>El dijous de la setmana passada, els ulls se’n va clavar en una necrològica publicada a La Vanguardia que deia així: “Josep R. Llobera Plana. Catedràtic d’Antropologia University of London. Ens ha deixat el 4 de desembre, a Londres. La teva esposa, Ann MacLarnon; les teves germanes, Mary, Tere i Carme; cunyats, nebots i família ho fem saber als amics i coneguts. El teu arrelament a Rocafort de Queralt, el teu esperit lliure i crític ens acompanyarà sempre”. Em vaig quedar astorat. No és que no sabés que el professor Llobera estava delicat de salut, el que em va sobtar és que haguessin passat cinc dies del seu decés i ningú a Catalunya no n’hagués dit res ni m’haguessin arribat notícies, ni que fossin orals, d’una pèrdua tan desgraciada. I això que algú va crear un dia una pàgina a Facebook dels seguidors de la seva obra, El Dios de la Modernidad. El desarrollo del nacionalismo en Europa occidental (Anagrama, 1996, per bé que l’original anglès és del 1994), però que tampoc no diu res, almenys fins ahir, la sobre el seu traspàs. En el portal de la Universitat Pompeu Fabra, on Llobera va fer-hi estades, tampoc no en diuen ni piu.

I, doncs, qui era Josep R. Llobera? Dit en poques paraules: Josep R. Llobera va néixer a l’Havana el 1939 gairebé per casualitat. Va cursar estudis d’economia i filosofia a la Universitat de Barcelona i des de 1969 residia a la Gran Bretanya, on es va llicenciar i doctorar en antropologia social per la Universitat de Londres. Va ser professor d’antropologia i sociologia a les universitat de Hull, Sheffield i al Goldsmiths College de la Universitat de Londres, fins que se’n va jubilar el 1996. Va publicar nombrosos llibres i articles en anglès i altres llengües sobre antropologia i nacionalisme. En poden veure la relació a la pàgina web de l’University College de Londres, del qual actualment era professor visitant.

No sóc antropòleg i, per tant, m’abstinc que endinsar-me en les polèmiques del gremi, que deuen haver estat moltes si fem cas de l’article de Joan Bestard i de l’entrevista de Jacinto Antón que es van publicar amb motiu de l’aparició del llibre de Llobera La Identidad de la Antropología (Anagrama, 1990). Servidor va coincidir amb Llobera en les trobades anual de l’ASEN (The Association for the Study of Ethnicity and Nationalism), quan ja s’havia decantat plenament per l’estudi del nacionalisme, per bé que no va abandonar mai la seva perspectiva antropològica. El Dios de la Modernidad és, en aquest sentit, la seva obra de referència. Com va escriure Gustau Navarro, aquest llibre aborda els orígens del nacionalisme a l’Europa occidental, sense pretendre universalitzar l’anàlisi, en un recorregut per la història europea des d’una perspectiva d’antropologia històrica. Seguint l’orientació dels anomenats primordialistes o perennalistes, que deuen tant a les teories de Clifford Geertz com a l’etnosimbolisme defensat per Anthony D Smith, Llobera cercava les arrels del nacionalisme modern en l’Europa Medieval i analitzava els factors estructurals de la modernitat (capitalisme, estat, classe, societat civil, religió…) que han condicionat posteriorment el desenvolupament del nacionalisme a l’Europa occidental.

En fi, no pretenia fer una biografia intel·lectual de Joan R. Llobera, a qui en Vicent Olmos i un servidor, el 2003 vam publicar a l’Editorial Afers un llibre magnífic, que només té versió catalana, La teoria del nacionalisme a França, que va coincidir amb la publicació d’un altre estudi/assaig, aquest cop arrencant del nacionalisme nostrat, De Catalunya a Europa. Fonaments de la identitat nacional (Empúries/Anagrama, 2003) . Només volia fer-li un homenatge públic. Descansa en pau, amic.

Publicat a elSingularDigital, 13/12/10