>Acaba de sortir al mercat el llibre El federalismo canadiense contemporáneo. Fundamentos, tradiciones e instituciones (disponible, també, en format electrònic). Dirigit per professor Alain G. Gagnon, que és membre i Chaire de recherche du Canada en Études québécoises et canadiennes, a més de director del Centre de recherche interdisciplinaire sur la diversité au Québec, aquest llibre tracta de la realitat actual del federalisme canadenc des de la perspectiva de Quebec. Com assenyala ell mateix en la introducció de l’obra, “tal i com es practica al Canadà, el federalisme no ha estat mai popular al Quebec”. Al Canadà, doncs, el federalisme s’ha fonamentat en les pràctiques polítiques que s’impulsen des d’Ottawa, sense tenir en compte la voluntat política expressada des de Quebec a favor de la construcció d’un federalisme multinacional. El federalismo canadiense contemporáneo busca cobrir una llacuna acadèmica: esbrinar quina ha estat la contribució de Quebec en la configuració del Canadà actual. No és un llibre que tracti la qüestió de la distribució de poder o els aspectes constitucionals de la relació entre el Quebec i Canadà. Aquesta obra col·lectiva se centra, per tant, a presentar la manera quebequesa d’entre el federalisme, que és comunitarista o multinacional.

L’obra s’estructura en quatre eixos. El primer mostra els fonaments i les tradicions del federalisme canadenc. El segon analitza els trets que defineixen la dinàmica federal-provincial, enfasitzant sobre el dèficit federatiu en les relacions Quebec-Canadà. El tercer eix aprofundeix en la dimensió intergovernamental de la relació entre el Quebec i Canadà, especialment condicionada pel desequilibri fiscal, la unió social i l’entrada a escena de les ciutats. El quart eix comprèn els reptes i les dificultats que implica la gestió de la diversitat en Estats federals o quasifederals, com Alemanya, els EUA i Espanya, al mateix temps que també fa una revisió a les tensions provocades pel concepte de ciutadania i per reclamacions de les Primeres Nacions davant el poder central o quebequès.

A més de Gagnon, els autors de l’obra són Marc Chevrier, Dimitrios Karmis, François Rocher, Jean-François Caron, Guy Laforest, Catherine Vallières-Roland, Andrée Lajoie, Michel Seymour, Joseph Facal, José Woehrling, Alain Nöel, Sarah Fortin, Yves Vaillancourt, Luc Thériault, Luc Turgeon, Linda Cardinal, Marie-Joie Brady, Martin Papillon, Michel Burgess, Kenneth McRoberts i Benoît Pelletier. Només un però. La traducció castellana no és especialment bona.