Volem compartir un parell de reflexions que ens semblen molt interessants. Són de la professora Parvati Nair, especialista en estudis culturals i migratoris, directora fundadora de la United Nations University on Globalization, Culture and Mobility (UNU-GCM) i docent a la Queen Mary University of London.

En els enllaços que us mostrem, Nair discorre sobre els fenòmens migratoris actuals, el posicionament dels governs i quina seria l’actitud adequada per a fer front a aquesta situació, apostant sempre per una postura proactiva, inclusiva i acord amb els drets humans.

The Mediterranean Crisis: An Open Letter to World Leaders

En aquest article, del 9 de setembre de 2015, Parvati Nair afirma que un nen no hauria de morir perquè els governs es mobilitzessin (referint-se a la publicació de la fotografia del cos del petit Kurdi) i que això indica que patim greus deficiències de bona gov
ernança tant a nivell mundial com regional pel que es refereix a immigració. Reflexiona també sobre la relativa predisposició a donar asil a refugiats, cosa que dóna cert prestigi històric i polític, i l’encara amb el rebuig que provoca la idea de ser hospitalaris amb els anomenats “migrants econòmics”. Assegura, a més, que les polítiques frontereres, la negació de visats i la construcció de tanques de filferro tan sols fan que afavorir el creixement del tràfic de persones.

Finalment, insta als líders mundials a respondre de manera proactiva i actuant dins el marc dels drets humans per tal de salvar vides i disminuir el patiment d’aquestes persones doncs, afirma, a Europa hi ha lloc tant pels que ja han arribat com pels que es troben de camí.

Should Migration Have Been a Separate Goal?

En aquestes línies, publicades el 25 de setembre de 2015, Parvati Nair reflexiona de nou sobre la crisi humanitària migratòria que s’està vivint arreu del món. Assegura que la fortificació de fronteres està forçant a aquells que no compleixen els requisits per a la migració legal a viatjar per rutes arriscades i a convertir-se en víctimes de les màfies dedicades al tràfic de persones.

Davant d’aquesta situació, Nair troba necessari un canvi de prisma pel que respecta a la immigració en tots els nivells: des de la política als mass media, passant pel pensament de cadascú de nosaltres. S’ha de deixar de veure els immigrants com un problema, valorar que poden donar-nos riquesa cultural i econòmica, donar respostes proactives i obrir canals de migració legals i segurs, que protegirien els desplaçats de les rutes il·lícites i convertiria el paper de les màfies en redundant. S’ha de revisar el concepte de fronteres per tal que la circulació de persones sigui digna, humana i segura.

En definitiva, considera necessari un replantejament pel que respecta al desenvolupament, no només pel que fa a la circulació de mercaderies, capitals i serveis, sinó també de persones, i es pregunta si dins les Sustainable Development Goals de les Nacions Unides, marcades pel 2030, caldria un punt dedicat exclusivament a aquest drama humanitari.

Ahir es va celebrar al Parc de les Humanitats i les Ciències Socials una taula rodona amb el títol de “La crisi dels refugiats a debat: entre el dret d’asil i l’acollida”, coorganitzada pel mateix Parc, la Càtedra Josep Termes i la Fundació Solidaritat UB. El diàleg també va comptar amb la col·laboració de diverses entitats implicades en el treball amb refugiats: l’Associació per a les Nacions Unides a Catalunya, la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, la Federació d’Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes, la Fundació ACSAR, la plataforma Stop Mare Mortum, el CIEMEN, l’Observatori de l’Estudiant, el Servei d’Atenció a l’Estudiant, el Comitè Català de l’ACNUR i Igman.

L’acte, moderat per Gaspar Coll, professor d’Història de l’Art a la UB i Comissionat per al Parc i l’impuls científic de les Humanitats i les Ciències Socials, va comptar amb la participació de ponents procedents de diversos àmbits que, d’una forma amena però contundent,  van deixar clara la seva visió de la crisi que la Unió Europea està  vivint a la vegada que van intentar resoldre els nombrosos dubtes que planen en relació a aquest assumpte i com s’hauria de resoldre. La suma de les seves veus va resultar en un anàlisi transversal de la situació actual i la que s’acosta.

