Ens complau compartir els vídeos de la jornada dedicada a Lluís Companys de la que us parlàvem fa uns dies. Organitzada pel Centre d’Història Contemporània de Catalunya i la Societat Catalana d’Estudis Històrics, es va celebrar a l’Institut d’Estudis Catalans el passat dia 7 d’octubre amb motiu del 75è aniversari de l’afusellament de Companys.

Si no hi veu poder assistir i us hagués agradat ser-hi, aquí teniu un ampli recull de gravacions dels diversos actes que es van dur a terme en el transcurs de la jornada.

Conxita Bou amb el seu marit Carles Pelejero

Arran de la publicació d’un article en què servidor comentava les sensacions que havia tingut el dia que el president Mas va haver d’anar a declarar al TSJC com a imputat, vaig rebre un correu electrònic de Conxita Bou en el qual m’explicava una història extraordinària, que em va fer pensar en Michel de Certeau, el filòsof i historiador francès de la quotidianitat, i en la seva manera poètica d’explicar la construcció del real a partir de l’anonimat. Els transcric el missatge: “Només volia felicitar-lo pel seu article En el paseo Lluís Companys, un 15 de octubre. No tan sols m’ha agradat molt llegir-lo, sinó que m’ha omplert també de nostàlgia i records. L’any 1963 o 1964, si no recordo malament, vaig col·laborar amb el seu pare, el Dr. Joan Colomines i Puig, en una campanya que penso que va encetar ell [de fet, n’era el coordinador], en què es demanava al govern de Franco que es permetés l’ensenyament del català a les escoles. Com que si es feia de forma col·lectiva, és a dir, fent un document signat per una multitud de persones, podia ser objecte de denúncia i càstig, el seu pare es va llançar a l’empresa de fer un document, de forma individual, per a cada una de les persones que es volien sumar a la campanya, esquivant d’aquesta manera la pena que ens podia caure si ho fèiem col·lectivament.”

Mentre llegia aquesta primera part del correu en què m’explicava l’anomenada “campanya de les instàncies”, que fou una iniciativa de FNC, el partit independentista al qual pertanyia el meu pare, ja em preguntava com s’ho devia fer aquesta dona per escriure les peticions. Ella mateixa m’ho va explicar: “Llavors no hi havien ordinadors i cada instància s’havia de mecanografiar específicament per a cada persona, posant a cada una les dades personals. Per dur a terme aquesta feinada, unes quantes mecanògrafes, entre les quals em comptava jo, ens passàvem unes hores del dia o de la nit tancades en un despatx, de la forma més discreta possible per no aixecar sospites. No recordo quants dies ni quantes hores m’hi vaig dedicar. Jo ho feia sortint de treballar de la Caja de Jubilaciones y Subsidios Textil, al carrer d’Aragó cantonada Via Laietana (avui Tresoreria de la SS), i anava caminant fins a la consulta del seu pare, també al carrer d’Aragó. Allà em feia passar a una habitació petita, on hi havia una taula amb una màquina d’escriure; tancada en aquella habitació menuda, anava escrivint instàncies a molta velocitat, una darrere l’altra…” Al final van ser 2.232 instàncies.

La mecanògrafa era la Conxita Bou, actualment és membre de la Societat Catalana de Gnomònica, dedicada a l’estudi de la divisió de l’arc diürn i per tant als rellotges de sol. Per concloure, escriu: “Jo era molt jove i em va proposar de col·laborar amb el seu pare un company de feina molt estimat, en Joan Cornudella i Feixa, fill de l’històric Joan Cornudella [tots dos també de FNC]. Tinc un gran record d’aquesta col·laboració…” La mal anomenada i pleonàstica memòria històrica hauria de rescatar de l’oblit les persones anònimes que, com aquesta mecanògrafa, van contribuir a la resistència antifranquista, com aquell que diu, amb un pic i una pala, sense estridències.

