Ahir e
s va celebrar al Parc de les Humanitats i les Ciències Socials una taula rodona amb el títol de “La crisi dels refugiats a debat: entre el dret d’asil i l’acollida”, coorganitzada pel mateix Parc, la Càtedra Josep Termes i la Fundació Solidaritat UB. El diàleg també va comptar amb la col·laboració de diverses entitats implicades en el treball amb refugiats: l’Associació per a les Nacions Unides a Catalunya, la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, la Federació d’Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes, la Fundació ACSAR, la plataforma Stop Mare Mortum, el CIEMEN, l’Observatori de l’Estudiant, el Servei d’Atenció a l’Estudiant, el Comitè Català de l’ACNUR i Igman.
L’acte, moderat per Gaspar Coll, professor d’Història de l’Art a la UB i Comissionat per al Parc i l’impuls científic de les Humanitats i les Ciències Socials, va comptar amb la participació de ponents procedents de diversos àmbits que, d’una forma amena però contundent, van deixar clara la seva visió de la crisi que la Unió Europea està vivint a la vegada que van intentar resoldre els nombrosos dubtes que planen en relació a aquest assumpte i com s’hauria de resoldre. La suma de les seves veus va resultar en un anàlisi transversal de la situació actual i la que s’acosta.
El primer en exposar el seu punt de vista va ser Eduard Sagarra Trias, professor de Dret Internacional Públic a la UB i ESADE i president de l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya (ANUE). Va recalcar que els estats europeus estan veient els refugiats com a mercaderies de les que treure profit i que, per això, alguns estats com Alemanya disfressen de solidaritat la intenció de triar els “millors refugiats”. També va insistir en la necessitat d’arreglar el problema, no tan sols els símptomes, lluitant contra les màfies, les dictadures i els gihadistes, per exemple, perquè aquestes persones no es vegin obligades a fugir dels seus països.
El següent en prendre la paraula va ser Àngel Miret i Serra, coordinador de la Generalitat per a l’acollida dels refugiats a Catalunya i professor de Ciències Polítiques i Socials a la UPF, qui en primer lloc va destacar que l’Estat espanyol encara no sap com respondre a aquesta situació. El ponent va recordar que la Generalitat no té competències en qüestió d’asil però sí en tenir cura de les persones, així que està preparant, junt amb diverses entitats socials, mesures per fer front a l’arribada de refugiats, com ara la creació d’un banc de recursos. També va especificar que la Generalitat calcula que Catalunya rebrà uns 3.000 refugiats dels gairebé 15.000 que la Comissió Europea ha destinat a l’Estat espanyol.
El tercer ponent va ser Francesc Mateu, director a Catalunya d’Oxfam Intermón i membre de Stop Mare Mortum, qui va mostrar la mirada de les ONG en aquest tema. Va començar la seva intervenció afirmant que, al marge de les diferents denominacions (refugiats, immigrants, manters…) estem parlant de persones, i això és el que hauria de ser més important i que el fet d’ajudar no és quelcom que s’hagi de fer per generositat, sinó per justícia. El principal argument de la seva intervenció es va referir a la dignitat que qualsevol persona ha de tenir. Així, afirmava que tota persona que ha perdut la seva dignitat té dret a recuperar-la i des d’Europa hem de fer tot el possible per ajudar-la a fer-ho. Al mateix temps, si no ho fem, som nosaltres els que perdem la nostra. Per últim, va destacar que l’acció dels governs per gestionar aquesta crisi ha sigut vague fins que s’han vist pressionats a reaccionar degut a la pressió ciutadana. No obstant, va assenyalar que, irònicament, cap partit polític proposa mesures per donar resposta a aquest assumpte en el seu programa per a les properes eleccions del 27S.
En darrer lloc, Maria-Alba Gilabert, periodista de la secció d’Internacional de Catalunya Ràdio, amb el seu testimoni de primera mà, ens va presentar la visió més crua d’aquesta realitat i les pors que tenen les persones que estan fugint del seu país, com quin serà el seu nivell d’acceptació al lloc d’acollida. També va analitzar la participació dels mass media a l’hora de donar cobertura d’aquesta crisi, sense oblidar-se de fer menció a la polèmica difusió de la imatge d’Aylan Kurdi inert a la platja. Va remarcar la influència de les xarxes socials, que han ajudat a la conscienciació de la població envers aquest problema. Finalment, va afirmar que la crisi dels refugiats és una oportunitat perquè la Unió Europea canviï coses que, fins ara, s’han gestionat malament, i que els mitjans han de contribuir-hi.
Després de les quatre ponències va arribar el torn dels assistents, que van compartir les seves inquietuds. La primera a fer-ho va ser Maria Álvarez, advocada de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR), que va fer notòria la necessitat de sensibilització i de conèixer bé els drets que tenen els refugiats.
Una de les idees principals que va marcar el debat va ser que el problema de la gent que es veu forçada a marxar dels seus estats ve de lluny i de diversos punts del món i que, segurament, aquest cop estem sentint més empatia pels que venen perquè ens hi identifiquem més pel seu nivell social i cultural, però hem d’evitar que aquesta onada solidària sigui passatgera i, sobretot, crear refugiats de primera i de segona.
Aquest acte va ser el primer d’una sèrie de diàlegs que es duran a terme a Can Jaumandreu, com va anunciar Gaspar Coll, on s’analitzaran des de la perspectiva acadèmica diversos temes d’actualitat. La jornada d’ahir va ser un èxit tant per la qualitat dels continguts com per la participació.
nacionalitats 