El primer en exposar el seu punt de vista va ser Eduard Sagarra Trias, professor de Dret Internacional Públic a la UB i ESADE i president de l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya (ANUE). Va recalcar que els estats europeus estan veient els refugiats com a mercaderies de les que treure profit i que, per això, alguns estats com Alemanya disfressen de solidaritat la intenció de triar els “millors refugiats”. També va insistir en la necessitat d’arreglar el problema, no tan sols els símptomes, lluitant contra les màfies, les dictadures i els gihadistes, per exemple, perquè aquestes persones no es vegin obligades a fugir dels seus països.

El següent en prendre la paraula va ser Àngel Miret i Serra, coordinador de la Generalitat per a l’acollida dels refugiats a Catalunya i professor de Ciències Polítiques i Socials a la UPF, qui en primer lloc va destacar que l’Estat espanyol encara no sap com respondre a aquesta situació. El ponent va recordar que la Generalitat  no té competències en qüestió d’asil però sí en tenir cura de les persones, així que està preparant, junt amb diverses entitats socials, mesures per fer front a l’arribada de refugiats, com ara  la creació d’un banc de recursos. També va especificar que la Generalitat calcula que Catalunya rebrà uns 3.000 refugiats dels gairebé 15.000 que la Comissió Europea ha destinat a l’Estat espanyol.

El tercer ponent va ser Francesc Mateu, director a Catalunya d’Oxfam Intermón i membre de Stop Mare Mortum, qui va mostrar la mirada de les ONG en aquest tema. Va començar la seva intervenció afirmant que, al marge de les diferents denominacions (refugiats, immigrants, manters…) estem parlant de persones, i això és el que hauria de ser més important i que el fet d’ajudar no és quelcom que s’hagi de fer per generositat, sinó per justícia. El principal argument de la seva intervenció es va referir a la dignitat que qualsevol persona ha de tenir. Així, afirmava que tota persona que ha perdut la seva dignitat té dret a recuperar-la i des d’Europa hem de fer  tot el possible per ajudar-la a fer-ho. Al mateix temps,  si no ho fem, som nosaltres els que perdem la nostra. Per últim, va destacar que l’acció dels governs per gestionar aquesta crisi ha sigut vague fins que s’han vist pressionats a reaccionar degut a la pressió ciutadana. No obstant, va assenyalar que, irònicament, cap partit polític proposa mesures per donar resposta a aquest assumpte en el seu programa per a les properes eleccions del 27S.

En darrer lloc, Maria-Alba Gilabert, periodista de la secció d’Internacional de Catalunya Ràdio, amb el seu testimoni de primera mà, ens va presentar la visió més crua d’aquesta realitat i les pors que tenen les persones que estan fugint del seu país, com quin serà el seu nivell d’acceptació al lloc d’acollida. També va analitzar la participació dels mass media a l’hora de donar cobertura d’aquesta crisi, sense oblidar-se de fer menció a la polèmica difusió de la imatge d’Aylan Kurdi inert a la platja. Va remarcar la influència de les xarxes socials, que han ajudat a la conscienciació de la població envers aquest problema. Finalment, va afirmar que la crisi dels refugiats és una oportunitat perquè la Unió Europea canviï coses que, fins ara, s’han gestionat malament, i que els mitjans han de contribuir-hi.

Després de les quatre ponències va arribar el torn dels assistents, que van compartir les seves inquietuds. La primera a fer-ho va ser Maria Álvarez, advocada de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR), que va fer notòria la necessitat de sensibilització i de conèixer bé els drets que tenen els refugiats.

Una de les idees principals que va marcar el debat va ser que el problema de la gent que es veu forçada a marxar dels seus estats ve de lluny i de diversos punts del món i que, segurament, aquest cop estem sentint  més empatia pels que venen perquè ens hi identifiquem més pel seu nivell social i cultural, però hem d’evitar que aquesta onada solidària sigui passatgera i, sobretot, crear refugiats de primera i de segona.

