“Menorca endins”

Menorca endinsEl membre col·laborador del GRENPoC, el Dr. Joel Bagur va publicar l’any passat el llibre Menorca endins: el debat estatutari en la segona República espanyola, síntesi de la seva recerca universitària que havia dirigit el Dr. Agustí Colomines.

Partint d’una anàlisi exhaustiva de la bibliografia i d’una recerca hemerogràfica profunda, Joel Bagur intenta mostrar les diferents concepcions que els grups polítics menorquins tingueren sobre les seves relacions amb Madrid i la resta de l’arxipèlag durant la Segona República. Escollint el debat que, al voltant de l’avantprojecte d’Estatut per a les Illes Balears i Pitiüses, es va concretar a Menorca als inicis de la Segona República espanyola, l’obra se centra en el posicionament polític menorquí, que és substancialment diferent del mallorquí i del pitiús. Diferent en la seva visió de la problemàtica regional de l’Estat, per una banda, i de l’ordenació politicoinstitucional interna de l’arxipèlag per l’altra. Així, Menorca es va acabar absentant voluntàriament de l’assemblea que va tenir lloc al Teatre Principal de Palma a finals de juliol del 1931 amb l’objectiu de discutir el text estatutari elaborat a Mallorca per l’Associació per la Cultura de Mallorca i la Cambra de Comerç.

Podeu trobar més informació sobre el llibre en aquest enllaç.

Aquí hi trobareu el resum de la recerca en la que es basa el llibre, a la web del Departament d’Història Contemporània de la UB.

També us recomanem aquesta ressenya del llibre per part de Bartomeu Mestre i Sureda.

Building a new state

Building

 

La Càtedra Josep Termes et recomana la quarta edició de la conferència internacional Sobirania i Justícia Building a New State, que tindrà lloc el proper divendres 31 d’octubre a partir de les 16:00 h a l’auditori de la Pedrera de Barcelona.

L’edició d’aquest any, que porta per títol “Catalunya i Europa, la transició cap al segle XXI”, té per objecte reflexionar sobre l’impacte que el procés d’unió europea opera, com a corrent de fons, en l’actual conjuntura política catalana i, de forma singular, en el debat sobre l’arquitectura del nou Estat. L’ambició europea dels catalans és màxima. És per això que les noves estructures i institucions polítiques catalanes s’hauran de concebre, i permetre evolucionar, en sintonia amb aquest marc col·lectiu. El debat s’apuntala en tres pilars essencials: l’ordre constitucional, la governança pública, i l’estratègia de seguretat i defensa.

Per a més informació, el programa i inscripcions feu clic aquí.

Història del Catalanisme

macia4

L’Institut d’Estudis Catalans ha organitzat el simposi “Federalisme. Autonomisme. Independentisme: el pensament catalanista des dels orígens fins al segle XXI”, que se celebrarà els propers 30 i 31 d’octubre a Barcelona. La voluntat de les jornades és fer un repàs a les diferents opcions que el catalanisme polític ha propugnat al llarg de la història per mantenir l’autogovern català. Al simposi hi participaran diverses persones relacionades amb el GRENPoC.

En primer lloc, dijous 30 a les 12:30 h el Dr. Jordi Casassas, membre del comitè assessor del grup, pronunciarà la conferència “L’autonomisme pràctic: Segona República, Transició i Consolidació Democràtica (1931-2006). El mateix dijous però a les 13:15 h el Dr. Lluís Duran, membre del grup, parlarà de la resposta espanyola a l’autonomisme amb “Els partits polítics espanyols i els projectes d’autonomia per a Catalunya”.

En el bloc del simposi sobre els països catalans, a les 18:45 h, l’investigador principal del GRENPoC, el Dr. Agustí Colomines, hi analitzarà la mirada que des de Catalunya s’ha tingut sobre el “més enllà del principat”.   El divendres 31 a les 11:00 h el Dr. Josep Maria Solé i Sabaté, col·laborador extern del grup,  parlarà de com va evolucionar el catalanisme durant l’exili del franquisme.

Els membres del comitè assessor del grup, el Dr. Carles Boix i la Dra. Montserrat Guibernau, tancaran el simposi. El primer ho farà a les 12:00 h amb “Historiografia i ciència política en la Transició Nacional”. La Dra. Guibernau intervindrà a les 12:45 h amb “Identitat, nació, independència”.

