Ahir, dijous 26 de març, la Càtedra UB Josep Termes de Lideratge, Ciutadania i Identitats i el CIDOB van coorganitzar una taula rodona sota el títol de Baltic states and Russian speaking minorities: is there any potential risk of Ukrainisation?.
Hi van participar:
- Dr. Saulius Kaubrys, Professor Associat d’Història de la Universitat de Vilnius, especialitzat en minories nacionals i història de Lituània.
- Dr. Agustí Colomines, professor titular d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona i director acadèmic de la Càtedra UB Josep Termes.
- Dr. Jordi Bacaria, catedràtic d’Economia Aplicada a la UAB i director del CIDOB.
- Sr. Nicolás de Pedro, investigador principal del CIDOB especialista en l’espai post-soviètic i Índia.
- Sr. Marc Gafarot, coordinador de l’àrea de processos internacionals de secessió i de cooperació al desenvolupament al CIDOB.
La jornada va començar amb una breu presentació de l’acte per part de Jordi Bacaria, Agustí Colomines i Marc Gafarot, els dos directors de les institucions coorganitzadores i un dels investigadors del CIDOB. Posteriorment, el professor Kaubrys va elaborar una il·lustradora exposició de la situació política dels Estats bàltics, tant des de la perspectiva històrica com des de la perspectiva política de l’actualitat. D’aquesta manera, unint l’àmbit de les ciències polítiques amb el de la història, es va oferir una visió global del tema tractat.
Durant tota la seva exposició van tenir una rellevància molts especial assumptes com la complexitat de les identitats nacionals en aquestes zones –tant entre els diferents països com en l’interior de cadascun d’ells, així com en contrast amb la identitat nacional russa– identitats en certa manera confuses, doncs en el transcurs de pocs segles han format part de diversos imperis. Així per exemple, en el cas de Lituània en va destacar que va estar unida a Polònia durant dos segles i, posteriorment, va ser sotmesa a successives ocupacions per part de l’Alemanya nazi i de la Unió Soviètica.
Kaubrys va exposar que la composició demogràfica i la presència de les diferents minories en cadascun dels estats bàltics influeixen en el seu posicionament envers la Rússia actual. Així, la distribució demogràfica li permet interpretar el pes que els seus costums, les formes de pensament diferenciat i els posicionaments adquireixen davant la situació política actual.
Un altre tema que va prendre protagonisme és el de les diferències generacionals en aquest aspecte. A tall d’exemple, Saulius Kaubrys es va comparar amb la seva filla: mentre que ell parla rus, la seva filla parla molt millor l’anglès que el rus. En altres paraules, les generacions d’edat més avançada tendeixen a tenir un sentiment més nostàlgic mentre que, els més joves, estan més integrats, tant en el propi estat com en la Unió Europea.
Durant el debat posterior va prendre molta rellevància l’anàlisi de la tensa situació política actual, el que anomenem risc d’ucraïnització. Van sorgir preguntes com quina influència tenen els mass media russos en els Estats bàltics, quin és l’origen d’aquest sentiment de minoria que tenen els russos que viuen en aquests estats i com pot això influir en el seu comportament o què hauria de fer la Unió Europea per tal d’aturar la política que està duent a terme el president rus Vladímir Putin. Es va fer palès que aquest és un dels temes que més preocupa tant als assistents a la taula rodona com als ponents. Sobre aquest últim punt, el professor Kaubrys va recalcar que és un assumpte de difícil solució, doncs si els estats membres de la Unió Europea no tenen, individualment, una posició clara i definida al respecte, encara serà molt més complicat arribar a un acord conjunt.
La jornada va ser un èxit des de la perspectiva dels continguts així com de l’assistència i participació. Es va promoure un diàleg entre persones provinents de diversos territoris de l’antiga Unió Soviètica, així com de Catalunya. Es va mostrar una preocupació i interessos comuns envers uns estats que no poden quedar aïllats de la geoestratègia europea.
Finalment, Bacaria i Colomines van assenyalar la importància de la col·laboració entre les dues institucions i es van instar a continuar buscant altres oportunitats que permetin el partenariat entre l’acadèmia i el think tank.
nacionalitats 