Aquest acte va ser el primer d’una sèrie de diàlegs que es duran a terme a Can Jaumandreu, com va anunciar Gaspar Coll, on s’analitzaran des de la perspectiva acadèmica diversos temes d’actualitat. La jornada d’ahir va ser un èxit tant per la qualitat dels continguts com per la participació.

Veure vídeo-resum.

Veure vídeo complet.

Els dies 2, 3 i 4 d’octubre es durà a terme a Canillo (Andorra), el IX Col·loqui Internacional d’Estudis Transpirinencs.

Sota el títol “Contraban d’idees. Contagi, innovació i dissidència a través del Pirineu”, s’analitzarà el paper dels Pirineus com a espai per al flux de les idees, els diferents mitjans emprats per a la seva difusió o els personatges que han tingut més incidència en aquests processos. També s’examinarà com aquest fenomen ha marcat el dia a dia dels diferents territoris pirinencs i, des de l’actualitat, es ponderarà el triomf o el fracàs dels diferents corrents i moviments.

Les jornades comptaran amb la participació de dos investigadors del GRENPoC. Aurora Madaula, durà a terme una ponència titulada “De la frontera política a la frontera refugi. L’efecte frontera en l’exili basc”. Per la seva banda, Òscar Jané Checa parlarà sobre “La Cerdanya, Emmanuel Brousse i la política de (des)informació a frontera”, a més d’exercir de moderador en el “Taller sobre la transmissió d’idees: família, arxius i memòria personal al Pirineu”

Aquí podeu veure el programa complet.

Les inscripcions estan obertes fins el dia 26 de setembre.

Us presentem una jornada que us pot interessar i que es celebrarà durant el matí del proper 30 de setembre al Parc de les Humanitats i les Ciències Socials de la UB.
Sota el nom de “L’escultura sonora com a espai de trobada”, s’exploraran les múltiples vessants de les obres dels germans Baschet, actualment exposades al Parc de les HCS i que es poden visitar, de forma guiada i sonada, cada dimarts i dijous de 10.00 a 14.00 h, fins a la data de finalització.

L’escultura Baschet actua com a nexe d’unió entre disciplines tan diverses com poden ser l’art, les ciències, la pedagogia, l’antropologia i la filosofia.

La jornada, que comptarà amb especialistes del Taller Baschet, consistirà en una ponència, un taller i un debat, a més de l’opció de visitar les instal·lacions del recentment inaugurat Parc de les Humanitats i les Ciències Socials.

L’entrada és gratuïta i oberta a tota la comunitat universitària i professionals del sector cultural, però les places són limitades, així que us convidem a inscriure-us-hi. El període d’inscripcions acaba el dia 22 de setembre.

Aquí en podeu trobar tota la informació. Esperem que hi assistiu i en gaudiu.

L’historiador Òscar Jané Checa, col·laborador del GRENPoC, participarà dijous 17 de setembre a la presentació de dos llibres:

“Antologia de memòries i dietaris personals catalans sobre la Guerra de Successió” (Enric Pujol ed.; estudi introductori d’Òscar Jané), obra que recull el testimoni dels qui visqueren el conflicte. Engloba des del 1687, amb els antecedents que van conduir a la guerra, als anys posteriors, marcats per la repressió i les protestes que van perdurar fins la segona meitat del segle XVIII.

“Memòria personal. Construcció i projecció en primera persona a l’època moderna” (Òscar Jané i Patrice Poujade Eds.), volum on es revisen temes com la “història oficial” o l’estudi de les llengües des de la perspectiva de diversos estudiosos procedents de diferents àmbits geogràfics i acadèmics, amb l’objectiu d’establir un diàleg i un marc comú per a la investigació.

Lloc: Institut d’Estudis Catalans (Carrer del Carme, 47), Sala Pi i Sunyer

Hora: 19.00

Intervindran: Antoni Simon (IEC i UAB), Joan Peytaví (IEC i UPVD), Enric Pujol (Editor) i Òscar Jané (Editor)

L’ASEN (Association for the Study of Ethnicity and Nationalism) i “Nations & Nationalism”, de la London School of Economics and Political Science, han convocat un premi d’assaig en memòria de Dominique Jacquin-Berdal, membre compromesa de l’associació i editora de “Nations & Nationalism”.

