l’arquer de Columna Edicions, es complau a convidar-vos a la presentació del llibre de
Josep Vicent Boira:

La commonwealth catalanovalenciana. La formació de l’eix mediterrani al segle XX

Premi Ramon Trias Fargas d’Assaig Polític 2009

Amb motiu de la presentació del llibre tindrà lloc la taula rodona:

El corredor mediterrani, un interès comú, presentada pel Sr. Senén Florensa, director general de l’IEMed, i amb la participació dels següents ponents:

Sr. Josep Mateu, president de la Fundació FemCat i director general del RACC.
Sr. Enric Juliana, periodista i director adjunt de La Vanguardia.
Sr. Ramon Tremosa, eurodiputat i professor de teoria econòmica a la UB.
Sr. Germà Bel, catedràtic d’economia aplicada a la UB i exdiputat al Congrés.
Sr. Josep Vicent Boira, catedràtic de geografia urbana de la Universitat de València i autor del llibre.

Lloc: Sala d’actes de l’IEMed. C. Girona 20. Barcelona.
Dia i hora: Dijous 8 de juliol de 2010 a les 19:30h

>Seminari internacional: "El nou regionalisme europeu, una via per promoure la democràcia i el desenvolupament socioeconòmic?"

Publicat el per
Respon

>

Seminari internacional: “El nou regionalisme europeu, una via per promoure la democràcia i el desenvolupament socioeconòmic?”. Un seminari organitzat per l’European Liberal Forum (ELF) amb la col·laboració del Centre Jean Gol, de la Fundació Catalanista i Demòcrata (CatDem) i de l’Àrea d’Estudis Nacionals i Identitaris de la UOC. Finançat pel Parlament Europeu.

Barcelona 14 de juny de 2010

Taula rodona: “L’estratègia europea de les regions” dirigida pel Sr. Martin Aranburu, cap d’Estudis i Programes de la Fundació CatDem.

Presentacions: http://www.youtube.com/watch?v=n8WUC8ZVB2E

Ponents:

• Sr. Frans de Keyser, Conseller General de Brussels Enterprises Commerce and Industry (BECI).

Part1: http://www.youtube.com/watch?v=Fx2mrgvNJeM&feature=related
Part2: http://www.youtube.com/watch?v=BIwfJzFgjK4&feature=related
Part3: http://www.youtube.com/watch?v=z04w2hzl5_8&feature=related

• Sr. Andreas Büttner, diputat del parlament de Brandenburg. Secretari general del FDP Brandenburg.

Part 1: http://www.youtube.com/watch?v=NqwMSBbrDAo&feature=related
Part 2: http://www.youtube.com/watch?v=EpTETLpUbU4&feature=related
Part 3: http://www.youtube.com/watch?v=pnMA4GNJE_U&feature=related

• Sra. Mònica Sabata, presidenta de la Federació Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes (FOCIR)

Part 1: http://www.youtube.com/watch?v=pXcZMx-JtNA
Part 2: http://www.youtube.com/watch?v=as1NlOABgvE
Part 3: http://www.youtube.com/watch?v=3zsF8XDYviI


Taula rodona “La identitat regional i nacional a Europa” dirigida per la Sra. Julie Cantalou, coordinadora de l’Àrea de Projecció Internacional de la Fundació CatDem.

Ponents:

• Dr. Agustí Colomines, director acadèmic de l’Àrea d’Estudis Nacionals i Identitaris de la Universitat Oberta de Catalunya, professor a la Universitat de Barcelona i director de la Fundació CatDem.

PART 1: http://www.youtube.com/watch?v=FRaIwDnJp18
PART 2: http://www.youtube.com/watch?v=HYlUB_8ghdM
PART 3: http://www.youtube.com/watch?v=KqPa8NChvH4

• Dr. Ferran Requejo, catedràtic de Ciència Política a la Universitat Pompeu Fabra.

PART 1: http://www.youtube.com/watch?v=7pm_7wKMHTQ
PART 2: http://www.youtube.com/watch?v=A8snNnmAIVU
PART 3: http://www.youtube.com/watch?v=09G4wJaPZvw
PART 4: http://www.youtube.com/watch?v=2CCAnlwPiAg

• Sr. Oriano Otocan, Cap del Departament de Cooperació Internacional i Integració Europea de la regió d’Istria.

PART 1: http://www.youtube.com/watch?v=0Xcohao9xHg
PART 2: http://www.youtube.com/watch?v=kq9HceJbGOc
PART 3: http://www.youtube.com/watch?v=sg5HsMrSXzE

Conclusions a càrrec del Dr. Marc Guerrero i Tarragó, patró i cap de l’Àrea de Projecció Internacional de la Fundació CatDem, vicepresident del Partit Liberal Demòcrata Europeu (ELDR Party).

PART 1: http://www.youtube.com/watch?v=BA2qEN8jnUI
PART 2: http://www.youtube.com/watch?v=ZojnkaGBS6Q