Paral·lelament a aquest interessant simposi, a Terrassa s’acaba el cicle de xerrades sota el títol “Tricentenari i més (1714, 1814, 1914 i 2014)” organitzat pels Amics de les Arts de Terrassa. El membre del GRENPoC, el Dr. Xavier Díez hi participarà juntament amb José Luis Martín Ramos amb la conferència “Catalunya: Història, Estat i nació”.

Podeu descarregar-vos el programa del simposi de l’Institut d’Estudis Catalans fent clic aquí.

Podeu trobar el programa del cicle “Tricentenari i més” fent clic aquí.

“Pujol KO” i “Ara sí que toca!”

Pujol KO ara sí

La irrupció del cas Pujol ha sacsejat la política catalana, que es troba immersa en un procés sobiranista històric. La confessió de Jordi Pujol sobre els comptes de la seva família a l’estranger ha obligat a fer un exercici d’introspecció i anàlisi sobre el que ha representat, representa i representarà la seva figura. Aquest cas ha impulsat la publicació de dues obres interessants. En primer lloc, Pujol KO. ¿Y después del ‘Pujolismo’ qué?, de la col·lecció Economía Digital, en el qual ha participat el Dr. Agustí Colomines, investigador principal del GRENPoC i director acadèmic de la Càtedra Josep Termes. En segon lloc, la reedició del llibre de Francesc-Marc Álvaro, Ara sí que toca!, una obra del 2003, a la qual han canviat el subtítol, que ara és: El pujolisme, el procés sobiranista i el cas Pujol

Al llibre Pujol KO,  també hi col·laboren la doctora en filologia espanyola Sonia Sierra i els periodistes, Ismael García Villarejo, Manel Manchón i Xavier Salvador. El capítol signat per Dr. Colomines porta per títol “Jordi Pujol dentro de 100 años”,  amb el qual analitza la validesa del mite Pujol i la repercussió que la seva figura té i tindrà en l’imaginari polític català.

El cas Pujol també ha propiciat, com hem dir, la reedició del llibre del periodista i col·laborador del GRENPoC, Francesc-Marc Álvaro, Ara sí que toca!. L’obra analitza el procés de successió de Jordi Pujol al capdavant de Convergència. El periodista fa una anàlisi en profunditat de les relacions de poder al si de CDC i CiU així com el paper polític de l’entorn familiar de l’expresident. La reedició compta amb tres capítols nous, on Álvaro analitza el procés sobiranista, la figura del president Artur Mas i el cas Pujol. Tots tres capítols ajuden a explicar l’evolució del partit i del moviment catalanista en els últims anys i com les revelacions sobre Pujol poden acabar de tancar el cicle de l’etapa pujolista.

Podeu descarregar-vos l’índex del llibre Pujol KO fent clic aquí.

Més informació sobre Ara sí que toca! fent clic aquí.

“A redós de Portugal”

a redos

El membre col·laborador del GRENPoC, el Dr. Josep Pich, professor titular d’història contemporània a la Universitat Pompeu Fabra, ha editat el llibre A redós de Portugal – jornades internacionals de commemoració del centenari de la república portuguesa. L’obra també ha estat coordinada per Enric Ucelay Da-Cal i Sebastià Bennassar.

Portugal ha estat molt sovint un territori ignorat des de la perspectiva catalana, però moltes vegades els fets portuguesos han tingut una notable importància. És el cas, per exemple, de l’arribada de la República a Portugal el 1910. Amb motiu del centenari, un seguit d’investigadors es varen reunir a la UPF de Barcelona per analitzar l’impacte d’aquest fet. El llibre aplega els resultats de les seves investigacions.

L’obra compta amb les següents aportacions dels següents autors:

  • Josep Sánchez Cervelló – Relacions entre Espanya i Portugal: de la Restauració al final de la Gran Guerra (1640-1918)
  • Aniceto Alfonso – La república portuguesa i la qüestió colonial
  • Josep Pich Mitjana – L’impacte de la revolució portuguesa (1908-1910), a terres hispanes
  • Diego Palacios Cerezales – La calle y el orden. La difícil republicanización de la policía portuguesa
  • Àngels Carles-Pomar – Disónio Pais: un assaig de presidencialisme durant la I República portuguesa
  • Sebastià Bennasar i Llobera – El Casal Català de Lisboa (1909). La dipolomàcia comercial d’Ignasi Ribera i Rovira com a pont cultural entre Catalunya i Portugal i el seu llegat
  • Laura Orlandini – ¿La última revolución del pasado o la primera del futuro? La percepción de la república portuguesa en la izquierda radical italiana
  • Eloy Martín Corrales – Revoluciones y constitucionalismo en tierras del islam: 1906-1914
  • Arnau Gonzàlez i Vilalta – Portugal i la guerra civil a Catalunya (1936). L’atreviment d’una potència marginal-imperial. L’acció del consulta lusità a Barcelona.