La Conxita em va enviar un model d’aquelles instàncies que ella ha guardat tots aquests anys i el document que l’encapçalava, signat, a Barcelona, el 20 de maig de 1963, amb la rúbrica d’un centenar llarg de grans prohoms del país –de Salvador Espriu a Antoni Tàpies; del Marquès de Mura a Gaziel, passant per Josep Pla i Oleguer Soldevila–. Un document, tot sigui dit, que l’any passat vaig trobar als arxius de la secretaria d’Estat dels EUA. Quina paradoxa, oi?, fins i tot als arxius nord-americans es poden resseguir els avatars dels grans personatges –la majoria homes, només hi he comptat dues dones entre els peticionaris, la pianista Maria Canals i l’escriptora Caterina Albert–, mentre que la història dels resistents anònims és molt més difícil de desvelar. Cal desjerarquitzar la memòria, tal com reclama Gilles Lipovetsky, el sociòleg que ha teoritzat més i millor sobre l’era del buit en la qual vivim, regida pel narcisisme egohistòric. L’anonimat ha estat estudiat, certament, per sociòlegs i antropòlegs amb la intenció d’explicar els no-llocs, l’individualisme i l’empenta de la modernitat. Els historiadors, en canvi, poques vegades saben què fer amb l’anonimat, més enllà de referir-s’hi des d’una perspectiva metodològica per exaltar el valor de la història oral. Els arxius de la memòria anònima són, també, un no-lloc que només s’omple amb testimonis com el de la Sra. Conxita Bou. Li’n dono les gràcies.

Llegir a El Punt Avui.

El dissabte 21 de novembre, el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (Comebe) en col·laboració amb els Serveis Territorials del Departament de Cultura a les Terres de l’Ebre, celebraran la “II Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’Ebre”.

En aquesta segona edició, l’objectiu serà el d’apropar-se, des d’una òptica científica, a una qüestió delicada i polèmica: la exhumació de les fosses comuns de la Guerra Civil i el franquisme contemplades com a fonts primàries de recerca i investigació.

Tot i la perspectiva científica, no es menystindrà el contingut emotiu, sentimental, ètic i moral de tots aquells que lluiten per la creació de programes de recuperació continuats i sistemes d’identificació fiables.

Participaran, en aquesta jornada, especialistes de l’arqueologia i l’antropologia forense com ara Francisco Etxeberria (UPV/EHU), Maria Garcia Alonso (UNED), Assumpció Malgosa (UAB) o Lourdes Herrasti (ARANZADI).

Dia: 21 de novembre

Lloc: Palau Oliver de Boteller (Carrer Jaume Ferran, 4, Tortosa)

Reserves: http://arqueologia.tte.cat/inscripcio o stte.cultura@gencat.cat

L’EPUF (Euromed Permanent University Forum), la secretaria executiva del qual recau en la Càtedra Josep Termes a instància del Dr. Dídac Ramírez Sarrió, rector de la Universitat de Barcelona i actual president de l’EPUF, ha sigut nomenat pel premi ‘‘Best regional University” per part de la Europe Business Assembly. Es tracta d’un premi de prestigi internacional en el camp de la ciència i l’educació.

L’entrega es farà el dia 15 de desembre de 2015 en el marc de la Summit of Leaders and Annual Gathering of Academic Union ‘Science and Education’ que es durà a terme a l’ajuntament d’Oxford (UK).

Podeu veure aquí el programa de l’esdeveniment.

Aquesta tarda, Enric Pujol presentarà a “La Central” del carrer Mallorca el llibre “Tres imprescindibles: Ferran Soldevila, Jaume Vicens Vives i Pierre Vilar”.

Es tracta d’una obra minuciosa però divulgativa a la vegada on es compara la tasca de tres grans historiadors i pensadors fonamentals per la cultura catalana contemporània: Ferran Soldevila, Jaume Vicens Vives i Pierre Vilar. Aquestes tres figures desperten una sorprenent unanimitat entre els especialistes i encarnen tres moments cabdals de l’evolució de la historiografia catalana del segle XX. D’aquesta manera, són puntals bàsics de la tradició contemporània i, estudiant-los conjuntament, ens permeten construir un cànon historiogràfic.

L’autor considera essencial l’existència d’aquest cànon, present en totes les cultures desenvolupades, a Catalunya. Siguin més o menys subjectius, els cànons compleixen una funció social orientadora especialment en les esferes de l’ensenyament, els mass media i el públic no especialitzat.

Amb aquest llibre, doncs, Enric Pujol pretén donar-nos a conèixer, d’una forma més profunda, els nostres grans referents culturals. Aquesta coneixença és quelcom imprescindible per tal de bastir la nova Catalunya.

La presentació de l’obra serà a les 19.30h i, a més de l’autor, hi participaran els historiadors Albert Balcells, Antoni Simon i Òscar Jané, col·laborador del GRENPoC.

El proper 22 d’octubre se celebrarà una jornada commemorativa a la tradició docent a Catalunya. Per això, es commemora el centenari o cinquantenari de la mort o naixement de quinze mestres i professors que han deixat empremta en la renovació pedagògica i en la transmissió de coneixements. El Dr. Agustí Colomines, director acadèmic de la Càtedra Josep Termes, és membre de la Comissió de Commemoracions de la Generalitat de Catalunya i hi ha participat activament.

