“Cities of Welcome, Cities of Transit” analitzarà i avaluarà com l’arribada i el trànsit de refugiats està esculpint el continent europeu en diversos àmbits i de diferents maneres. Si bé és indiscutible que aquest fenomen ha generant onades de solidaritat i benvinguda, també han crescut les tensions i la violència.

Organitzacions de la societat civil, activistes, responsables polítics, experts en dret i acadèmics es reuniran per intercanviar parers i coneixement sobre aquesta complexa situació.

El congrés, organitzat per l’UNU-GCM, openDemocracy i la School of Law at Queen Mary University of London, se celebrarà els dies 14 i 15 de juliol al Recinte Modernista de Sant Pau.

Tingueu en compte que la llengua usada serà l’anglès.

Us hi podeu inscriure fins el dia 30 de juny. No trigueu; les inscripcions seran acceptades per ordre de sol·licitud.

Podeu veure el flyer amb la informació requerida per fer la inscripció.

El Centre d’Història Contemporània de Catalunya (CHCC) i la Societat Catalana d’Estudis Històrics  (SCEH) organitzen “Noves Mirades a l’Exili del 1936”. La jornada serà el 8 de juny a les 18 hores al Carrer del Carme nº 47, seu de l’Institut d’Estudis Catalans.

En el marc del 80è aniversari de l’inici de la Guerra Civil, s’analitzarà el tema de l’exili de catalans i espanyols arrel d’aquesta.

Els exilis polítics durant el segle XX van provocar arreu d’Europa la fugida massiva de milions de persones que es veieren forçades a travessar una frontera per tal de salvar la vida. En el cas català i espanyol, es van generar dos tipus d’exili molt diferenciats que s’han tractat de diferents maneres tant per part dels historiadors com de l’opinió pública.

Aquesta sessió acadèmica aportarà una nova mirada a l’exili i contribuirà a donar-lo a conèixer com una part més del drama i la complexitat del conflicte.

Hi participaran:

• Aleix Villatoro i Oliver, secretari general del Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència.
• Jaume Sobrequés i Callicó, director del Centre d’Història Contemporània de Catalunya i president de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, filial de l’IEC.
• Jordi Rubió i Coromina, Universitat de Girona.
• Arnau Gonzàlez Vilalta, Universitat Autònoma de Barcelona.
• Borja de Riquer, Universitat Autònoma de Barcelona

Aquí podeu veure el díptic amb tota la informació.

La Fundació Cipriano Garcia – CCOO de Catalunya se suma a la commemoració del 80è aniversari de l’inici de la Guerra Civil amb una sèrie d’iniciatives:

• Del 17 de maig al 3 de juny, exposició: “La catàstrofe de les guerres. Guerra, víctimes de l’exili… refugiats”
• 19 de maig, presentació de dos llibres de José Luis Martín Ramos, catedràtic d’història contemporània de la UAB: “La rereguarda en guerra. Catalunya, 1936-1937” i “Territori capital. La guerra civil a Catalunya, 1937-1939”
• 26 de maig, col·loqui: “Víctimes de l’exili i les fronteres (Portbou, 1939 – mar Egeu, 2016)”amb Marià Hispano –historiador i arxiver– i Miguel Pajares –president de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat

La Fundació CYD (Fundación Conocimiento y Desarrollo) ha publicat el rànquing d’universitats espanyoles on s’avaluen 59  indicadors agrupats en els següents paràmetres:

• Ensenyament i aprenentatge
• Recerca
• Transferència de coneixement
• Orientació internacional
• Contribució al desenvolupament regional
• Satisfacció dels estudiants

En aquesta classificació, la Universitat de Barcelona destaca especialment en relació amb la recerca, la transferència de coneixement i l’orientació internacional. En aquest últim aspecte es situa –igualada amb la Universitat Autònoma de Barcelona– com la millor universitat de l’Estat.

També es pot consultar el rànquing en funció dels àmbits d’estudi: empresarials, física, informàtica, enginyeria elèctrica, enginyeria mecànica, medicina, psicologia, matemàtiques, química, treball social, sociologia, història i biologia. Pel que respecta a aquests indicadors la UB obté les millors qualificacions en les àrees d’història, biologia i treball social, així com uns notables resultats en química, empresarials i sociologia.

Globalment, la UB ocupa el segon lloc del rànquing, juntament amb la UAB, i està a un punt de la Universitat Pompeu Fabra, que ocupa la primera posició.

Es tracta de la tercera edició d’aquest rànquing basat en l’U-Multirank elaborat per la Comissió Europea i avalua 66 universitats de l’Estat espanyol. En aquest enllaç podeu veure totes les dades i valoracions obtingudes per la UB.

30 anys després de la catàstrofe nuclear de Txernòbil, la UB dedica un curs d’Els Juliols –del 4 al 8 de juliol a la tarda– a repassar deu esdeveniments històrics que van marcar tràgicament el segle XX:

• L’enfonsament del Titànic i la crisi de la modernitat (15 d’abril de 1912)
• El crac de Wall Street: la catàstrofe econòmica del capitalisme (29 d’octubre de 1929)
• La Nit dels vidres trencats: la ruta cap a l’extermini (9 d’octubre de 1938)
• L’enfonsament del Wilhelm Gustloff i la tragèdia dels desplaçats civils (30 de gener de 1945)
• Hiroshima: de la II Guerra Mundial a l’holocaust nuclear? (6 d’agost de 1945)
• La Nakba: la catàstrofe dels palestins (15 de maig de 1948)
• La matança de la Plaza de las Tres Culturas i la repressió del 68 (2 d’octubre de 1968)
• Les tragèdies de la Xina comunista: del «gran salt endavant» a la massacre de Tian’anmen (4 de juny de 1989)
• El desastre de Txernòbil: el col·lapse del sistema soviètic (26 d’abril de 1986)
• L’11-S: el terrorisme global i l’inici d’una nova era (11 de setembre de 2001)

Els professors encarregats d’examinar aquests esdeveniments són membres del Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona (CEHI-UB): La Dra. Paola Lo Cascio, el Dr. Alberto Pellegrini, el Dr. José Manuel Rúa, el Dr. Daniel Roig i el Dr. Òscar Monterde.

La matriculació comença el proper dimarts 17 de maig a les 10 hores i acaba el dia d’inici del curs. En aquest enllaç podeu trobar tota la informació i formalitzar la matricula.

Fa 95 anys (març-abril de 1921) la Societat de Nacions va celebrar a Barcelona la 1ª Conferència Internacional de Comunicacions i Trànsit, de la qual van sorgir diversos tractats internacionals, la creació de l’Organització Internacional de Comunicacions i Trànsit, l’estandardització de la senyalització de circulació terrestre i el sistema de passaports.

Tot i ser l’única conferència internacional de la Societat de Nacions celebrada a Barcelona, va marcar una forta interacció entre Catalunya i aquesta organització en un moment de grans aspiracions polítiques, nacionals, culturals i socials que, no obstant, es van veure interrompudes per les dictadures del segle XX.

Amb motiu d’aquest 95è aniversari, l’Institut d’Estudis Catalans celebrarà un seguit de conferències durant aquest mes de maig que just comença. Les activitats es duran a terme els dies 10, 17, 24 i 31 de maig i hi participaran Jordi Solé, Joandomènec Ros, Jaume Sobrequés, Manuel Manonelles, Joaquim Torra, Ferran Armengol, Borja de Riquer i Arnau Gonzàlez. El cicle acabarà amb una visita guiada al fons de la Societat de Nacions de la Biblioteca de Catalunya.

Podeu consultar aquí el fullet amb tota la informació.