L’objectiu del certamen és encoratjar els joves investigadors a publicar treballs de recerca relacionats amb l’etnicitat i el nacionalisme.

Les bases per participar-hi són les següents:

• L’article guanyador serà anunciat durant la celebració de la 26a Conferència anual de l’ASEN, que es durà a terme el mes d’abril de 2016
• El guanyador rebrà 250 £ i dos anys d’afiliació gratuïts a l’ASEN, a més de la possibilitat de veure el seu article publicat a la revista “Nations & Nationalism”
• S’hi poden presentar estudiants de postgraduat o aquells que hagin presentat la seva tesi en els últims cinc anys
• La data límit d’entrega és el dia 30 de novembre de 2015
• Les entregues es faran a nations@lse.ac.uk i aniran acompanyades d’una carta del supervisor de l’autor confirmant el seu estatus i elegibilitat
• Els articles seran presentats en anglès i seguint l’estil de “Nations & Nationalism” (sistema de Harvard)
• Les pautes a seguir es poden consultar en aquest enllaç
• Només es pot presentar un article per autor
• Els articles escrits per més d’un autor no seran considerats
• El Comitè es reserva el dret a declarar el premi desert

El nostre director acadèmic, el Dr. Agustí Colomines, participarà aquesta setmana en la presentació de dos llibres que toquen molt de prop a la societat catalana.

Per una banda, el dimarts 15 de setembre a les 19.30 hores, es presentarà a La Nau Comanegra (Consell de Cent, 159) el llibre d’Arnau Puig “La filosofia de la immediatesa“. A l’acte també hi assistirà l’autor d’aquesta obra que ens parla dels orígens del caràcter català i la importància dels sagnants fets de 1714 en el bastiment de la nostra idiosincràsia.

Per altra banda, el dimecres 16 de setembre a les 19.00 hores, es presentarà el llibre d’Albert Carreras titulat “Volem la independència? Reflexions per al futur immediat” a l’Auditori del Museu d’Història de Catalunya (Plaça Pau Vila, 3). L’obra, publicada per l’Editorial Base, serà presentada pel seu autor. L’acte també comptarà amb la participació de l’Hble. Sr. Francesc Homs, l’Hble. Sr. Andreu Mas-Colell i, com ja hem esmentat, el Dr. Agustí Colomines.

Us convidem a assistir-hi.

Fotografia de Zohra Bensemra

La Càtedra Josep Termes, junt amb el Parc de les Humanitats i les Ciències Socials i la Fundació Solidaritat UB, celebrarà el proper 22 de setembre una taula rodona dedicada a un tema de rabiosa actualitat: “La crisi dels refugiats a debat: Entre el dret d’asil i l’acollida”.

Es compten per milions les persones que es dirigeixen a Europa en busca d’auxili, majoritàriament provinents de Síria. Les diverses iniciatives ciutadanes han deixat clar que hi ha qui està disposat a ajudar. A conseqüència d’aquesta pressió de la societat civil, els governs europeus han anat afegint-se progressivament a l’onada solidària.

Davant la gravetat dels fets, la Universitat de Barcelona no pot ser un mer espectador. Per això vol contribuir al debat des del coneixement, analitzant des de diversos punts de vista com s’ha de gestionar el dret d’asil i l’acollida dels sirians a Europa i als nostres municipis i observant els reptes als quals caldrà fer front amb l’arribada dels primers refugiats.

El debat comptarà amb la participació de ponents de diferents àmbits: el Dr. Eduard Sagarra Trias (professor de Dret Internacional Públic a la UB i a ESADE i president de l’Associació per a Nacions Unides a Espanya – ANUE), la Sra. Maria Alba Gilabert (periodista de la secció d’internacional de Catalunya Ràdio), el Sr. Francesc Mateu (director a Catalunya d’Oxfam Intermón) i el Sr. Àngel Miret i Serra (govern de la Generalitat de Catalunya i professor de Ciències Polítiques i Socials a la UPF).

Us convidem a assistir a l’acte. Serà a les 19.00h al Parc de les Humanitats i les Ciències Socials (carrer del Perú, 52).

Podeu veure aquí el díptic amb tota la informació.