Vegeu, a continuació el programa de la jornada:

22 octubre 2015 | Barcelona | Universitat de Barcelona | Edifici Històric | Paranimf  

Matí

9.30 – 10.00 h: Inauguració de la Jornada, a càrrec del conseller d’Economia i Coneixement, Hble. Sr. Andreu Mas-Colell, i la vicerectora de Relacions Institucionals i Cultura de la Universitat de Barcelona, Dra. Lourdes Cirlot.

10.00 – 11.30 h: professors universitaris (I)

Homenatge de la Facultat de Filosofia
Moderador: Dr. Josep Montserrat, degà

Francesc Gomà i Musté (1915-1998). Filòsof i professor.  100 anys del naixement.
Intervenció del Dr. Jaume Mascaró Pons

Jaume Bofill i Bofill (1910-1965). Filòsof i professor. 50 anys de la mort.
Intervenció del Dr. Antoni Prevosti Montclús

Pere Vesa i Fillart (1852-1915). Professor i orientalista. 100 anys de la mort.
Intervenció del Dr. Josep Montserrat

Homenatge de la Facultat de Geografia i Història
Moderador: Dr. Xavier Roigé, degà

Joan Maluquer de Motes i Nicolau (1915-1988). Prehistoriador i arqueòleg. 100 anys del naixement.
Intervenció del Dr. Josep M. Fullola o del Dr. Francisco Gracia

Josep Maria Sostres i Maluquer (1915-1984). Arquitecte i professor. 100  anys del naixement.
Intervenció del Dr. Xavier Roigé

11.30 – 12.00 h: pausa amb cafè

12.00 – 13.30 h: professors universitaris (II)

Homenatge de la Facultat de Dret
Moderador: Dr. Enoch Albertí, degà

Josep Maria Font i Rius (1915). Jurista, professor i historiador del dret català. 100 anys del naixement.
Intervenció del Dr. Max Turull

Josep Maria Trias de Bes i Giró (1890-1965). Jurista, polític i professor. 50 anys de la mort.
Intervenció de la Dra. Alegria Borràs

Homenatge de la Facultat de Medicina
Moderador: Dr. Francesc Cardellach, degà

August Pi i Sunyer (1879-1965). Filòsof, polític i professor. 50 anys de la mort.
Intervenció del Dr. Jacint Corbella

Jeroni de Moragas i Gallissà (1901-1965). Neuropsiquiatre infantil i professor. 50 anys de la mort.
Intervenció del Dr. Francesc Cardellach

Tarda

16.30 a 18.30 h: professors no universitaris i mestres

Taula rodona moderada per la Dra. Josefina Cambra, degana del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya

Josep Albert Barret i Moner (1865-1918). Enginyer industrial i professor. 50 anys del naixement.
Intervenció del Dr. Jesús Bonals

Teresa Mañé i Miravet (1865-1939). Publicista, anarquista i mestra. 150 anys del naixement.
Intervenció del Dr. Albert Balcells

Antoni Balmanya (1846-1915). Pedagog. 100 anys de la mort.
Intervenció del Dr. Joan Domènech

Carme Aymerich i Barbany (1915-2001). Pedagoga. 100 anys del naixement.
Intervenció de la Dra. Mercè Izquierdo

Valentí Masachs i Alavedra (1915-1980). Geòleg i professor. 100 anys del naixement.
Intervenció del Dr. Joaquim Sanz i Balagué

Delfí Dalmau i Gener (1891-1965). Pedagog i filòleg. 50 anys de la mort.
Intervenció del Dr. Joan Domènech

18:30 – 19:00 h: Cloenda de la Jornada, a càrrec de la consellera d’Ensenyament, Hble. Sra. Irene Rigau, i del Dr. Dídac Ramírez,  rector de la Universitat de Barcelona.

19:00 – 19:30 h: Concert de cloenda a càrrec del Quartet OUB. Interpretació de moviments seleccionats d’obres de Johann Sebastian Bach i Wolfang Amadeus Mozart, entre d’altres. Integrants del Quartet OUB: Isabel Vila, violí; Pau Gomila, violí; Sara Guasteví, viola, i Pep Cots, violoncel.

Organitzat per la Universitat de Barcelona, amb el suport del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya i de la Generalitat de Catalunya.

