>“In February 2008, the President of the French Republic, Nicholas Sarkozy, unsatisfied with the present state of statistical information about the economy and the society, asked, Joseph Stiglitz (President of the Commission), Amartya Sen (Advisor) and Jean Paul Fitoussi (Coordinator) to create a Commission, subsequently called “The Commission on the Measurement of Economic Performance and Social Progress” (CMEPSP). The Commission’s aim has been to identify the limits of GDP as an indicator of economic performance and social progress, including the problems with its measurement; to consider what additional information might be required for the production of more relevant indicators of social progress; to assess the feasibility of alternative measurement tools, and to discuss how to present the statistical information in an appropriate way.” Així comença aquest informe sobre el desenvolupament econòmic mundial a la llum de la crisi actual. Per accedir al document complet, cliqueu sobre el títol.

>La rectora de la UOC ha nomenat el Dr. Agustí Colomines, director acadèmic d’aquesta Àrea, nou director dels Estudis d’Arts i Humanitats, un cop s’ha completat el període encetat ara fa alguns mesos en què temporalment el professor Carles Sigalés els ha dirigit en qualitat de delegat de la rectora.

En la reunió feta el dimecres 6 d’octubre, el Consell de Govern també va acordar crear els Estudis de Ciències de la Salut, que aglutinaran tota l’oferta formativa que fins ara s’oferia des de les àrees de Salut i Sistemes Alimentaris, Cultura i Societat, de l’Institut Internacional de Postgrau (IIP). La rectora ha nomenat el Dr. José Esteban, fins ara director de l’Àrea de Salut de l’IIP, director d’aquests nous estudis.

Arran d’aquest procés de reordenació dels estudis de la UOC, també s’han fet altres canvis. En aquest sentit, la rectora ha nomenat una nova directora dels Estudis d’Economia i Empresa, la Dra. Maria Àngels Fitó. Doctora en Ciències Econòmiques i Empresarials, Fitó ha exercit de professora de la Universitat Politècnica de Catalunya, ha estat consultora de la UOC i ha col·laborat amb la Universitat de Vic i l’Escola Universitària del Maresme, a la vegada que té una llarga experiència professional en el camp de la consultoria. El Consell de Govern agraeix al professor Antoni Meseguer la seva dedicació i esforç en el desenvolupament de les seves tasques i responsabilitats al capdavant dels estudis durant aquests darrers anys.

Finalment, la rectora ha nomenat el Dr. Carles Sigalés delegat seu per als estudiants amb l’objectiu de reforçar, dins del vigent pla de millora de la Universitat, tot el que fa referència a la informació, l’atenció i el tracte personalitzat que s’ofereix als estudiants.

De sis a set àrees de coneixement

Fruit d’aquesta actualització, la Universitat passa a estar organitzada en set àrees de coneixement diferents que s’encarreguen dels programes i titulacions que s’imparteixen i agrupen el professorat de la UOC. En concret, la UOC té els estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació, de Dret i Ciència Política, d’Arts i Humanitats, de Psicologia i Ciències de l’Educació, d’Economia i Empresa, d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació, i els nous Estudis de Ciències de la Salut.

>Aquest cap de setmana s’ha fet efectiu el nou estatus jurídic de les illes de Curaçao i St. Maarten, part de les antigues Antilles Holandeses. La situació de les diverses colònies insulars dels antics imperis holandès, francès o britànic és un camp dels estudis sobre secessió i acomodació de molt interès tot i que poc conegut on es pot trobar un ampli ventall de situacions com processos de descolonització ‘clàssics’ que desemboquen en nous estats independents, fins a diversos estatus jurídics que mantenen una vinculació més o menys estreta amb l’antiga metròpoli, des de models de federacies a romandre part de l’estructura bàsica de l’estat com a departaments o províncies amb alguns arranjaments específics. Aquests tipus de processos s’han descrit sovint com una forma de ‘decolonizing without disengaging’. Ara les illes de Curaçao i St. Maarten adopten el mateix estatus de què ja disposaba Aruba com a estat associat del Regne d’Holanda, mentre que les altres illes de les Antilles Holandeses, que varen obtar per romandre part integral de l’estat esdevenen municips autònoms amb un règim especial.