“Josep Termes – catalanisme, obrerisme, civisme”

Josep Termes Llibre

Ja està disponible el llibre “Josep Termes – Catalanisme, obrerisme, civisme” editat per l’Editorial Afers i coordinat per Teresa Abelló i Agustí Colomines.  Josep Termes i Ardèvol, fill de pagesos pobres originaris de la Segarra i la Terra Alta, va néixer a Barcelona el 27 de juliol de 1936. Començà a estudiar farmàcia, però les inquietuds polítiques el portaren a estudiar filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, per la qual es va llicenciar en història l’any 1963. Va militar al PSUC fins al final del franquisme, quan va donar-se’n de baixa en constatar «que deixava de ser un partit obrer portat per obrers» i hi entraven els «nois de casa bona a manar». Lector de castellà a la Universitat de Sheffield (1963-64), el 1964 esdevingué professor ajudant a la Universitat de Barcelona, d’on fou expulsat per segona vegada l’any 1966 junt amb altres professors per la seva activitat contra el règim franquista. El 1968 es va integrar a l’equip que va formar la Universitat Autònoma de Barcelona, per la qual es doctorà l’any 1971. Catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Barcelona (1982), el 1991 ho fou a la Universitat Pompeu Fabra dins l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives. Es jubilà l’any 2006 i va morir a Barcelona el 9 de setembre de 2011. Bibliòfil reconegut, va llegar una biblioteca amb 30.000 volums, Josep Termes fou un dels principals renovadors de la història social i del catalanisme en tant que va reinterpretar les actituds de l’obrerisme i dels moviments populars envers el catalanisme, posant en qüestió gran part dels postulats del marxisme ortodox que apuntaven a l’origen burgès del moviment de reivindicació nacional català. La seva obra sobre el moviment obrer és extensa i erudita des que va publicar Anarquismo y sindicalismo en España: la Primera Internacional, 1864-1881 (1965; hi ha un segona versió del 1972), una visió que culminà poc abans de morir amb el voluminós llibre Història del moviment anarquista a Espanya (2011). Amb l’Editorial Afers també va publicar un parell de volums miscel·lanis de la seva obra dispersa, Història de combat (2007) i La catalanitat obrera. La República Catalana, l’Estatut de 1932 i el Moviment Obrer (2007), a més del vibrant estudi Misèria contra pobresa: els fets de la Fatarella del gener de 1937: un exemple de resistència pagesa contra la col·lectivització agrària durant la Guerra Civil (2005).

El llibre, amb pròleg del conseller de Cultura Ferran Mascarell, repassa la trajectòria de Josep Termes amb textos de diversos autors, que desgranen la seva obra i acció en tres capítols. El primer, Catalanisme, compta amb les aportacions de Jordi Casassas, Santiago Izquierdo i Lluís Duran. Al segon capítol, Obrerisme, hi ha els textos de Teresa Abelló, Pere Gabriel, Manel Lladonosa  i Francesc Bonamusa. L’últim capítol del llibre, Civisme, el composen els textos d’Agustí Colomines, Francesc Roca i Josep M. Solé i Sabaté.

Podeu comprar el llibre des d’aquest enllaç.

Manuel Serra i Moret

Bz-kIwBIAAAcZNZ.jpg-large

 

 

El proper dilluns dia 20 d’octubre, a les 19, el Moviment Avancem ha convocat un taula rodona per evocar la figura de Manuel Serra i Moret (1884-1963), ara que fa gairebé mig segle de la seva mort i 130 anys del seu naixement. La crisi actual del socialisme català és un motiu més que suficient per debatre sobre una de les figures més rellevants de l’esquerra catalana. Des de la seva incorporació el 1912 a la Unió Catalanista del Dr. Martí i Julià fins a la reconstrucció socialista a l’exili, primer amb el Partit Socialista Català, i posteriorment, el 1945, amb el Moviment Socialista de Catalunya, Serra i Moret va maldar per fer compatible el catalanisme amb els postulats d’esquerra. El debat que proposa Avancem és, doncs, d’actualitat, especialment després que el PSC hagi fet costat al PSOE en la seva negativa a donar veu al poble per resoldre la voluntat emancipadora dels ciutadans de Catalunya.