Vegeu, també, en el següent enllaç, el currículum dels diferents homenatjats: http://presidencia.gencat.cat/ca/ambits_d_actuacio/commemoracions_2015/tradicio-docent/

Les universitats públiques catalanes, membres de l’ACUP, organitzen el dimarts 13 d’octubre l’acte públic de presentació del comunicat “Les Universitats catalanes, amb els refugiats”, en el qual es comprometen a promoure i facilitar, de forma conjunta, la implicació activa de les seves comunitats en les iniciatives i accions relacionades amb l’acollida de les persones refugiades que arribin o hagin arribat a Catalunya

L’acte comptarà amb la participació del president de l’ACUP, Enric Fossas, del rector de la UB, Dídac Ramírez, i de diversos experts en matèria de conflictes, migració i refugiats, que debatran sobre la situació actual de les persones refugiades i del paper de les universitats catalanes davant d’aquesta realitat:

• Carme Panchón, vicerectora d’Administració i Organització de la UB
• Ricard Zapata-Barrero, professor de Ciències Polítiques a la UPF i director del Grup de recerca interdisciplinari sobre immigració (GRITIM)
• Pere Vilanova Trias, catedràtic de Ciència Política i de l’Administració a la UB
• Laura Feliu, professora titular de Relacions Internacionals a la UAB
• Jordi Borja, professor emèrit i president del Comitè Acadèmic dels programes de postgrau de Ciutat i Urbanisme a la UOC

L’acte serà el tret de sortida d’un seguit d’accions de suport als refugiats que les universitats públiques catalanes duran a terme i que s’emmarcaran sota el concepte de ‘Universitats Refugi’ (#UniversitatsRefugi al Twitter) com ara organitzar xerrades de sensibilització sobre el conflicte sirià, facilitar als nouvinguts l’accés a les activitats acadèmiques o articular espais i serveis específics per a donar resposta a les necessitats d’aquest col·lectiu.

Vegeu en aquest enllaç la informació detallada de l’acte.

El proper divendres 16 d’octubre es celebrarà la II Jornada de la Xarxa d’Investigadors/es sobre Identitats Polítiques i Socials.

Amb el títol de “Catalunya: entre la nova política i la independència”, s’analitzaran des d’un punt de vista acadèmic els canvis recents en la política catalana, tant pel que fa als resultats electorals del 27S com pel que fa als canvis d’escenari, d’actors i de preferències de vot que s’estan produint des de fa cinc anys.

La jornada tindrà format de seminari: s’hi faran dues ponències i un debat entre tots els assistents. Ivan Serrano Balaguer, professor de ciències polítiques i socials a la Universitat Pompeu Fabra i col·laborador del GRENPoC, en serà el moderador.

Podeu trobar tota la informació que necessiteu en el programa de l’acte.

El divendres 9 d’octubre es celebrarà a Agullana (Alt Empordà) el debat “L’exili com a patrimoni” dins del cicle “Patrimoni i territori: tres visions inusuals”, a la seu de l’exposició permanent dedicada a l’exili cultural de 1939, Plaça Major, al costat dret de l’església.

La taula rodona serà moderada per Enric Pujol, comissari de la instal·lació, i comptarà amb la participació de José María Murià (Historiador i articulista), Teresa Férriz (Directora de Projectes, UOC) i Jordi Font (Director del MUME, Museu Memorial de l’Exili).

El proper dimecres 7 d’octubre es durà a terme una jornada dedicada a Lluís Companys, amb motiu del 75è aniversari de l’infame afusellament de qui fou President de la Generalitat de Catalunya al Castell de Montjuïc el dia 15 d’octubre de 1940.

L’acte, organitzat pel Centre d’Història Contemporània de Catalunya i la Societat Catalana d’Estudis Històrics, es farà a l’Institut d’Estudis Catalans i comptarà amb la participació de diversos especialistes en la figura de Companys: Albert Balcells, Josep M. Figueres, Arnau González, José Luís Martín Ramos, Mercè Morales, Jordi Pomés, Hilari Raguer i Josep M. Solé Sabaté. Entre tots, analitzaran la trajectòria pública de Companys i en remarcaran els aspectes més rellevants.

La jornada conclourà amb una taula rodona dedicada a la sentida reivindicació de l’anul·lació del Consell de Guerra del 14 d’octubre de 1940 de tan nefasta memòria. Aquest debat comptarà amb la participació de Josep Cruanyes, Gemma Calvet i Mirta Núñez Díaz-Balart.

Podeu fer un cop d’ull a l’interessant programa fent clic en aquest enllaç.