En l’acte hi participaran Oriol Junqueras, president d’ERC, Marta Lasalas, periodista, Joan Ignasi Elena, líder d’Avancem i Agustí Colomines, historiador i director de la Càtedra Josep Termes. L’acte tindrà lloc al Centre Cultural Barradas. Rambla Just Oliveras, 56 de L’Hospitalet de Llobregat.

Vida i mort del president Companys

Captura de pantalla 2014-10-15 a les 10.51.21

 

Amb motiu del 74è aniversari de l’afusellament del president Lluís Companys, el Museu d’Història de Catalunya acull la conferència Vida i mort de Lluís Companys, president de Catalunya, organitzada per Cementiris de Barcelona i la revista Sàpiens, que tindrà lloc aviu, dimecres 15 d’octubre, a les set del vespre al museu. La conferència anirà a càrrec del nostre director, el Dr. Agustí Colomines, qui, com ja ha dit en altres ocasions, “és la vida del president Company el que dóna sentit a la seva mort i no pas a l’inrevés, que és el que defensen els que el bandegen com un dels polítics importants de la Catalunya contemporània”.

The politics of identity

L’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI) i NCCR Democracy organitzen el proper dilluns 13 d’octubre el seminari “The politics of identity adoption and change”. El seminari comptarà amb la presència de reputats investigadors sobre la matèria.

En les últimes dècades, l’estudi de la identitat social ha estat al centre de l’estudi de la política i la sociologia comparades. És evident que la identitat social afecta les actituds i comportaments polítics de la ciutadania, i per tant les prioritats de polítiques públiques. Una part important de l’acadèmia ha arribat a la conclusió que les identitats socials poden canviar al llarg del temps. Això ha posat de manifest la necessitat d’estudiar els mecanismes pels quals aquests canvis tenen lloc. Aquest seminari presenta la feina de diversos investigadors en l’estudi d’aquesta matèria.

Podeu descarregar-vos el programa en aquest enllaç.

Existeix el dret a decidir?

existeix dret a decidir

L’editorial Tibidabo Ediciones publica el llibre “¿Existe el derecho a decidir? – Preguntas y respuestas sobre el proceso abierto en Cataluña”. El llibre recull les opinions de diversos juristes sobre el procés de Transició Nacional des d’un punt de vista legal. L’obra ha estat coordinada pel Dr. Eduard Sagarra, professor titular de Dret Internacional Públic d’ESADE, i compta amb les aportacions dels doctors Joan Josep Queralt (dret penal – UB), Joan Ridao (dret constitucional – UB), Xavier Pons (dret internacional públic – UB), Esther Giménez-Salinas (dret penal i criminologia – UB), Antoni Font (dret mercantil – UB) i Alfonso González Bondia (dret internacional públic – URV). L’advocat Antonio Garrigues Walker ha prologat l’obra.

El llibre recull posicionaments diversos sobre el procés de transició nacional. Per una banda hi ha el qüestionament sobre l’existència del dret a decidir i l’aplicabilitat del dret a l’autodeterminació al cas català. Aquestes qüestions les plantegen el Dr. Tornos i el Dr. Ridao en les seves aportacions. Des d’un punt de vista del dret internacional el Dr. Pons, analitza l’existència o no del dret a la secessió unilateral. Els Dr. Sagarra i González Bondia fan una anàlisi des de la perspectiva de la Unió Europea i les implicacions político-jurídiques per la UE. Per últim al llibre s’hi analitzen diversos aspectes del procés des del punt de vista constitucional i espanyol, com ara l’edat de vot a majors de 16 anys (Dr. Giménez-Salinas), la unitat de mercat com a fals argument en contra del procés (Dr. Font) i la desconnexió sentimental entre la majoria del poble català i el projecte espanyol (Dr. Queralt).

Teniu més informació sobre l’obra en aquest enllaç.